DIUMENGE XI DE DURANT L’ANY

DIUMENGE XI DE DURANT L'ANY
DIUMENGE XI DE DURANT L'ANY

SALM RESPONSORIAL 99,2.3.5 (R.: 3C)

R. Som el seu poble i el ramat que ell pastura.

Aclameu el Senyor arreu de la terra,
doneu culte al Senyor amb cants de festa,
entreu davant d’ell amb crits d’alegria.

R. Som el seu poble i el ramat que ell pastura.

Reconeixeu que el Senyor és Déu,
que és el nostre creador i que som seus,
som el seu poble i el ramat que ell pastura.

R. Som el seu poble i el ramat que ell pastura.

Que n’és, de bo, el Senyor!
Perdura eternament el seu amor,
és fidel per segles i segles.

R. Som el seu poble i el ramat que ell pastura.


Mn. Frederic Pujol i Tarrés, Mestre de Capella i Organista de la Catedral de Girona, ens regala una nova col·lecció dels “Salms Responsorials dels Diumenges i Festes de l’Any Litúrgic” La que teniu a les mans correspon al cicle A, anteriorment ha publicat els salms i antífones de l’any C. Li agraïm de debò. Tanmateix l’agraïment no pot limitar-se a un protocol d’educació; comporta un compromís de resposta de participació en el cant.

Recordo que en dues sessions del Concili Provincial de la Tarraconense un membre representant dels laics insistí en la següent petició: – Ensenyeu-nos a pregar! El Catecisme de l’Església Catòlica publicat més tard ens dirà: : Els salms constitueixen l’obra mestra de la pregària de 1’Antic Testament, i continua: Resats acomplerts en el Crist, els salms són un element essencial i permanent de la pregària de la seva Església. S’adapten als homes de tota condició (2596). Un salm pot reflectir un esdeveniment del passat, però és d’una tal sobrietat que pot ésser resat de debò per homes de tota condició i de tot temps (2589)

Els “Salms Responsorials” que Mn. Frederic ens ofereix són per ser cantats en les celebracions litúrgiques, especialment l’Eucaristia; tanmateix, si prèviament no tenim en compte el valor oracional dels salms, ens limitarem a cantar o recitar la resposta reiterativa però quedarem dejuns del seu contingut.

Per convertir els salms en pregària personal cal paladejar-los, assaborir-los, i per això, la millor pedagogia és el cant; no en va foren escrits per ésser cantats i cantats en comunitat; però sempre amb una melodia molt simple a fi de no ofegar la paraula. La simplicitat de la música és com l’oli pur que ajuda el text a infiltrar-se en el més íntim del propi jo amb la complexitat de situacions, de dies clars i de nits fosques que la vida comporta. Maria, la mare de Jesús, els hauria cantat, recitat i interioritat moltes vegades; sens dubte conformaren el seu “sí” generós i coratjós a la proposta de l’ Àngel.

La melodia dóna ales al text llançant-lo a l’espai on es troba amb les veus de la comunitat orant i crea lligams de comunió. Les noves melodies que ens ofereix Mn. Frederic Pujol són senders que ens comuniquen amb el Pare del cel, vénen avalades per l’experiència de l’autor, reconegut i bregat d’anys en aquest ministeri eclesial i, al mateix temps, per l’experiència concreta de participació en la litúrgia de la Catedral de Girona. Avals comprometedors i de garantia a la vegada. Esperem que ajudin la comunitat cristiana a lloar el Senyor i que siguin una resposta a aquella veu del Concili de la Tarraconense: – En senyeu-nos a pregar!.


+ JAUME CAMPRODON, bisbe emèrit de Girona
Torelló, 20 de maig de 2007, Solemnitat de l’Ascensió del Senyor

Més cants de l’any A

Soundcloud

DIUMENGE XI DE DURANT L’ANY