Suplement full 30 de novembre de 2025

Avui, DIUMENGE I D’ADVENT, dissabte vinent a les 8 del vespre, missa dominical. 

PREGUEM . . .

• EN LES MISSES D’AQUEST MES PREGAREM:

Dissabte 1 de novembre: Dif de la parròquia

Dissabte 8 de novembre: Antònia Morell i Joan Gómez
Dissabte 15 de novembre: Joan Vilosa Bosc i Montserrat Bernabéu
Dissabte 22 de novembre: Sebastià Carreras
Dissabte 29 de novembre: Família Vita-Vilaplana i Mn. Frederic.

• ADVENT

Advent és una paraula llatina que vol dir “vinguda”, l’Advent és preparar la festa del Naixement de Jesús, preparar la vinguda de Déu constant, en la vida quotidiana, de cada dia. per això també volem anar muntant el nostre arbre de la Pau, tot vetllant aquell que s’acosta… cada setmana hi haurà un signe per posar a l’arbre, hi podem escriure l nostre missatge

Actituds del temps d’Advent:

El colom – L’esperança … com la del profeta Isaïes, Iesayaú, que significa Yavé és ajuda, que confiava en la bondat absoluta de Déu que porta la Pau.
L’espelma -La pregària …com Joan Baptista, profeta de profunda fe i compromís valent que va tenir la responsabilitat de preparar camins.
El pergamí – La joia …com Maria, que se sentí plena de gràcia en ser escollida i no va posar cap obstacle al pla de Déu de donar-nos Jesús. El seu fill ensenyaria els homes a seguir el camí d’amor cap a Déu. L’estrella – La paciència …com Josep, l’ home just, l’home de la fe i de l’ obediència incondicional que, tot i amb dificultats es va mantenir fidel.

• Tothom espera…

“Canvia, tot canvia” anuncia l’eslògan de la publicitat. I el temps d’Advent ens recorda que nosaltres també hem de canviar la nostra manera de situar-nos, davant aquest canvi que s’acosta, i és des de la fe que vivim aquest instant amb intensitat, amb il·lusió, amb esperança. és l’Advent. Alguna cosa ha de canviar, alguna cosa ha de succeir en la nostra vida per poder acollir a Jesús. Hem d’estar alerta. Hem d’estar vigilants.

Hem de deixar enrere moltes coses; entre elles el desànim, el pessimisme i l’escepticisme que tant present estan en molts de nosaltres, perquè el temps d’Advent és el temps del futur, mai del passat! Es continuar endavant malgrat les dificultats, les adversitat i el desencís per moltes situacions. Ara és el temps de l’espera. Només aquell que espera crea dins seu – i a tots els qui l’envolten- un dinamisme que transmet esperança, que obre nous horitzons, que albirar un demà diferent.

Tothom espera alguna cosa, encara que sigui ben minsa, i sovint sense dir-ho en paraules. Malgrat que moltes vegada aquesta espera no es troba inclosa en la realitat present. No podem viure distrets, hem de poder oferir signes concrets d’esperança a tots aquells que trobem en el camí de la vida. No ens calen grans gestos heroics, sinó petites llavors que van germinant en el pas de la vida. Ja sigui un paraula amable, un somriure, un acompanyar, una mirada de tendresa. Les petites accions són importants i transformadores, més del que ens pensem!

Esperar és cercar – com a bons peregrins- el sentit últim de la vida; com la raó important del nostre viure. És el perquè viure la vida d’una determinada manera, amb un estil i formes de ser persones enmig d’aquesta humanitat. És el coratge de la compassió envers l’altre. És fer que la vida de cadascun sigui viscuda com una experiència de sentit – en el més profund- d’allò que representa aquesta vida. Per això ens cal agrair i escoltar. Parlem molt però escoltem ben poc. Exigim sempre dels altres, però ens costa donar gràcies. És la feblesa i l’ambigüitat de la persona humana.

Aquest temps d’Advent ens apropa sempre a l’espera de Déu en la nostra vida. Escoltant i agraint la seva acció i presencia en aquesta humanitat, en totes les formes.

Aquesta espera demana la paciència. Es saber esperar el temps oportú, saber mirar amb realisme i tendresa els esdeveniments com a quelcom que fa possible de tirar endavant allò que Déu ens posa a les mans; amb encerts i falliments; amb dolors i alegries; amb confiança en l’avui, i alhora amb la incertesa del demà.

La constància – una altre de les qualitat de l’espera- és restar en l’admiració de la força de voluntat. És la dedicació constant que hom exerceix en les coses i les persones, per tal d’albirar el projecte de Déu en cada situació i esdeveniment de la vida. És entendre els temps i els camins de Déu – sovint tant lluny dels nostres!- per seguir les petjades d’aquells que ens han passat al davant, i mostrar l’amor i la presencia de Déu enmig nostre. I tothom espera alguna cosa en aquest temps…

Mn. Jordi Reixach i Masachs
Girona, 30 de novembre de 2025

Full Parroquial 30 de novembre de 2025

BISBAT DE GIRONA

Suplement full 30 de novembre de 2025

^{Imprès.SHALOM/Girona, 27 de novembre de 2025}