Suplement full 16 de novembre de 2025
Avui, DIUMENGE XXXIII DE DURANT L’ANY, dissabte vinent a les 8 del vespre, missa dominical.
PREGUEM . . .
-
EN LES MISSES D’AQUEST MES PREGAREM:
Dissabte 1 de novembre: Dif de la parròquia
Dissabte 8 de novembre: Antònia Morell i Joan Gómez
Dissabte 15 de novembre: Joan Vilosa Bosc i Montserrat Bernabéu
Dissabte 22 de novembre: Sebastià Carreras
Dissabte 29 de novembre: Família Vita-Vilaplana i Mn. Frederic.
-
ALGUNES COSES PER L’AGENDA DE LA SETMANA…
Dimecres dia 19 de novembre a 2/4 de 7 de la tarda hi haurà reunió del grup de Vida creixent. A les 8 del vespre reunió del consell parroquial.
-
CATEQUESI.
El dijous dia 20 de novembre a les 8 dels vespre als locals de la parròquia de Palau-sacosta, hi haurà la trobada dels catequistes de l’arxiprestat de Girona-Salt; per compartir i fer sinodalitat.
-
ENGRUNES DE FELICITAT
No t’oblidis els dies bonics i joiosos!
Si els oblides, no tornaran mai més!
Et desitjo el valor i la força del sol!
Malgrat les misèries de la vida, cada matí s’alça molt
per damunt de totes elles!
Per néixer una flor, la planta, necessita el sol!
Per esdevenir una persona,
l’ésser humà, necessita l’amor!
Hi ha dies bons i dies dolents!
Els bons passen ràpidament, com bé saps, i et
sembla injust quan se’n van…
Els dolents, també acaben passant; el pensar-ho,
et donarà pau i consol!
Allò que som, és mil vegades més important
que no pas allò que tenim!
L’amor és l’únic camí possible,
per tal d’aconseguir la felicitat.
L’home necessita el SILENCI…
el progrés, ens ha donat el SOROLL!
L’home necessita PAU…
el progrés ens ha donat COMPETÈNCIA!
L’home necessita DÉU…
el progrés ens ha donat FALSOS ÍDOLS!
Per tal de ser feliços de veritat,
hi ha un camí a seguir:
“DONAR-SE UN MATEIX” i únicament una persona
feliç, pot arribar a fer feliços als altres.
-
TOT TÉ UN SENTIT EN VIDA
Ens desconcerten moltes coses de la vida present. No trobem l’explicació o el raonament adequat a moltes situacions. Hi ha situacions en els que la realitat ens aclapara, i el cor s’omple de preguntes, de dubtes i incerteses. Perquè fins i tot la fe, encara que sembla que la tinguem segura, hi ha moments que també aquesta trontolla. Ens oblidem d’allò essencial, que dona sentir a la vida: estimar i servir. Ens deixem portar per discussions estèrils i esgotadores. Però malgrat tot el desencís hi ha – si ens hi fixem béuna escletxa de llum. Un raig d’amor de Déu que il·lumina el present amb nova força. I recorda que Déu no deixa mai d’actuar i de ser-hi present en aquesta humanitat.
“ En cada fragment ni que sigui breu i casual de la nostra existència i de la dels altres hi ha quelcom de precari i quelcom d’ineluctable, de caduc i d’indestructible.” Aquest fragment de la Marisa Madieri, en la seva obra verd aigua, és un clam a favor d’una realitat complexa, i alhora infinita.
Que va més enllà de nosaltres i s’albira a vèncer sempre les situacions més difícils; amb una mirada que porta la tendres, l’amor i l’acolliment de Déu a tota vida humana.
Es anar aprenent a passar dels eslògans cridaners de la nostra societat de consum hedonista, a viure la vida amb concòrdia, compromís i fraternitat. No podem obviar que Déu es sempre presencia en aquesta humanitat, fins i tot en l’ofuscació de tants moments.
Es estimar la realitat que ens toca viure, serenament. Sense estridències ni rebuig. Es enamorarnos d’allò humà que fa possible la vida en totes les seves dimensiones; des de la més quotidianes fins a les espirituals. Es tracta de compartir la mirada de vida que hi ha en el rostre de cada persona, feta a imatge i semblança de Déu, per poder donar i mantenir la nostra esperança com a quelcom amb sentit i significat.
Sabem les limitacions, i molt sovint, també el desconcert de la societat – i fins i tot de la nostra pròpia Església per afrontar els reptes que tenim en aquest incert món present. Però allò veritablement important és fer-nos adonar què la vida té un sentit – i no sempre el que nosaltres ens pensem!-; perquè pateix de la confiança posada en Déu; que guia, il·lumina i dona consciència de ser. Cada persona aporta quelcom que el fa signe d’una realitat més enllà d’una matèria concreta. Som Esperit. Som vida. Som terra. Som alè de Déu.
La Paraula de Déu és l’expressió de la seva presència enmig nostre; que ens fa adonar-nos que el sentit de la vida passa per la comunió amb un mateix amor, a Déu i als altres. Passa per donar valor a la comunitat com a eix del ser cristià; com a centre que configura el nostre ser persona. Allò que marca la nostra fe no és res més que intentar viure aquesta vida amb un sentit clar de relació. Som en la mesura que ens relacionem. Som en quant aportem un gest, una mirada, un somriure, una tendresa cap als altres. Això és el que dona sentit a la vida, i per la vida.
Mn. Jordi Reixach i Masachs
Girona, 16 de novembre de 2025
Full Parroquial 16 de novembre de 2025
Suplement full 16 de novembre de 2025
Imprès.SHALOM/Girona, 14 de novembre de 2025