Suplement full 22 de juny de 2025

Avui, DIUMENGE XII DE DURANT L’ANY SANTÍSSIM COS I SANG DE CRIST, dissabte vinent a les 8 del vespre, missa dominical. 

PREGUEM . . .

• EN LES MISSES D’AQUEST MES PREGAREM:

• Dissabte 7 de juny: Jaume Torrentà
  Dissabte 14 de juny: Antònia Morell i Joan Gómez
  Dissabte 21 de juny: Joan Vilosa Puigvert
• Dissabte 28 de juny: Família Vita-Vilaplana i Mn. Frederic.

• DIADA DE CORPUS – DIA DE CÀRITAS 2025.

Aquest cap de setmana del 21 i 22 de juny celebrem Corpus. I en ell el dia de Càritas. Per això totes les col·lectes de les misses aniran destinades a finançar els serveis de Càritas, tant de de Girona ciutat com la diocesana. Moltes gràcies per la vostra generosa aportació!!

• LES MANS DE DÉU

Crist no té ara més cos que el nostre,no té més mans ni peus sobre la terra que els nostres.
Nosaltres tenim els ulls pels quals ell mira amb compassió aquest món, nosaltres tenim els peus amb els que ell camina per fer el bé.
Amb les nostres mans ell beneeix tot el món, nosaltres som les mans, els peus, els ulls de Crist.
Nosaltres som el seu cos.
Utilitzem doncs el do dels nostres cossos perquè Crist visqui en el món, de manera que tots sentin el teu toc de sanació.
Amén

• AMB L’ESPERIT

Amb l’Esperit Sense l’Esperit, Déu restaria lluny, amb l’Esperit, Déu està en el nostre cor.
Sense l’Esperit, Crist seria una figura del passat, amb l’Esperit, Crist és vivent.
Sense l’Esperit, l’Evangeli seria lletra morta, amb l’Esperit, és aliment pel nostre esperit.
Sense l’Esperit, l’autoritat seria una dictadura, amb l’Esperit, és un servei als germans.
Sense l’Esperit, la catequesi seria un garlar estèril, amb l’Esperit, és força callada que ens apropa a l’Evangeli.
Sense l’Esperit, l’Església seria una organització més, amb l’Esperit, és el Cos de Crist.

• MENTRE HI HAGI PERSONES, HI HA ESPERANÇA

La realitat amb la qual convivim a dia d’avui ens mostra que al nostre voltant hi ha massa situacions que no tenen res a veure amb la igualtat i la justícia social. Una realitat que, per molt present que hi sigui, no pot fer-nos perdre la sensibilitat ni l’esperança. Ben al contrari, ha de ser un motor per continuar treballant per una societat més justa i humana, on ningú quedi enrere.

L’any 2024, Càritas Diocesana de Girona hem estat al costat de 25.355 persones i hem arribat a un total de 53.040 beneficiàries. Una xifra que es manté similar a la de 2023, amb dades que ens parlen de desigualtats que persisteixen:
1 de cada 2 persones ateses no disposa d’un habitatge digne.
3 de cada 4 persones pateixen aïllament social.
1 de cada 2 persones treballa però no aconsegueix sortir de la situació de precarietat.
Reptes als quals hem de fer front i ho podem fer gràcies a una xarxa humana imprescindible: 2.083 persones voluntàries, 2.044 persones sòcies i donants i 722 entitats amb Cor, que doneu vida i sentit a aquesta tasca.

Perquè mentre hi ha persones que creuen en un món millor, hi ha esperança per a tothom. Gràcies a la vostra col·laboració transformem aquesta esperança en acció, dignitat i futur, aportant solucions.

Us convidem a consultar la memòria on recollim l’impacte de l’acció que Càritas hem desenvolupat durant l’any 2024 i us compartim un petit recull de les notícies publicades als mitjans de comunicació, que s’han fet ressò de la nostra acció.

Un any més, gràcies de tot cor per fer-ho possible.

Dolors Puigdevall
Directora

• TENIR-NE CURA

Creure en la vida és sempre un desafiament per tota persona, sigui creient o no. El que està en joc és el sentit de la vida humana i de la seva història, del seu context i de la seva perspectiva de futur. Pel creient aquest sentit sempre està amarat de Déu, de la seva presència, i també a voltes de la seva absència. Dels valors i de l’estil de viure que impregnen les seves accions i decisions. De la justícia, l’amor i la fraternitat com a eixos vitals del que som.

Especialment en els temps que vivim, en un mon que es desfà, trencant-se en mil bocins, sotmès a múltiples interessos – no sempre prou legítims- del poder, el diner i l’egoisme. Tants drames de violència, de guerres i morts, d’absència de pau i de nul.la voluntat de trobar-hi solucions. Dels drets dels immigrants, del comerç de persones, d’abusos sexuals, de malmetre la natura,… i tot i més en un reguitzell de greus violacions a la dignitat de la persona humana, que dificulta l’horitzó per garantir un futur per aquesta humanitat.

Avui, en la diada del Corpus, se’ns recorda als cristians, quin es l’eix central de la nostra fe, i alhora del nostre viure. Ens sentim necessitats que Déu ens cuidi. Que Déu vingui a la nostra vida, conscients de la nostra feblesa i fragilitat parem la mà i l’acollim. Deixem que ens cuidi. Ens deixem cuidar per Déu. En un temps i en un mon on tot es precari, on tot es perill i risc, ens hem de deixar cuidar. Déu ve a la nostra existència humana per a cuidar-nos. Ens dona la seva vida perquè tinguem vida. Ens dona l’aliment que ens enforteix, i al mateix temps la força per cuidar i deixar-nos cuidar per ell. El cos i la sang del Crist.
Com a cristians hem de mantenir sempre viva la flama de la nostra esperança.

l’Esperança és sempre un cuidar, estar atent i sol·lícit envers els altres. Davant la forta – i greu- crisi de fe que viu la nostra secularitzada societat occidental, hem de tornar a cuidar de la nostra fe. De la imatge de Déu que tinguem en el cor transmeten quelcom, per això és important omplir la vida de contingut del Déu que es dona en el seu Cos i la Sang. En la fragilitat humana, en la debilitat de la fe, en la indiferència envers l’altre hi ha sempre una negligencia del cuidar. No cuidem i no ens deixem cuidar.

El nucli de la nostre fe en Jesús és donar.

Donar vida que alimenta. Donar experiencia d’una manera de fer i d’estar en la realitat del món. És la solidaritat del compartir el que soc i tinc. Per això Corpus és Càritas.

No ho podem oblidar això!!!

No podem perdre’ns en la fragmentació d’idees i valors de la nostra cultura del Youtube, o d’altes xarxes socials; del que està de moda en cada moment i època. Allò que defineix l’essència de l’ànima humana és molt més, és la seva capacitat d’estimar, de relacionar-se, de cuidar a les persones i al món. Això és Corpus. Això és Càritas.

Hem de cuidar la nostra mirada compasiva de la realitat del món. Contemplar el dolor dels altres i fer-lo propi és assumir la vida dels altres i posar-nos al seu lloc. Sense jutjar-los. Sense menystenir-los. És acostar-se a la vida, acollint i estimant a tothom. És descobrir la presència de Déu que ens cuida. Això és Corpus. Això és Càritas.

Mn. Jordi Reixach i Masachs
Girona, 22 de juny de 2025

Full Parroquial 22 de juny de 2025

BISBAT DE GIRONA

Suplement full 22 de juny de 2025

^{Imprès.SHALOM/Girona, 21 de juny de 2025}