Suplement full 25 de gener 2026
Avui, DIUMENGE III DE DURANT L’ANY FESTA DE CONVERSIÓ DE SANT PAU
PREGUEM . . .
-
EN LES MISSES D’AQUEST MES PREGAREM:
Dissabte 3 de gener: Carles Roig
Dissabte 10 de gener: Antònia Morell i Joan Gómez
Diumenge 18 de gener: Carles Franquesa i Mercé Costal
Dissabte 24 de gener: Jaume Torrentà
Dissabte 31 de gener: Família Vita-Vilaplana i Mn. Frederic.
-
L’ESGLÉSIA DE PALAU-SACOSTA DE GIRONA RECUPERA LA MISSA DIÀRIA A PRIMERA HORA DEL MATÍ
A partir del 12 de gener, l’església de Sant Miquel de Palau-sacosta de Girona recupera la celebració de l’Eucaristia diària a primera hora. La missa se celebrarà de dilluns a divendres a les 7 del matí.
Aquesta nova franja horària vol facilitar la participació de totes aquelles persones que desitgen començar la jornada amb l’Eucaristia, adaptant-se als ritmes laborals i familiars.
“La fe fa referència a les coses que no es veuen, i l’esperança a les coses que no estan a l’abast de la mà.” Sant Tomàs d’Aquino.
Una manera senzilla de conceptualitzar aquests dos elements.
-
PREGÀRIA PER LA PAU I LA UNITAT
Senyor, Vós ens vàreu dir que estiguéssim units, Però nosaltres no ho vàrem entendre I encara no ho hem entès. Moltes vegades Volem fer la nostra. Som egoistes, I els altres ens fan nosa. Som creguts i orgullosos, I els altres ens hi sobren. Som individualistes I ens agrada anar sols. Avui us demanem Que ens ajudeu A viure units, A saber comptar amb l’altre, A no fer les coses sols, A compartir-ho tot. Senyor, Sabem que on n’hi ha dos o tres De reunits en nom vostre, Vós hi sou.
-
ÉS LA TEVA LLUM
“El qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida.” Jo 8,12-20 Seguir al Crist, adherir-nos a la seva persona i missatge, és com passar de la foscor a la llum. És deixar enrere la por, el neguit, l’angoixa, el pecat, l’ansietat…; és deixar enrere el pes feixuc i aclaparador del sentir-se culpable per tal de sentir-se acollit i abraçat per un amor immens, lluminós, alliberador. És la teva llum, oh Crist, la que atia, dins meu, el foc de l’Esperança. És la teva llum la que em pot guiar enmig de la confusió del meu viure. És la teva llum, Senyor, la que em fa confiar, fins hi tot, si les coses van mal dades.
-
SANT PAU, UN GEST, UNA PARAULA.
Avui en la festa de la conversió de sant Pau, ens cal fer present la fe, i el seu missatge. Pau és la persona que experimenta la presència de Jesús que transforma la vida, que el fa albirar quelcom que més gran i important que el propi existir. El nostre context social i religió és complicat. La realitat és dura. En cada època hi hagut dificultats, crisis i drames. No podem viure de records ni enyorances del passat. Però, certament, que avui la pressió mediàtica impregnen les xarxes de molts missatges, el quals no sempre són prou humanitzadors de la persona i de Déu; i alhora afavoreixen la polarització, l’enfrontament i la disputa. Com a cristians, només des de la fe podem ajudar a il.luminar el camí a les persones, per poder trobar el seu sentit a la vida; no creant bàndols ni legitimar la confrontació. Ens cal resiliència davant tanta pressió; que és sempre aquesta capacitat per transformar les situacions de la realitats present, i situar-les cap allò que de veritat importa. És no deixarnos portar per altres qüestions, i oblidar el nostre horitzó: Déu. És la llum que ens porta cap als altres, i cap un mateix. Com Pau, no podem deixar-nos porta per una mirada apocalíptica i tràgica de la vida; sinó que estem en un temps de molta esperança. Només que ens cal saber-la distingir enmig de tants elements d’incerteses, de pors i amenaces que anuncien arreu! Hem de poder superar les nostres pors i febleses persones que acostarnos a l’autèntic Jesús.
En aquest temps de tantes incerteses, de transit d’una època a un altra, s’intensifica la recerca de puresa extrema, de compliment formal de les normes, de la perfecció en el sublim, i del rebuig al dèbil, al feble, al divers i diferent. Però com Pau mateix ens recorda, és Déu qui es val de les nostres febleses, i les transforma “però ell m’ha donat aquesta resposta: «En tens prou amb la meva gràcia. En la feblesa es manifesta plenament el meu poder.» Per això em gloriaré sobretot de les meves febleses, perquè reposi sobre meu el poder del Crist” (2Co, 12.9). Ens cal sabernos reconstruir, integrar en un mateix projecte. En moments, situacions i realitat existencials. No hem de cercar la uniformitat sinó el caminar junts. Aquest és el gest de Pau. Acceptar allò inesperat et fa créixer. En allò, i en aquells que sovint no busquem, trobem sempre una raó que ens fa albirar un caminar i una vida amb els altres. Aprens. No sempre com voldries. Però aprens de la vida, de les persones, de Déu. És deixar-nos tocar i estimar per Déu. “No cal que us escriguem sobre l’amor fratern, ja que vosaltres mateixos heu après de Déu a estimar-vos els uns als altres” (1Te, 4,9) Aquesta és la Paraula de Pau. L’important és ser mitjancer. De Déu. Dels homes. De la vida, amb proximitat. No és sentir sinó aprendre l’estil de Jesús. Sense ser protagonista, sinó deixant-se acompanyar per l’impacte d’un gest que esdevé paraula, que esdevé signe de vida, de Déu mateix.
Mn. Jordi Reixach i Masachs
Girona, 25 de gener de 2026
Full Parroquial 25 de gener de 2026
Suplement full 25 de gener 2026
Imprès.SHALOM/Girona, 23 de gener de 2026