Suplement full 23 de novembre de 2025
Avui, DIUMENGE DE CRIST REI, dissabte vinent a les 8 del vespre, missa dominical.
PREGUEM . . .
-
EN LES MISSES D’AQUEST MES PREGAREM:
Dissabte 1 de novembre: Dif de la parròquia
Dissabte 8 de novembre: Antònia Morell i Joan Gómez
Dissabte 15 de novembre: Joan Vilosa Bosc i Montserrat Bernabéu
Dissabte 22 de novembre: Sebastià Carreras
Dissabte 29 de novembre: Família Vita-Vilaplana i Mn. Frederic.
-
“ORACIÓ AL CRIST DE LA TRAMUNTANA”
de Carles Fages de Climent
Aquesta és la inspirada oració del poeta de Figueres al Crist de la Tramuntana, que Dali més tard va convertir en pintura, amb motiu de la mort de Fages de Climent, amic seu i company d’escola.
Braços en creu damunt la pia fusta,
Senyor, empareu la closa i el sembrat,
doneu el verd exacte al nostre prat
i mesureu la tramuntana justa
que eixugui l’herba
i no ens espolsi el blat.
La reialesa de Crist és tota una altra cosa diferent que la prepotència, és simplement la realitat fonamental de l’existència: l’amor. La qual tindrà la darrera paraula. Jesús ens mostra que el sentit de la reialesa —o potestat— és el servei als altres. No n’hi cap altre.
-
SIGNE DE VIDA…
Massa sovint la història ens ensenya que tot es repeteix; pot ser no en la mateixa mesura ni intensitat; però si amb una certa coincidència de conseqüències; especialment pel que fa als més febles i desvalguts de la societat. La violència i els ecos tràgics d’odis i rancors esdevenen un “ritornelo” en la vida de les persones i dels grups socials en molts moments de la història. Avui també.
Ningú està absent del seu furor. No podem obviar-ho. La creu – signe de tortura, de mort i d’oprobi- és un clar exemple d’aquesta història tràgica i de dolor per a moltes persones. La creu continua present en la vida de molts.
Però l’arbre de la creu és des d’on regne el Crist. Una creu feta de bocins de rebuig – la creu que presideix l’església de sant Pau, d’en Domènec Fita, està feta de fragments de llaunes, de ferros vells, de trossos de rebuig- per significar aquesta encarnació amb el dolor, el patiment i al mort de tants. Però alhora viure al redós de la creu, és viure amb aquell que ens estima, que ens compren, perquè és l’únic Déu que fa que el sentit de la vida sigui diferent.
El dolor i la mort no triomfen.
El Regne del Crist és un no-espai dins el meu espai, físic i concret. Es trobar un lloc a Déu, i per tant a l’home, en totes les seves dimensions. És passar de la mirada del “telescopi” al “microscopi”; de l’infinitament gran, al més petit d’aquesta finitud. Només quan valorem aquest gest: gran que es fa
petit, podrem entendre la dimensión de la creu en la nostra vida. La nostre fe neix aquí, i per aquí troba el sentit.
La interioritat de la persona i la seva llibertat de consciència signifiquen el Déu que dona vida, com el signe de les més profundes relacions humanes. Quan això perd el sentit de la vida, la dignitat de la persona queda molt mermada. Necessitem orientar el cor i la vida cap a allò important, cap a allà on ens porta la veritable Esperança: ser persones de bé, d’amor i de fraternitat. És contagiar aquesta vida com quelcom que es viu amb il·lusió, amb alegria, amb profunda esperança. Perquè cada persones és important, cada ésser humà ve a ser un signe de vida per a la humanitat.
El signe de vida que des de la creu ens dona Jesús, és quelcom que canvia el món; perquè quan hom canvia el cor, canvia la persona.
Aquesta és la perplexitat de la creu.
Una mort que dona vida. Aquestes son les petjades de la seva presencia en nosaltres. Només podem captar aquesta realitat des de la perspectiva de la sorpresa. De voler fer les coses velles a noves; de la mort a la vida; del plorar a l’alegria intima d’una trobada; del rebuig a l’amistat plena; del desencís a l’amor gratuït; de la inèrcia del “sempre s’ha fet així” als brots de tendresa que trenquen la foscor; de la precarietat del dubte a la força de la fe; de la feblesa humana a l’acció de l’Esperit en cadascú de nosaltres. Aquesta és la realització del projecte del Regne.
És l’oportunitat de la recerca de bé, de la confiança, com a fonament de la nostra història; malgrat la llarga llista del si no fos…
Mn. Jordi Reixach i Masachs
Girona, 23 de novembre de 2025
Full Parroquial 23 de novembre de 2025
Suplement full 23 de novembre de 2025
Imprès.SHALOM/Girona, 20 de novembre de 2025