Suplement full 8 de juny de 2025
Avui, DIUMENGE DE PENTECOSTA, dissabte vinent a les 8 del vespre, missa dominical.
PREGUEM . . .
• EN LES MISSES D’AQUEST MES PREGAREM:
- Dissabte 7 de juny: Jaume Torrentà
Dissabte 14 de juny: Antònia Morell i Joan Gómez
Dissabte 21 de juny: Joan Vilosa Puigvert - Dissabte 28 de juny: Família Vita-Vilaplana i Mn. Frederic.
•COMPTES PARRÒQUIA
-
PREPAREN EL SEU CASAMENT
L’Steven Mejia Tamayo, de Itagüí (Colombia) amb l’Andrea Peruga Gutierrez de Girona; i ambdós veïns de Palau-sacosta
-
CAMINEM JUNTS
-
Sigues creient…
La vida de fe ens porta sovint a tenir dubtes.
A sentir inquietuds i incerteses davant fets i realitats que no sabem com respondre-hi.
Importa acceptar que mai ens faltaran dificultats i moments de crisis. No sempre es fàcil viure la fe en un context social i cultural indiferent, quan no contrari! Per això avui cal l’espiritualitat i la fe de l’exili del poble d’Israel. Una fe, que malgrat la duresa del desert i l’absència clara de camins a segui; toca el cor de les persones a ser un poble que camina, peregrins d’esperança enmig de les adversitats del moment present.
Les crisis són part de la vida. No les podem obviar. Son part de la comprensió de la realitat, amb les nostres contradiccions personals, i els límits socials i comunitaris.
Mirar la realitat amb els ulls de la fe, voldrà dir mirar-la des de l’Esperit de Senyor ressuscitat, que transforma i il·lumina la nostra vida. És donar un nou sentir a la vida. No és suficient que Jesús ens mostri el camí de la vida, cal que ens hi acompanyi.
Aquesta és la tasca de l’Esperit! En tants moments que ens sentim sols, abatuts, desencisats i fins i tot frustrats; que experimentem el mal i el dolor en la nostra pròpia pell, Ell està amb nosaltres. L’Esperit de Déu ens acompanya i ens empeny a ser alguna cosa més que anar passant per la vida. És recordar i donar valor a la fe des de la pròpia existència humana, marcada amb el segell del do de l’Esperit.
La paraula és sempre quelcom insistent. És quelcom que ens fa albirar alguna cosa nova, des del propi ésser personal. Son les paraules senzilles les que ens sostenen. Les que venen de l’Esperit i arrelen en el fons del cor.
Creure és pensar. És provocar un crit en el cor de cada persona. És la mirada de la realitat amb uns ulls de compassió, amb uns ulls de tendresa, amb uns ulls que obren els sentits a una mirada nova i diferent. No podem restar en la nostra zona de confort. La fe en Jesús ens mou sempre a anar una mica més enllà de la realitat present, per tal d’albirar alguna cosa que ens faci viure amb esperança la situación present i que ens encamini cap al futur.
Creure és tenir futur. És fer possible un demà nou i diferent. És cercar el bé de la humanitat de la mà de Déu. És adherir-se al pla de Déu, que malgrat molts del nostre dubtes, incerteses i pors, resta intacte. En ell trobem el signe i l’impuls que ens porta a la conversió, manera única d’acostar-nos a Ell per a tenir vida i futur.
La vida és sempre una trobada. És un donar sentit a com transitem en aquest món, amb tots aquells amb els qual fem camí. Amb moltes maneres. Amb diferents camins ens apropem tots cap a l’encontre de Déu, cap a trobar-nos amb l’altre. És el signe de la fe que ens mou a copsar una nova presència enmig de la nostra quotidiana realitat. És la mirada que ens canvià. És la mirada directe de Jesús qui ens fa adonar-nos de la realitat. La Paraula, el compartir la taula, el fer camí, l’amistat franca, la confiança que s’estableix en les dificultats i les moments d’incerteses,… tot això i més va teixint la fe. Ens fa creient. Ens dona experiència d’alguna cosa més gran que les nostres capacitat. És la llum que ens guia a ser per l’acció de l’Esperit en cadascú de nosaltres.
Mn. Jordi Reixach i Masachs
Girona, 8 de juny de 2025
Full Parroquial 8 de juny de 2025
Suplement full 8 de juny de 2025
Imprès.SHALOM/Girona, 6 de juny de 2025