V SETMANA DE QUARESMA: 21 DE MARÇ 2026.

“LLATZER, VINE A FORA”.(Jn 11, 1-45).

L’Evangeli d’aquesta setmana comença amb una aparent contradicció: Jesús estima Llàtzer i les seves germanes, Marta i Maria, però quan sap que està malalt, no s’afanya a anar-hi. Fins i tot sembla que arriba tard. Aquesta “tardança” ens pot desconcertar, perquè també nosaltres, en moments de dificultat, voldríem una resposta immediata de Déu. Però Jesús actua amb una mirada més ampla: vol portar la situació més enllà del que és esperable, perquè es manifesti la glòria de Déu.

Quan Jesús arriba, Llàtzer ja fa quatre dies que és al sepulcre. Tot sembla definitivament perdut. Marta, però, fa una gran professió de fe: “Jo crec que tu ets el Messies, el Fill de Déu”. Tot i això, encara no entén fins a quin punt Jesús és font de vida. Per això Jesús li diu una de les frases clau de l’evangeli: “Jo soc la resurrecció i la vida; qui creu en mi, encara que mori, viurà”. No parla només d’un futur llunyà, sinó d’una vida nova que comença ja en la relació amb Ell.

Un dels moments més humans del text és quan Jesús plora. Davant del dolor de la mort i del sofriment dels qui estima, no es manté distant. Déu no és indiferent al nostre patiment: s’hi fa present, el comparteix, el plora amb nosaltres.

Finalment, Jesús crida Llàtzer fora del sepulcre. És un signe que anticipa la seva pròpia resurrecció i que mostra que la mort no té l’última paraula. Però també és una crida per a cadascun de nosaltres: sortir dels “sepulcres” on sovint quedem tancats —la por, el desànim, el pecat, la manca d’esperança— i caminar cap a la vida.

V SETMANA DE QUARESMA DE CATEQUESI.

Abans de començar la Missa, en Toni ens ha llegit un petit text que ens ha ajudat a preparar-nos interiorment per a la celebració. En aquest comentari ha fet referència a l’Evangeli de la resurrecció de Llàtzer, un signe d’esperança i de vida nova que ens recorda que Déu sempre ens crida a sortir de les nostres foscors.

També ha relacionat aquest missatge amb el signe que ens acompanya aquesta setmana davant de l’altar: l’espígol. Aquesta planta ens convida a fer camí en aquest temps de Quaresma, amb esperit de conversió i renovació, avançant amb confiança cap a la Pasqua.

Tot seguit, hem continuat amb la celebració eucarística, participant-hi amb el cant, la pregària i els diferents moments propis de la litúrgia, així com amb la col·lecta.

Al final de la celebració, l’Oriol ens ha fet una breu explicació sobre els Pastorets de Fàtima, els sants d’aquesta setmana. Ens ha recordat com la Mare de Déu els va demanar que resessin per la pau al món, una petició que continua sent avui molt necessària davant dels conflictes que es viuen en diversos llocs, especialment a l’Orient Mitjà i en tants altres indrets del món.

Units a aquesta crida, hem estat convidats a pregar cada dia el rosari, unint-nos així a la petició de la Mare de Déu i demanant el do de la pau per a tota la humanitat.

 

” SENYOR MEU JESUCRIST, PERDONA ELS PECATS,

PROTEGIR-NOS DEL FOC DE L’INFERN,

PORTA A TOTES LES ÀNIMES AL CEL,

ESPECIALMENT LES MÉS NECESSITADES DE LA TEVA MISERICORDIA”.