Suplement full 2 de novembre de 2025
Avui, DIUMENGE XXXI DE DURANT L’ANY, dissabte vinent a les 8 del vespre, missa dominical.
PREGUEM . . .
-
EN LES MISSES D’AQUEST MES PREGAREM:
Dissabte 1 de novembre: Dif de la parròquia
Dissabte 8 de novembre: Antònia Morell i Joan Gómez
Dissabte 15 de novembre: Joan Vilosa Bosc i Montserrat Bernabéu
Dissabte 22 de novembre: Sebastià Carreras
Dissabte 29 de novembre: Família Vita-Vilaplana i Mn. Frederic.
-
PEREGRINACIÒ AL SANTUARI DELS ÀNGELS
Diumenge 9 de novembre
Horari:
11:00 Arribada
12:00 Missa
13:00 Piscolabis
14:00 Tornada
Com arribar-hi:
1. Hi haurà un autocar que sortirà a les 10:30 hores, de la Parròquia de Sant Josep. Preu: 8 euros. Cal inscripció prèvia (sagristia)
2. Caminant. Es sortirà a les 08:30 hores del Monestir de Sant Daniel
3. En cotxe particular.
-
DIADA DE GERMANOR 2025
El cap de setmana del 8 i 9 de novembre, l’Església celebra la Jornada de Germanor, pel sosteniment econòmic de l’Església. És més que una col·lecta especial. És recordar que la nostra aportació econòmica és molt important per poder realitat les activitats de l’Església. A tots ens agrada que estigui neta, ben arreglada, acollidora i que tot funcioni bé.
Però això té un cost econòmic. Actualment les despeses han augmentat molt, i no sempre es pot realitat adequadament el que caldria. Hem de ser-ne conscient que el manteniment dels edificis té un cost molt elevat, i representa una gran part del pressupost. Per això la nostra aportació econòmica és decisiva. Caldria que poguéssim fer aportacions periòdiques per garantir uns ingressos més constant a les parròquies. Les col·lectes d’aquell dia a totes les misses seran per aquesta finalitat.
Moltes gràcies!
-
EN EL RECORD I LA MEMÒRIA…
En aquest nostre temps la salut és tinguda com un bé que sense el qual els altres no son possibles. És el més preuat. I sovint la salut va més enllà de la pròpia medicina, de curar el cos. La salut implica la totalitat de la persona, en tot els seus àmbits, en totes les seves dimensions i realitzacions personals; i l’atenció espiritual és una d’elles i important, no la podem obviar.
Però més enllà de les paraules i els gestos que acompanyen la nostra voluntat de salut, hi d’haver un procés de creixement, en especial amb tots aquells que ens envolten i estimen. La salut no es només no tenir malalties. És estar i sentir-se bé, amb un mateix i amb els altres.
No restem aïllats en un món, sinó que hi estem implicats i de moltes maneres en som una part activa.
Necessitem viure l’experiència de la malaltia, del dolor, del patiment, de la mort, per adonar-nos de l’alt grau de valor que és la salut. La nostra i la d’aquells que més estimen.
No tenim les respostes als problemas que sovint presenta el nostre cos. Tenir salut – per créixer en totes les dimensions- necessita referències i experiències que ens facin contemplar la realitat que hom viu des d’una altre perspectiva, que ens canvi. És apropar-se al misteri de la persona i a Déu. És l’horitzó d’una nova recerca que faciliti l’encontre personal amb Déu. La salvació que Jesús ens proposa sempre parteix d’aquesta trobada que dona salut; que ens canvia; que ens allibera del pecat i del mal; que transforma la vida de les persones. És tenir record i memòria d’aquells que no hi son.
El dolor i el drama de molta gent en aquesta humanitat és la necessitat de ser estimat, de ser valorar, de ser apreciat com a persona. La fe en Déu és sempre confiar. La fe és un fer costat a tota persona i en tota circumstància. La com-passió de Déu per les persones, és aquest estar al costat de qui pateix. Del feble. Del marginat. Del qui no té salut.
La recerca permanent del sentit i la plenitud de la persona, parteix de la seva vida, de la seva historia personal. La salut aquí hi intervé d’una manera important, i a voltes molt decisiva. No podem entendre les persones, els seus actes i realitats; sense copsar el seu context vital, social i espiritual. És posar-se en la pell de l’altre. Tota persona és temps i espai. L’ara i aquí. Per una persona de fe el seu espai interior està configurat per l’amor de Déu, per la seva Paraula i per la seva acció en tants moments que marquen la seva existència. En la salut i en la malaltia. En el silenci i en el garbuix. En la penombra del captard, i en el sol radiant del matí.
El dolor forma part de la nostra mateixa naturalesa humana. I així com també la mort. No ho podem amagar ni camuflar sota mil i un subterfugi de paraules boniques. Hi son. Però el dolor i la mort no és una finalitat en si mateixa. És un camí de relació amb altres i amb Déu. Perquè tota relació necessitat una atenció, una cura i una intimitat per donar sentit al silenci de l’absència. El dolor i la mort no tenen la darrera paraula. Així ho crec jo. I esperem veure’ns un dia al cel. Així sigui.
Mn. Jordi Reixach i Masachs
Girona, 2 de novembre de 2025.
Full Parroquial 2 de novembre de 2025
Suplement full 2 de novembre de 2025
Imprès.SHALOM/Girona, 30 d’octubre de 2025