Avui, Diumenge XXXII de durant l’any
PREGUEM . . .
-
EN LES MISSES D’AQUEST MES PREGAREM:
Dissabte 7 de novembre: Consol Sánchez
Dissabte 14 de novembre: Antonia Morell i Joan Gómez
Dissabte 21 de novembre: Jordi Bosch Lloret i Lluís Feliu
Dissabte 28 de novembre: Família Planas-Pascual i Mn.Frederic.
-
MISSA DE LES 7 DEL MATÍ
La missa de les 7 del matí se celebra des del dia 5 d’octubre, i fins al 18 de juny de 2027. Durant el temps d’estiu no se celebra.
-
8 DE NOVEMBRE DIA DE L’ESGLESIA DIOCESANA
Com cada any a inicis del mes de novembre, l’Església celebra la Jornada diocesana, la diada de germanor, pel sosteniment econòmic de les nostres parròquies i diòcesi. Les activitats pastorals, el manteniment dels serveis i dels edificis demanen també poder disposar d’uns recursos econòmics que permetin realitzar dignament les activitats que actualment tots volem. Per això és molt important la nostra col·laboració econòmica. Cal donar les gràcies a tothom que generosament hi contribueix, i cal continuar aquesta disponibilitat en sentit de comunió i de sinodalitat eclesial, per poder portar endavant la tasca de l’Església per a tots. Les col·lectes de la setmana vinent a totes les misses seran per aquesta finalitat. Moltes gràcies!!!
-
INFORMACIONS DE LA UNITAT PASTORAL
Club de lectura de Sant Josep
Dimarts 10 de novembre, a les 8 del vespre. L’obra a comentar d’aquest mes és Flors d’ombra, d’Aharon Appelfeld.
-
LES NOSTRES PARRÒQUIES · SANT MIQUEL DE PALAU-SACOSTA
És relativament recent, ja que fou erigida com a tal el 12 de gener de 1963 per un decret del bisbe de Girona Josep Cartañà. En aquell moment la feligresia de Palau-sacosta era un Vicariat independent de la parròquia de Sant Josep de la ciutat de Girona. Antigament havia estat una entitat depenent d’altres parròquies: de Sant Feliu i del Mercadal de Girona i de Sant Cugat de Fornells de la Selva.
El motiu d’aquesta constitució com a parròquia fou el considerable augment de la població, amb una notòria tendència al creixement pel constant increment de l’edificació en aquest sector, que passà a ser un nucli de ciutat de Girona, després d’annexionar-se l’antic poble de Palau-sacosta a Girona.
L’antiga església fou destruïda a l’any 1936 i reedificada de nou, segons el projecte de l’arquitecte Isidre Bosch, en els anys 1942 i 1943. El temple de Sant Miquel és d’una aparença d’estil bizantí.
El temple està situat en un turó i des dels finestrals del campanar es pot contemplar en primer terme la ciutat de Girona i una sèrie de pobles com Salt, Vilablareix, Fornells, Quart, Llambilles, Palol d’Onyar, i a l’horitzó es pot contemplar Rocacorba, les Guilleries, el Montseny i les Gavarres i, en últim terme, el Pirineu, destacant el massís del Canigó.
-
RECUPERAR EL RESPECTE I LA MERAVELLA
Kant escrivia: «Hi ha dues coses que omplen l’ànim de nova i creixent veneració i meravella, com més sovint i amb més persistència hi reflexionem: el cel estrellat damunt meu i la llei moral dins meu». Aquestes paraules ens conviden a aixecar els ulls i a escoltar la consciència. A descobrir que hi ha una grandesa que ens depassa i una crida interior que ens demana viure amb responsabilitat.
Avui, però, sembla que ens costi admirar sense voler posseir, escoltar sense jutjar i discrepar sense menysprear. La desvergonya es fa espectacle; la falta de respecte, entreteniment. Els ideals es ridiculitzen, mentre la popularitat es converteix en mesura del valor de les persones. Massa sovint, els testimonis que ens ajudaven a créixer cedeixen el lloc a figures que ens inciten a consumir. Quan fins i tot l’exemple es transforma en mercaderia, acabem confonent una vida valuosa amb una vida que es ven bé.
També la divisió i la polarització poden arrelar dins nostre. L’odi i el ressentiment ens ofereixen respostes fàcils: assenyalar un culpable, desacreditar qui pensa diferent, tancar-nos entre els qui ens donen la raó. Però l’Evangeli ens interpel·la precisament aquí. Jesús ens ensenya a reconèixer un germà fins i tot en aquell que ens incomoda i ens crida a estimar els enemics. La fidelitat cristiana es juga també en la manera com parlem, discutim i tractem els altres.
La lògica del consum, quan ho envaeix tot, erosiona el respecte. Consumir és esgotar i substituir; respectar és reconèixer un valor que no depèn de la utilitat.
Una persona, una amistat, la natura o la fe no poden tractar-se com objectes d’un sol ús. El món digital i la intel·ligència artificial poden ajudar-nos, però, quan tot es redueix a contingut disponible i resposta immediata, correm el risc de perdre el silenci, la intimitat i els espais on aprenem a venerar. No tot allò que podem fer és allò que convé fer.
Per als cristians, la creació és un do confiat a la nostra cura, i cada persona és imatge de Déu. En Jesús descobrim una manera de mirar que restitueix la dignitat: s’atura davant del ferit, escolta qui ningú escolta i acull qui ha quedat al marge. El sagrat també ens reclama respecte en el rostre concret del proïsme.
Recuperar aquesta mirada comença amb gestos senzills: deixar una estona la pantalla, contemplar el cel, pregar en silenci, escoltar sense interrompre, renunciar a una paraula humiliant i acostar-nos a qui viu sol. També la parròquia està cridada a ser un lloc on cadascú se senti acollit i reconegut.
El respecte també ens demana humilitat: acceptar que no ho sabem tot, que podem equivocar-nos i que l’altre pot ajudar-nos a veure allò que nosaltres no veiem. Quan ens creiem posseïdors absoluts de la veritat, ens costa deixar lloc a la trobada. La fe ens convida a donar testimoni amb fermesa i tendresa, sense convertir les conviccions en armes. Una comunitat cristiana madura sap demanar perdó, acollir preguntes i sostenir el diàleg, perquè reconeix que la veritat es comunica també amb la caritat.
L’Eucaristia ens educa en aquesta actitud de reverència. Al voltant de la seva taula aprenem a donar gràcies, a compartir i a fer lloc als altres. Aquesta celebració es prolonga en la vida quotidiana quan cuidem les persones vulnerables, respectem la creació i treballem per la reconciliació. Així, la meravella davant del cel estrellat i l’escolta de la consciència esdevenen compromís: unes mans disposades a servir i un cor que es deixa transformar per Déu. Que ens ensenyi a mirar el món amb gratitud i a tractar cada persona amb reverència. Perquè allà on creix el respecte, l’amor troba lloc per arrelar.
Mn. Jordi Reixach i Masachs
Girona, 8 de novembre de 2026
Full Parroquial 8 de novembre de 2026
Suplement full 8 de novembre de 2026
Imprès. SHALOM/ Girona, 3 de novembre de 2026