Suplement full 6 de juliol de 2025
Avui, DIUMENGE XIV DE DURANT L’ANY, dissabte vinent a les 8 del vespre, missa dominical.
PREGUEM . . .
• EN LES MISSES D’AQUEST MES PREGAREM:
- Dissabte 5 de juliol: Jaume Torrentà
Dissabte 12 de juliol: Antònia Morell i Joan Gómez
Dissabte 19 de juliol: Lluís Bosch i Mn. Frederic - Dissabte 26 de juliol: Família Vita-Vilaplana.
-
EL REGNE DE DÉU ÉS A PROP…
Fer germinar el Regne, aquesta és la tasca de l’Església. Aquest dinamisme porta a comprendre millor les dificultats de la vida cristiana, que hom es va trobant en el seu caminar. És la mirada compassiva que és capaç de descobrir la bondat de les intencions, la que promou el perdó. És restar atents davant les circumstàncies que ens envoltes i procurar la conversió que com a eix central del Regne. És viure d’aquesta proposta com un signe d’Esperança enmig de tant desencís. És l’agraïment des de dons de Déu en cada persona.
Aquesta proposta va més enllà d’un mer sentiment, i fins i tot de l’acció concreta.
Porta en si mateix la voluntat de Déu, que la seva presència sigui quelcom significativa i amb significat per a la vida de les persones. Per tant, no pretén només un conjunt d’expressions de fe sinó un estil de viure la fe. Aquest és l’eix del Regne. És fer-se preguntes més que tenir respostes. És més dubtar que viure de certeses fermes.
És més proposar opcions que donar-ho tot fet. És viure oberts a l’altre, més que recloure’ls en el propi egoisme. És donar més que rebre. És albirar un futur diferent d’avui, que no pas seguretats en el present.
És la confiança posada en Déu, més que no pas la por de la incertesa. És ser proper a la vida, més que lluny en un cel l’infinit. És ser guia per obrir camins, més que tancar portes. És ser reflexió més que rauxa d’un intent. És estimar la vida i les persones, més enllà d’opcions. És comunicar una manera de ser de Déu, més enllà de fixacions històriques o d’estil personals. És mirar el futur més que guiar-se pel passat.
El regne és sempre quelcom a prop del que és humà. Del que és vital. Del que és quotidià. Malgrat les contradiccions de la nostra existència.
Dels nostres falliments i pecats. Dels nostres errors tan humans. El regne suposa un anar més enllà del que soc i espero. És un do més que una exigència.
És una creació que es va fent més que una realitat acabada en el temps i l’espai.
Més que marcar un final, el Regne marca un estil de com acostar-nos a Déu, a la seva realitat, i alhora a les persones. No és un terme, sinó el camí amb el qual ens trobem tots junts: Déu i la humanitat. És un compartir que esdevé el signe de la novetat de la proposta de Jesús. No és explicar una història, sinó viure d’aquesta història. Viure en Déu i per Déu en la meva història. I viure des de la imperfecció de la vida de les persones. En conversió, en misericòrdia, en acolliment, en donar la mà, en fer camí junt.
El Regne no és mai lineal, és sempre un ziga-zaga de molts de revolts, amb pujades i baixades, amb encerts i falliments; però mantenint sempre ferma l’Esperança de la presència i l’acció de l’Esperit de Déu en aquest caminar per la vida. És la companyia de la fe, que forma part de la visió del món, que empeny a anar endavant a cada moment, en cada pas, en cada història i circumstància.
El Regne de Déu no és mai un crear una necessitat ni una dependència, sinó respondre a les preguntes que hom es fa des de la vulnerabilitat de la pròpia existència humana, perquè és fer camí amb i pels altres.
Jordi Reixach i Masachs
Girona, juliol de 2025
Full Parroquial 6 de juliol de 2025
Suplement full 6 de juliol de 2025
Imprès.SHALOM/Girona, 4 de juliol de 2025