Suplement full 7 de desembre 2025
Avui, DIUMENGE II D’ADVENT, dissabte vinent a les 8 del vespre, missa dominical.
PREGUEM . . .
-
EN LES MISSES D’AQUEST MES PREGAREM:
Dissabte 6 de desembre: Jaume Torrentà
Dissabte 13 de desembre: Antònia Morell i Joan Gómez
Dissabte 20 de desembre: Families Planas-Pascual i Vila-Ribot
Dissabte 27 de desembre: Família Vita-Vilaplana i Mn. Frederic.
-
FENT CAMÍ PLEGATS…
El material de Càritas per aquest temps d’Advent-Nadal, porta per títol “en tant què hi ha persones, hi ha Esperança”. Molt suggeridor. Allò important és sempre la persona humana. En totes les seves dimensions, realitats i situacions personals. No ho hem de perdre mai de vista. Aquesta és la novetat que porta Jesús, amb la seva vinguda. Una promesa que neix de dins cap a enfora. Del cor a la vida. De la mirada a l’horitzó més pròxim al més llunyà. De tornar i convertir-nos cap a Déu a acollir a les persones. D’orientar els nostres valors i actituds, mentalitat i opcions a la proposta del Regne. I les persones fem camí, uns amb altres.
En aquest temps d’Advent, és en tot moment obrir una nova etapa a la presència de Jesús en la nostra pròpia existències; malgrat les contradiccions i les situacions que hom viu– no sempre positives- que faciliten o possibilitat. allunyen aquesta És restar com a peregrins enmig de les proves de la vida, perquè com ens diu sant Pau “I l’esperança no enganya, perquè Déu, donant-nos l’Esperit Sant, ha vessat en els nostres cors el seu amor” (Rm.5, 5). L’amor de Déu és el que ens dona els seus dons, per caminar plegats. Malgrat les nostres diferències personals, és l’Esperit de Déu és qui ens fa acostar-nos cada dia més al projecte de Déu en la vida de cada persona. Aquesta és la trobada que ens aplega, que ens dona força i identitat com a cristians. Sense aquest “anar plegats” pels viaranys de la vida no podem viure la fe i l’experiència de Déu. Només amb la ferma voluntat de caminar plegat, trobem sentit i esperançà al que fem.
I sabem que enmig de tanta fressa mediàtica; de tant dolor per la violència i l’odi; de tanta mort que veiem als mitjans; de tanta tragèdia humana que es dona arreu…hi neix un bri d’esperança. Sabem intuir la presència d’aquell que ve. D’aquell que ens obre una altra perspectiva. Que ens dona un nou horitzó per viure d’aquesta esperança. Ell porta alguna cosa nova. Ell ens interpel.la a caminar plegats per camins no fressats per altres. Ell ens fa albirar que un altre món es possible; fins i tot dins d’aquesta realitat present. La promesa d’allò que està per arribar ens situa com a un nou repte; que ens fa recórrer camins que a priori semblaven impossibles de fer. Només si els fem plegats, amb tots aquells que trobem en el nostre camí de vida; sense fer-ne diferències ni exclusions. Aquesta és la novetat. Aquest és el projecte original de Déu. Sense pors. Sense violència. Sense injustícia. Sense domini d’uns per damunt d’altri. Sense excloure ningú del projecte d’amor de Déu.
Estem en camí. Aquesta és la dimensió bàsica de la vida. I amb molta altre gent. En grup. En relació. En fraternitat. Aquesta és la idea marc d’aquest temps d’advent. No ho podem obviar. Déu no mai soledat. Déu sempre es companyia. Déu es fer camí plegats. És ser ferment enmig de la massa, per créixer, per donar fruits, per donar vida arreu. Només l’Esperit d’aquell que ve pot canviar el món; perquè només ell pot canviar el cor de les persones. Tot el que fem ha d’estar amarat d’aquesta dimensió, sinó res troba el seu fonament ni l’existir.
Mn. Jordi Reixach i Masachs
Girona, 7 de desembre de 2025
Full Parroquial 7 de desembre de 2025
Suplement full 7 de desembre 2025
Imprès.SHALOM/Girona, 4 de desembre de 2025