Suplement full 18 de febrer 2024
CELEBRACIONS
Avui, DIUMENGE I DE QUARESMA, celebrarem l’Eucaristia a les 9 del matí.
Divendres vinent, a 3/4 de 6 de la tarda, Via-Crucis.
Dissabte, a les 7 de la tarda, missa dominical.
PREGUEM . . .
• EN LES MISSES D’AQUESTA SETMANA PREGAREM:
DIUMENGE: Cast Palahí i Conxita Vidal
DILLUNS: Gabriel i Carme Sau
DIMARTS: Mallol- Mengual
DIMECRES: M. Lluïsa Pujol (9è.aniv.)
DIJOUS: ànimes
Divendres: ànimes
DISSABTE: Mercè Noguera
Diumenge: Félix Ibáñez
INFORMACIÓ
• MISSATGE DEL SANT PARE FRANCESC PER LA QUARESMA 2024
A través del desert Déu ens guia a la llibertat
Benvolguts germans i germanes,
Quan el nostre Déu es revela, comunica llibertat: «Jo soc el Senyor, el teu Déu, que t’he fet sortir de la terra d’Egipte, d’un lloc d’esclavatge» (Ex 20, 2). Així s’obre el Decàleg donat a Moisès al mont Sinaí. El poble sap prou bé de quin èxode parla Déu; l’experiència de l’esclavatge encara està impresa en la seva carn. Rep les deu paraules en el desert com a camí de llibertat. Nosaltres les anomenem “manaments”, subratllant la força d’amor amb què Déu educa el seu poble. La crida a la llibertat és, en efecte, una crida vigorosa. No s’esgota en un esdeveniment únic, perquè madura durant un camí. De la mateixa manera que Israel al desert duu encara Egipte dins seu ―en efecte, sovint troba a faltar el passat i murmura contra el cel i contra Moisès―, també avui el poble de Déu duu dins seu lligams opressors que s’ha de decidir a abandonar. Ens n’adonem quan ens falta l’esperança i vaguem per la vida com en un erm desolat, sense una terra promesa vers la qual encaminar-nos junts. La Quaresma és el temps de gràcia en el que el desert torna a ser ―com anuncia el profeta Osees― el lloc del primer amor (cf. Os 2, 16-17). Déu educa el seu poble, perquè abandoni els seus esclavatges i experimenti el pas de la mort a la vida. Com un espòs ens atrau novament cap a ell i xiuxiueja paraules d’amor als nostres cors.
L’èxode de l’esclavatge a la llibertat no és un camí abstracte. Per tal que la nostra Quaresma sigui també concreta, el primer pas és voler veure la realitat. Quan a la bardissa ardent el Senyor va atraure Moisès i li va parlar, es va revelar immediatament com un Déu que veu i sobretot escolta: «He vist l’opressió del meu poble a Egipte i he sentit com clama per culpa dels seus explotadors. Conec els seus sofriments, per això he baixat a alliberar-lo del poder dels egipcis i fer-lo pujar des d’Egipte cap a un país bo i espaiós, un país que regalima llet i mel» (Ex 3, 7-8). També avui arriba al cel el crit de tants germans i germanes oprimits. Preguntem-nos: ens arriba també a nosaltres? Ens sacseja? Ens commou? Molts factors ens allunyen els uns dels altres, negant la fraternitat que ens uneix des de l’origen.
Al meu viatge a Lampedusa, davant la globalització de la indiferència vaig plantejar dues preguntes, que són cada vegada més actuals: «On ets?» (Gn 3,9) i «On és el teu germà?» (Gn 4, 9). El camí quaresmal serà concret si, en escoltar-les de nou, confessem que seguim sota el domini del Faraó. És un domini que ens deixa exhaustos i ens torna insensibles. És un model de creixement que ens divideix i ens roba el futur; que ha contaminat la terra, l’aire i l’aigua, però també les ànimes. Perquè, si bé amb el baptisme ja ha començat el nostre alliberament, queda en nosaltres una inexplicable enyorança per l’esclavatge. És com una atracció cap a la seguretat del que ja s’ha vist, en detriment de la llibertat.
Suplement full 18 de febrer 2024
Imprès.SHALOM,Girona