Suplement full 28 de desembre 2025
Avui, DIUMENGE DE LA SAGRADA FAMILIA, dissabte vinent a les 8 del vespre, missa dominical.
PREGUEM . . .
-
EN LES MISSES D’AQUEST MES PREGAREM:
Dissabte 6 de desembre: Jaume Torrentà
Dissabte 13 de desembre: Antònia Morell i Joan Gómez
Dissabte 20 de desembre: Families Planas-Pascual i Vila-Ribot
Dimecres 24 de desembre: Família Feliu-Oliu
Dissabte 27 de desembre: Família Vita-Vilaplana i Mn. Frederic.
Dimecres 31 de desembre: Difunts de la Parròquia.
Pregària de Cap d’Any
Tot té el seu moment, sota el cel hi ha un temps per a cada cosa. Hi ha un temps d’infantar i un temps de morir, un temps de plantar i un temps de collir. Un temps de matar i un temps de guarir, un temps d’enrunar i un temps de construir. Un temps de plorar i un temps de riure, un temps de plànyer-se i un temps de dansar. Un temps de tirar pedres i un temps d’aplegar-ne, un temps d’abraçar i un temps d’estar-se’n. Un temps de cercar i un temps de perdre, un temps de guardar i un temps de llençar. Un temps d’esquinçar i un temps de cosir, un temps de callar i un temps de parlar. Hi ha un temps d’estimar i un temps d’odiar, hi ha un temps de guerra i un temps de pau. El qui treballa, què en treu del seu esforç? M’he fixat en les feines que Déu ha imposat als homes: ell ha fet les coses boniques i apropiades al seu temps, i també ha donat a l’home el sentit del passat i del futur, però sense que l’home pugui arribar a comprendre, des del començament fins al final, l’obra que Déu ha fet. (Coh. 3, 1-12).
El temps de la família
El temps de Nadal, és temps per la família. És un bon moment per a trobar-nos com a familiar; de refer lligam de fraternitat; per donar contingut a la memòria i als records de tantes persones que portem en el cor; per agrair tants moments de la vida que ens ajuden a convertir-nos en persones. Déu per Nadal es fa home. Déu es fa família. Déu viu l’amor en el si de la família, de Josep i Maria.
La família és l’àmbit on la vida comença. On la vida es fa amor. On la vida esdevé fragilitat i força. On la vida és humilitat i servei. On la vida és compartir i donar sentit del que soc. On la vida és plor i crit d’alegria. On la vida parla de tendres i misericòrdia. On la vida és incertesa existencial per tants moments de dubtes i pors. On la vida il·lumina i guia els passos del camí de cada persona. I molt més…
Però vivim un temps on és molt necessari revifar l’esperança en el sentit de la vida, hi ha moltes foscors i neguits. I la família és el nucli essencial per viure aquesta dimensió del valor de la vida humana. El nostre temps ens assegura grans avenços tècnics, progressos importants en el benestar material de les persones. Però molt sovint la vida de molts és feble, vulnerable i marginal en diferents moments; amb angoixes, tensions i trencaments en situacions i realitats existencials. La vida és complexa; i fins i tot per alguns esdevé àrdua. I per això moltes persones necessiten recolzament, ajuda i suport en situacions dramàtiques i difícils que viuen. No sempre es troba.
La realitat de les famílies va variant al llarg de la història; però el missatge central de l’evangeli roman, i és per totes les famílies i en tot temps. Perquè només l’amor és el centre de la vida, és el centre de la família. És l’espai essencial i vivencial de convivència humana, en tots els sentits i dimensions personals. Gratuïtament, en diàleg i respecte que facilitin el creixement i la maduresa. Perquè és aquest el lloc on s’aprèn els vincles forts i segurs, amb els valors de l’evangeli que ens aguanten en tots els moments de la vida. Es donen moltes alegries, i també dificultats, dolors i sofriments. No sempre és fàcil de viure-ho, ni de fer-ho. I sovint es fa el que es pot. No hi ha una recepta màgica ni un prototip estàndard a seguir. Cada família és una realitat diversa, però hauríem de poder ser una llar oberta i acollidora a tots.
La comunitat cristiana és una veritable família. Hauríem de poder viure com a família, on tots hi trobem cabuda. La família és el lloc d’encontre amb Déu, no ho podem obviar. El risc és que els problemes, neguits i accions a favor de la família – i de la comunitat parroquial- prevalguin per damunt de l’acolliment, i especialment de Déu, en la vida de cada persona. Com diu el papa Lleó XIV “L’amor és abans que res una manera de concebre la vida, una manera de viure-la. Doncs bé, una Església que no posa límits a l’amor, que no coneix enemics a combatre, sinó només homes i dones per estimar, és l’Església que el món necessita avui” (DT 120).
Mn. Jordi Reixach i Masachs
Girona, 28 de desembre de 2025
Full Parroquial 28 de desembre de 2025
Suplement full 28 de desembre 2025
Imprès.SHALOM/Girona, 25 de desembre de 2025