Suplement full 8 de març 2026
Avui, DIUMENGE III DE QUARESMA
PREGUEM . . .
-
EN LES MISSES D’AQUEST MES PREGAREM:
Dissabte 7 de març: Joan Bosch i Mercé Lloret.
Dissabte 14 de març: Antònia Morell i Joan Gómez.
Dissabte 21 de març: Joan Vilosa i Dolors Bosch.
Dissabte 28 de març: Família Vita-Vilaplana i Mn. Frederic.
-
VISITA A LA CATEDRAL
-
PREGÀRIA PER LA DONA TREBALLADORA
Déu de la vida i de la justícia,
avui alcem la nostra veu i el nostre cor
per totes les dones treballadores.
Per les que aixequen el dia amb esforç i esperança,
per les que sostenen famílies,
les comunitats i els somnis;
per les que lluiten per un salari just
i unes condicions dignes.
Beneeix les seves mans,
que cuiden, creen i construeixen.
Dona’ls força davant la desigualtat,
llum davant la invisibilitat,
i consol davant el cansament.
Que la seva dignitat sigui reconeguda,
que la seva veu sigui escoltada,
i que el seu treball sigui valorat
com a llavor de pau i fraternitat.
Fes-nos, Senyor, persones compromeses
amb un món on homes
i dones caminin junts,
en igualtat, respecte i amor.
Amén.
“De la mateixa manera, les nostres parròquies, les famílies, els grups eclesials i les comunitats religioses estan cridats a viure durant la Quaresma un camí compartit, en el qual l’escolta de la Paraula de Déu, així com del clam dels pobres i de la terra, esdevingui una forma de vida comuna, i el dejuni sostingui un penediment real. En aquest horitzó, la conversió no només concerneix la consciència de l’individu, sinó també l’estil de les relacions, la qualitat del diàleg, la capacitat de deixar-se interrogar per la realitat i reconèixer allò que realment orienta el desig, tant a les nostres comunitats eclesials com a la humanitat que té set de justícia i reconciliació.”
Papa Lleó XIV, missatge de Quaresma 2026
-
L’AIGUA…
L’aigua és essencial per a la vida. Sense aigua, la terra es torna àrida i estèril; amb aigua, tot floreix. Per això, en la Bíblia, l’aigua es converteix en un símbol poderós de la presència de Déu que dona vida, renova i transforma. L’aigua és font de vida, i per això també simbolitza una vida espiritual. Fecunda la terra, beneeix i es do de promesa de vida eterna. És una llavor d’humilitat. Com ens recorda sant Francesc d’Assis, amb el seu poema dels càntics de les creatures:
“Lloat sigueu, Senyor meu, per la germana aigua, la qual és molt útil i humil i preciosa i casta.”
El simbolisme de l’aigua és molt ric i de llarga tradició en l’Església; i alhora es part integrant del missatge de Jesucrist, que l’utilitza en molts moments de la seva vida. No només es refereix a l’aigua física que calma la set del cos, sinó a una realitat interior que dona vida a l’ànima. Com ens deia el poeta Antonio Machado:
“Bueno es saber que los vasos sirven para beber; Lo malo es que no sabemos para què sirve la sed.”.
La set és el desig que dona sentit a la vida, però avui ens hem de preguntar: de què tinc set? Quins són els meus anhels i il·lusions, esperances i temors? A quin pou aniré a pouar l’aigua viva?
A l’Evangeli de sant Joan, Jesús parla de l’aigua viva, quan es troba amb la samaritana al pou. Li diu que qui beu d’aquesta aigua no tornarà a tenir mai més set, perquè es convertirà en una font que brolla fins a la vida eterna. És presència d’amor. Es ser pels altres.
L’aigua és el signe d’aquest compartir, d’aquest sortir d’un mateix, del propi egoisme, per donar vida. Sense aigua no hi ha vida. És símbol de vida, de renovació i d’esperança que ens acompanya en el nostre camí de fe.
L’aigua de la vida, en el context de la fe cristiana, no és només una experiència personal entre la persona i Déu, sinó també una realitat profundament comunitària. Quan Jesús parla de l’aigua viva, ho fa en un marc de la relació i la trobada amb els altres. Aquesta aigua no es guarda per a un mateix, sinó que es comparteix i es converteix en font per als altres.
En el baptisme, l’aigua no sols simbolitza una renovació individual, sinó l’entrada a una comunitat: l’Església. Mitjançant aquest signe, la persona passa a formar part d’un poble que camina unit per la fe. L’aigua de la vida, per tant, crea comunió, enforteix els vincles i les relacions perquè tots beuen de la mateixa font d’aigua que és Crist.
A més, l’aigua és un element que uneix a tothom sense distinció. És obertura a tots. La comunitat cristiana està cridada a ser com un riu que porta esperança, solidaritat i servei al món. Quan vivim d’aquest amor, perdó i fraternitat, fem visible aquesta aigua viva que circula arreu per a tots. El sentit comunitari de l’aigua de la vida ens recorda que la fe no es viu en solitud. Som cridats a compartir, a sostenir-nos mútuament i a construir junts una comunitat que reflecteixi la vida nova que prové de l’aigua de Déu. Aquesta aigua no és estàtica; és com una font que brolla contínuament. Això significa que la fe no és només un moment puntual, sinó un camí constant de renovació. L’Esperit Sant actua en el cor de tots, donant-nos força per estimar, perdonar i servir.
Mn. Jordi Reixach i Masachs
Girona, 8 de març de 2026
Full Parroquial 8 de març de 2026
Suplement full 8 de març 2026
Imprès.SHALOM/Girona, 5 de març de 2026