Suplement full 1 de juny de 2025

Avui, DIUMENGE DE L´ASCENCIÓ DEL SENYOR, dissabte vinent a les 8 del vespre, missa dominical. 

PREGUEM . . .

• EN LES MISSES D’AQUEST MES PREGAREM:

• Dissabte 7 de juny: Jaume Torrentà
  Dissabte 14 de juny: Antònia Morell i Joan Gómez
  Dissabte 21 de juny: Joan Vilosa Puigvert
• Dissabte 28 de juny: Família Vita-Vilaplana i Mn. Frederic.

• PREPAREN EL SEU CASAMENT

L’Steven Mejia Tamayo, de Itagüí (Colombia) amb l’Andrea Peruga Gutierrez de Girona; i ambdós veïns de Palau-sacosta

• CAMINEM JUNTS

• COL·LABORO AMB TU

En contemplar el teu sepulcre buit,
m’adono que:
Només Tu pots donar la fe.
Però jo puc donar el meu testimoni.
Només Tu pots donar l’esperança.
Però jo puc tornar la confiança
als meus germans.
Només Tu pots donar l’amor.
Però jo puc ensenyar els altres a estimar.
Només Tu pots donar la pau.
Però jo puc salvar la unió.
Només Tu pots donar la força.
Però jo puc aixecar el desanimat.
Només Tu ets el camí.
Però jo puc indicar-lo als altres.
Només Tu ets la vida.
Però jo puc tornar als altres el desig de viure.
Només Tu pots fer l’impossible.
Però jo puc fer el possible.
Només Tu ets suficient.
Però prefereixes comptar amb mi.
Per això, aquesta Pasqua em surt del cor:
Gràcies! Al·leluia!

• SINODALITAT

El camí de la sinodalitat és el camí que Déu espera de l’Església del tercer mil·lenni. (…) és la dimensió constitutiva de l’Església», de manera que «el que el Senyor ens demana, en cert sentit, ja està tot contingut en la paraula “Sínode”.

Francesc, papa

• PREGÀRIA DE L’ ASCENSIÓ

Engrandiu-vos portalades eternes.
Després de la lluita,
després del combat,
després de vèncer amb la mort,
Pare, avui porto els teus fills al meu costat.
Tots els afamats del món,
els pobres, els humiliats,
els vençuts, els fracassats,
els perseguits, els injuriats …
i els compassius,
els nets de cor, els pacificadors …
te’ls porto Pare, aquests són els benaurats.
Dels que m’havies donat
no te n’he perdut ni un de sol.
A tots els he abraçat passant,
fatigat, pels seu camí.
Els he donat la mà de Germà,
de Company, d’Amic.
Ara tots són aquí.
Pare, tingues les portes obertes,
tingues les estances a punt,
vull que tots entrin amb Mi.
Prepara la Festa, prepara la Llum,
prepara la Pau,
prepara el Repòs,
perquè s’acosten les Noces.
Tots junts: ells, Tu i Jo,

Tots junts: ells, Tu i Jo, – el dia del gran Sopar –
compartint la mateixa Taula,
com germans al costat Teu,
serem Un-de-sol.
Per sempre ells seran el teu poble
i Tu seràs el seu Déu.
GRÀCIES. AMEN.

• SOM TESTIMONIS…

La vida és un cúmul de circumstàncies. De moments i esdeveniments, d’encerts i falliments. D’il·lusions i esperances. De decepcions i fracassos. De vida i mort. De néixer i créixer. D’esforç i de gaudi. Però per damunt de tot hi ha un sentiment de pertinença. Pels cristians hi ha una manera de ser i d’estar en el món. Som comunitat. Som deixebles del Crist. Som testimonis d’una Paraula que va més enllà d’un instant fugisser del passar de la nostra existència humana per la terra.

Com a comunitat, ens cal que ens apropem, que ens coneguem una mica més. Cal que mirem la vida i les persones amb una mirada nova. Des de l’amor i la tendresa; des de l’acolliment en la diversitat i la fraternitat; des de la preocupació per estar i fer un servei, i no des del protagonisme; des de la confiança posada en Déu i en les qualitats humanes! La comunitat no és mai una cosa fet. Es va fent dia a dia, pas a pas. Amb les persones que cada moment ens trobem com a Església que viu l’experiència de la trobada amb Jesús, amb amor, amb seguiment… i que el vol seguir – sovint també amb dèbil perseverança!- per viure l’essencial de l’amor de Déu en la seva persona.

En qualsevol moment de la vida és important que sapiguem copsar aquesta presència que ens acull i omple el cor d’una llum que envolcalla les tenebres de la por, el dubte i la incertesa. Som testimonis d’aquesta experiència. Vivim de l’amor de Déu, a tots els homes i dones que al llarg dels segles han copsar aquesta presència. És la vida des de l’Esperit. una vida per a tothom. Una vida oberta a mirar més enllà d’un mateix.

Som testimonis d’aquesta “novetat” de la seva presència. No podem restar en la nostàlgia dels temps passats. Avui hem de recórrer de nou els camins de Galilea, amb pas ferm, humil i pacient. Aquest és el testimoni que avui hem de poder donar, de com ser cristià enmig d’aquesta nostra realitat.

Però si hi ha alguna forma que sempre resta en els evangelis, és que Jesús acompanya. No ens mai deixa sols. No ens traurà les dificultats ni les malalties de tota experiència vital, però ens donarà una nova comprensió d’aquestes realitats que ens toca viure! Hem de tornar a Galilea. Als camins polsosos, al creuament de camins, a la vida i al patiment de les persones; allà on el pluralisme religiós i cultural- a voltes amb una fe que es devalua fàcilment per tantes raons del consumisme cultural- es nuen amb moltes tradicions ancestral, i també de noves.

En aquesta realitat complexa, difícil i canviant alhora, hem de ser testimonis d’alguna cosa més gran que nosaltres. On viure oberts als “signes del temps” és més que restar atents per copsar la fam espiritual de moltes persones; és restar a l’aguait de l’experiència de dolor i goig, de somnis i esperances de molts. No se’ns garanteix l’èxit ni la fama. Ni el poder ni els honor, més aviat el contrari: la incomprensió i la burla barroera de molts, amb la seva “influència” tant immediata en temps de l’IA. No podem viure a les palpentes ni en els dubtes ni en la incertesa constant. Som testimonis de la confiança en Déu enmig de la humanitat. És la seva presència dins l’absència.

Mn. Jordi Reixach i Masachs
Girona, 1 de juny de 2025

Full Parroquial 1 de juny de 2025

BISBAT DE GIRONA

Suplement full 1 de juny de 2025

^{Imprès.SHALOM/Girona, 30 de maig de 2025}