Suplement full 22 de febrer 2026
Avui, DIUMENGE I DE QUARESMA
PREGUEM . . .
-
EN LES MISSES D’AQUEST MES PREGAREM:
Dissabte 7 de febrer: Per els difunts de la Parròquia
Dissabte 14 de febrer: Antònia Morell i Joan Gómez
Dissabte 21 de febrer: Carme Bagaría i Joaquim Oliveras
Dissabte 28 de febrer: Família Vita-Vilaplana i Mn. Frederic.
-
IMPOSICIÓ DE LA CENDRA. COMENÇA LA QUARESMA.
Amb la imposició de cendra, comença el temps de Quaresma 2026.
A sant Miquel de Palau-sacosta, el dissabte 21 de febrer, dins la missa de les 8 del vespre.
A santa Margarita de Quart, el dissabte 21 de febrer, dins la missa de les 6 tarda.
A sant Pau, el diumenge dia 22 de febrer, dins la missa de les 11 del matí.
•COMPTES PARRÒQUIA
Això ens dona un resultat negatiu de 153,38 € que no és habitual en aquestes dates, degut a que una part dels ingressos en efectiu s’han fet a primers de febrer, us donem gràcies per la vostra generositat i aprofitem per acomiadar al Sr. Emili Vita i Sra. que ens deixen per traslladar-se a Madrid els desitgem que els vagi molt bé al seu nou destí.
-
MANS UNIDES 2026
En la campanya de Mans Unides del 2026, per ajudar a finançar el projecte per la qualitat educativa amb pobles indígenes en el Val do Javari, a l’Amazones del Brasil; es van recaptar a sant Josep 2.311,03€; a sant Pau 308,45€; a Palau-sacosta 213,37€; a Vila-roja, 38,50€; a Quart, 101,67€. Moltes gràcies per la vostra generosa aportació!
-
L’AMIC
Una vegada dos amics volien trobar el mar i van començar a viatjar pel desert. Un dia van discutir moltíssim. Un d’ells acusava l’altre de no arribar enlloc i haver-se perdut pel desert. Enfadats i cansats com estaven es van barallar i un va donar una bufetada a l’altre. Aleshores dolgut i sense dir res, va escriure a la sorra: “EL MEU MILLOR AMIC M’HA DONAT UNA BUFETADA A LA CARA”.
Van continuar fent camí i van trobar un oasi. Allí van beure i van prendre un bany. El nen que havia rebut la bufetada va començar a ofegar-se. El seu amic va fer tot el possible per salvar-lo. El va treure de l’aigua… I en recuperar-se, el que havia estat salvat va agafar un ganivet i va buscar una pedra. En aquella pedra va escriure: “EL MEU MILLOR AMIC M’HA SALVAT LA VIDA”
L’amic, intrigat, va preguntar-li:
Per què després que et vaig fer mal vas escriure a la sorra i ara en canvi ho fas en una pedra?
Somrient, l’amic li va respondre:
Quan un amic ens ofèn, ho hem d’escriure a la sorra on el vent de l’oblit i el perdó ho esborrarà. Però quan ens passa una cos molt gran, haurem de gravar-ho en la pedra de la memòria del cor d’on cap vent no podrà esborrar-lo mai.
-
EL DESERT
Inhòspit, desconcertant, lloc de conflictes i lluites internes; així és vist pels molts autors antics de la bíblia el desert. Però per Jesús és el lloc del silenci, del trobar-se amb un mateix, de començar de nou amb nova força, vigor, energia; és el lloc de la presència amagada de Déu.
Si hom sap mirar bé, en el desert hi ha molta vida. És esperança, malgrat l’aridesa del lloc, malgrat les decepcions i el poc resultat del caminar i l’esforç emprat per avançar. És la pau enmig de la polseguera de la guerra i la violència, de la incomprensió i el recels a l’altre, al diferent, al desconegut. En el desert sempre hi ha esperança. Aquest és el clam de Jesús que ens diu en comença aquesta quaresma. És l’entusiasme de construir un futur diferent. És la resistència al mal fet per amor, allò que guareix, que ens canvia, ens transforma. El pas pel desert hom surt diferent.
El cristianisme no va néixer d’una idea, sinó d’un presència. Va trobar el seu significat en la vida i la persona de Jesús – la Paraula de Déu feta carn, feta persona, en un temps, en un espai- amb els signes i les seves paraules; gestos i caminar passant pel món fent el bé. La fe es història, és presència palpable en una terra, en uns espais. El desert és buscar, es veure, es tocar, escoltar la presència de Déu on sembla que no hi ha res. És deixar-se portar pel misteri més gran que hom mateix; i albirar quelcom que ens fa més sensibles a la humilitat de les persones. És intuir a llegir el signes de l’Esperit que ens va conduint pels viaranys de la nostra existència humana.
És saber veure més enllà que una simple mirada. Es parar-se un instant, pensar, pegar, fer silenci interior. El desert no és només un espai físic sinó que es sovint un espai menta, que la persona viu en el seu interior. És el lloc on afrontar els reptes, els conflictes interns, les crisis existencial, els moments d’esplendor i de foscor alhora. Es entrar en la veritat de la realitat, feta grandesa i fragilitat, on Déu es manifesta. És l’espai de la recerca de l’autenticitat. Per això el temps de quaresma comença sempre en el desert. És qüestionar el sentit de la vida, del que soc i faig; per discernir l’essencial del secundari, el nucli de la superficialitat de la fe i del seguiment al projecte de vida de Jesús.
En aquest caminar pel desert és la saviesa de l’esperit qui ens guia i ajuda a discernir. En pluralitat de experiències, de formes i diversitats de dons i maneres de viure la fe. L’Esperit mai no és uniformitat, sinó unitat en un mateix amor. per això el desert és sempre un lloc de l’escolta, un espai de diàleg i una eina de discerniment.
Vivim en un món que viu ràpid; que consumeix imatges i paraules de forma vertiginosa, i a voltes sense copsar el seu ple significat. El desert és pausa. És temps. És silenci. És contemplar. És esperança. Sabem que la fe ha viscut moments difícils i incerts al llarg del segles; ha passat per molts deserts, però ha sabut renovar-se, reinventar-se, convertirse per tenir més força per viure i anunciar l’evangeli de Jesús a cada temps i realitat.
Mn.Jordi Reixach i Masachs
Girona, 22 de febrer de 2026
Full Parroquial 22 de febrer de 2026
Suplement full 22 de febrer 2026
Imprès.SHALOM/Girona, 19 de febrer de 2026