Suplement full 24 d´agost de 2025
Avui, DIUMENGE XXI DE DURANT L’ANY, dissabte vinent a les 8 del vespre, missa dominical.
PREGUEM . . .
• EN LES MISSES D’AQUEST MES PREGAREM:
- Dissabte 2 d’agost: Jaume Torrentà i Carme Rovira
Dissabte 9 d’agost: Antònia Morell i Joan Gómez
Dissabte 16 d’agost: Consol Sánchez - Dissabte 23 d’agost: Carme Bosch i Quim Culibert
- Dissabte 30 d’agost: Família Vita-Vilaplana i Mn. Frederic.
-
LA SALVACIÓ TÉ UN NOM: JESÚS.
En Ell el nostre Pare ens ha mostrat el seu amor i el seu desig de salvar-nos.
A Betlem ens va néixer el Salvador, va anunciar el cor d’àngels als pastors; com a Salvador va ser reconegut per Simeó en el temple quan era presentat pels seus pares. La salvació, que és l’amor del Pare fet carn, porta amb si una manera concreta de viure. Jesús vol associar-nos a Ell, vincular-nos directament amb el Pare i el projecte del Regne, i per això, el que ens fa els seus veritables deixebles, no és el que ens diguem cristians com el fet de ser d’Ell, de la seva sencera pertinença.
Jesús és la porta estreta i alhora el camí estret.
Estar en Ell, aconseguir una experiència real, profunda i íntima amb Ell, implica de la nostra part, despreniment, abajamiento, humilitat. No importa el número dels quals se salvin, la qual cosa de compte és que els salvats visquin atents, fent el que els correspon i creixent sempre en amor a Jesús.
Aconseguir que el Senyor ens conegui, que escoltant la nostra veu en tocar i suplicar, ens obri la porta, apareix com la conseqüència lògica dels qui han transitat per un camí que encara que hagi estat de creu, d’abandó i de renúncia, han arribat a la porta totalment disponibles, buits de tot allò que impedeix entrar per la porta estreta.
Tal vegada això és el camí del no-res de sant Joan de la Creu, el camí en el qual pujar és deixar, desprendre’s; pujar és obrir-se el do de Déu, anar sent més íntims.
Descobrir que Jesús és la porta que toquem com a la de l’amic quan necessitem alguna cosa.
Quan passem la porta per a entrar el ramat ens alimentem sense perdre la llibertat d’entrar i sortir. Jesús és tot el que nosaltres necessitem per a sentir-nos estimats, salvats i així sortir i entrar de nosaltres per a anar a l’encontre dels germans.
Molts es preocupen per salvar-se i arriben a oblidar que la salvació és obra de Déu, és un regal ofert per a tots aquells que vulguin, des d’ara, gaudir-se del cel. I per a aconseguir aquest regal que no és un altre que gaudir a plenitud l’amor etern i infinit de Déu que en el seu amor ens consola, enforteix; ens omple del seu Esperit que és llum i fa del nostre cor el lloc generador de tot bé.
Per a aconseguir llavors, gaudir del do de la salvació, obrim el cor a Jesús, entrem en Ell, enamorem-nos i enamorats no sols creguem sinó que també aprenguem a viure creient.
La realitat de la Salvació oferta per Déu porta amb si la seva Paraula que és viva, és eficaç; la Paraula s’encarna, toca, sana, salva. La Paraula de Déu té autoritat i transforma. Salvar-se és ser capaç de submergir-se en el món de la Paraula, nedar en les aigües de l’oceà de l’amor. I obrir el cor perquè quan, ell arribi entri en el més íntim i faci del nostre cor el seu estatge.
Mn. Jaime Alberto Palacio González, ocd.
Full Parroquial 24 d’agost de 2025
Suplement full 24 d´agost de 2025
Imprès.SHALOM/Girona, 22 d’agost de 2025