Suplement full 7 de setembre de 2025
Avui, DIUMENGE XXIII DE DURANT L’ANY, dissabte vinent a les 8 del vespre, missa dominical.
PREGUEM . . .
• EN LES MISSES D’AQUEST MES PREGAREM:
- Dissabte 6 de setembre: Jaume Torrentà
Dissabte 13 de setembre: Antònia Morell i Joan Gómez
Dissabte 20 de setembre: Encarnación Pérez i Ramon Sánchez - Dissabte 27 de setembre: Família Vita-Vilaplana i Mn. Frederic.
-
ACTIVITATS CATEQUESI 2025-2026
Us convidem amb molta il·lusió a inscriure els vostres fills i filles a la Catequesi d’Iniciació Cristiana. Serà un camí compartit de fe, amistat i creixement espiritual.
-
Inici de la catequesi: 4 d’octubre a les 18.30 h
-
Reunió de pares: 25 d’octubre
-
Trobada amb el Sr. Bisbe i visita a la Catedral: 7 de març
-
Cloenda: 9 de maig
A la parròquia el dissabte 20 de setembre (de 19.00 a 20.00 h) i tots els dissabtes del mes d’octubre en el mateix horari.
-
PARRÒQUIA DE PALAU-SACOSTA
Dimecres 10 de setembre: reunió del grup de Vida creixent, a les 7 de la tarda.
I al mateix dimecres a les 8 del vespre, reunió del consell parroquial. Totes aquestes reunions seran als locals de la parròquia.
-
TROBADA INICI DE CURS 2025 2026
-
GASTAR LA VIDA
Senyor Jesucrist, ens fa por gastar la vida.
Però la vida Tu ens l’has donada per gastar-la; no la podem economitzar amb estèril egoisme.
Gastar la vida és treballar pels altres encara que no paguin; fer un favor a qui no el tornarà; gastar la vida és llançar-se, fins i tot al fracàs, sense falses prudències; és cremar les naus en bé del proïsme.
Som com torxes que només tenim sentit quan cremem; només aleshores serem llum.
Deslliura’ns de la prudència covard, aquella que ens fa evitar el sacrifici i buscar la seguretat.
Gastar la vida no es fa amb falsa teatralitat.
La vida es dona senzillament, sense publicitat, com la mare que alleta el nadó.
El futur és un enigma, el nostre camí s’endinsa en la boira; però volem seguir donant-nos, perquè Tu estàs esperant dins la nit, amb mil ulls vessant llàgrimes.
Lluís Espinal
-
EL MES DE SETEMBRE…
Ja hi ha les primeres castanyes al terra – dels castanyers borts, que arrenglerats en filera tant bona ombra ens fan a l’estiu!- al carrer Emili Grahit. És el signe que estem al setembre. Però continua entre nosaltres les notícies de guerres cruentes i injustes – si és que mai la guerra és justa!-; els espectacles d’horror per tants focs; les paraules de baralles i amenaces dels polítics; el desencís i la indiferència per tantes qüestions socials que es van arrossegant de tant de temps; i així podria continuar en una llarga llista del si no fos… però avui no és aquesta la meva pretensió. Com a cristians no podem obviar la realitat present, però no podem viure en l’amargor ni en la queixa constant.
Som obstinats en l’Esperança. I més en aquest any jubilar!
El setembre és el més de tornar a reemprendre les rutines de la vida quotidiana, almenys per molta gent.
El ritme escolar marca el nostre temps. El temps d’estiu i les vacances queden en el calaix de l’oblit i la melangia. A voltes tornarem al ritme frenètic de les nostres vides, al tràfec constant de moltes ocupacions i obligacions, tant a nivell professional com personal.
La rutina es bona i dona estabilitat, malgrat que en aquest nostre temps “té mala premsa”! I per molta gent això pot portar a un cert descontent, a un buit existencial amb els valors del món secular actual. Vivim en un món en constant moviment, on les coses i les circumstàncies canvien amb molta més rapidesa del que podem assimilar! Això provoca un cert desconcert, i també molt fragilitat emocional.
Es temps de continuar el procés sinodal iniciat en els darrers anys pel papa Francesc. En cal aprofundir el sentit de “syn” i “odos”, dues paraules greges que expressen que hem de caminar junts (syn) per arribar lluny en una mateixa dirección (odos). No ho podem oblidar. Malgrat les dificultat i els entrebancs que sorgeixin en el camí. Molts cristians no estem acostumats a aquesta dinàmica, de converses de fe i no de iscussions polèmiques. De pregària confiada en Déu; i de deixar-se portar per l’acció de l’Esperit. Com sempre una cosa és la brúixola i l’altre el camí. Ambdós están relacionat, però el procés es diferent.
La brúixola és personal, el camí comunitari. Enmig de l’individualisme que tant present és en la nostra societat occidental, ens cal afirmar la força del col·lectiu, del grup. No com un factor de manipulació, de poder o de força, sinó com un element de cohesió, d’identitat i d’ajuda mútua. No n’hi ha prou de saber això, ens ho hem de creure. Ho hem de viure i fer-ne vida!
El mes de setembre és un temps de collida molts de fruits de la terra. No podem perdre les nostres arrels, perquè en elles hi ha el futur. Sovint com a cristians correm el risc d’endinsar les arrels en la nostàlgia d’un passat que ja no existent – ni tornarà!-; i que porta a un “tradicionalisme” desconnectat del present, només enlluernat per certes formes de rituals idealitzats. El futur – incert- sobre incapaç de donar solucions al reptes dels present.
Enmig de tot això ens trobem avui, començant la tardor… obrim pas al nous curs…
Mn. Jordi Reixach i Masachs
Girona, 7 de setembre de 2025
https://www.palausacosta.cat/full-parroquial-setembre-7-de-2025/Full Parroquial 7 de setembre de 2025
Suplement full 7 de setembre de 2025
Imprès.SHALOM/Girona, 3 de setembre de 2025