Suplement full 15 de juny de 2025

Avui, DIUMENGE DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT, dissabte vinent a les 8 del vespre, missa dominical. 

PREGUEM . . .

• EN LES MISSES D’AQUEST MES PREGAREM:

  • Dissabte 7 de juny: Jaume Torrentà
    Dissabte 14 de juny: Antònia Morell i Joan Gómez
    Dissabte 21 de juny: Joan Vilosa Puigvert
  • Dissabte 28 de juny: Família Vita-Vilaplana i Mn. Frederic.
  • DIADA DE CORPUS – DIA DE CÀRITAS 2025.

El proper cap de setmana del 21 i 22 de juny celebrem Corpus. I en ell el dia de Càritas. Per això totes les col·lectes de les misses aniran destinades a finançar els serveis de Càritas, tant de de Girona ciutat com la diocesana. Moltes gràcies per la vostra generosa aportació!!

  • GRÀCIES

Senyor, gracies per tot el que ens has donat gratuïtament a mi i als meus amics, especialment per l’alegria.

Gracies, Pare, perquè ens has donat Jesús, que ens ha ensenyat a dir la veritat.

Senyor, et dono gracies pel dia que ens has donat.

Pare, que ens has donat la Creació i tantes coses precioses. Ajuda’ns a agrair-t’ho i a col·laborar-hi amb el nostre esforç.

  • PREGÀRIA CRISTIANA ECUMÈNICA

Déu nostre, Trinitat d’amor,
des de la força comunitària
de la teva intimitat divina
vessa en nosaltres el riu
de l’amor fratern.
Doneu-nos aquest amor que es reflectia en els gestos de Jesús,
en la seva família de Natzaret
i en la primera comunitat cristiana.

Concedeix als cristians
que visquem l’Evangeli
i puguem reconèixer el Crist
en cada ésser humà,
per veure-ho crucificat
en les angoixes dels abandonats
i oblidats d’aquest món
i ressuscitat en cada
germà que s’aixeca.

Vine, Esperit Sant,
mostreu-nos la teva bellesa
reflectida en tots els pobles de la terra,
per descobrir que tots són importants,
que tots són necessaris,
que són cares diferents
de la mateixa humanitat que estimes. Amén.

Papa Francesc,
Encíclica Fratelli Tutti

  • HOMILIA DEL DIUMENGE 8 DE JUNY DE 2025.

Perquè “Déu no és solitud. Déu és “amb” en si mateix —Pare, Fill i Esperit Sant— i és Déu amb nosaltres”, va subratllar el Papa. Al seu torn, va insistir en que “sinodalitat ens recorda el camí —odós — perquè on hi ha l’Esperit hi ha moviment, hi ha camí”. I “som un poble en camí”, va recordar.

Papa Lleó XIV

  • CAMINEM JUNTS

  • PROMESA I REALITAT

Més enllà de paraules boniques i apassionades; més que relats i promeses d’amor; més que pors i dubtes, més que la llum que embolcalla les tenebres; més que goig i misericòrdia d’un instant.. la vida són processos que no es donen en la superfície, sinó a dins de cada persona, en el seu cor. Només Déu ens pot fer passar de les promeses a la realitat.

Tot cristià sap que la fe és un llarg camí fet de molts moments, situacions i circumstàncies que van marcant la seva adhesió al projecte de vida del Regne de Déu. Moltes decisions queden sovint frustrades per al por a la novetat, als reptes d’anar més enllà de les coses conegudes. Ens cal l’actitud pacient i confiada en l’acció de Déu en la vida de cada persona per passar de la promesa a la realitat.

Allò que sosté tota promesa és l’amor de Déu. Fins i tot en el moments de mes dolor, contradiccions humanes i adversitats. Com be diu els salmista “Tu portes el compte de la meva vida errant, en el teu odre reculls les meves llàgrimes. ¿No ho vas escrivint tot en el teu llibre?” Sl 56, 9.

És la capacitat d’acompanyar i escolar-nos. És restar atent a tant anhels de vida i felicitat que cerquem. És obrir-se a la fraternitat humana, enmig d’un temps i d’un món on la soledat i l’individualisme son els eixos del benestar cultural i social. És treure múscul i remar contracorrent, per tal de no allunyar-nos dels altres, de la comunitat, de la família, del grup. És l’amor entregat, aquest és l’amor veritable. Això és la trinitat de Déu. És companyia. És donació. És compartir la vida tots junts. Fent camí.

Tota dimensió de fe per créixer necessita l’humus de la comunitat. Necessitat dels altres. Pregar, caminar, discernir, celebrar junts la vida i la fe és el que ens fa Església. Resultat sovint difícil avui parlar de la comunitat sense parlar de la unitat. És sempre aquest un camí de oikumene, d’unitat i obertura en un món cada dia més divers, plural i realitat complexa. Més avui on la dignitat humana està posada en entredit per l’IA; i tot un munt d’efectes i relacions no sempre prou garants dels drets i deure des les persones. On la manipulació- en tots els sentits- oprimeixen els sentit de les persones per obviar allò essencial: que la vida és sempre relació. Aquest és l’eix i el sentit de la Trinitat de Déu!

Les promeses de Déu sempre ens son un desafinament a la realitat mateixa. I no només des de la fe, sinó molt sovint des de la dignitat, els valors i els drets humans. Viure el projecte de la justícia, de l’amor i la fraternitat que Déu ens proposa no és gens fàcil per temps que corren. Per romandre fidels a Jesús, i a la seva proposta de vida, el Regne de Déu, hem de despullar-nos de tot allò que ens allunya d’Ell.

Perquè la perspectiva per fer-ho es sempre l’acolliment, la misericòrdia i l’acompanyar de Déu en la vida de cada persona. No tindrem sempre la resposta adient a tantes realitats que la vida ens posa al davant, però la nostra fe en aquest Déu trinitat és la única que habita en el nostre interior per dir-nos que Ell és l’únic que dona un sentit a la meva existència, des de la relació, la companyia i el servei. Aquesta és la trinitat de Déu.

Mn. Jordi Reixach i Masachs

Girona, 15 de juny de 2025

Full Parroquial 15 de juny de 2025

BISBAT DE GIRONA

Suplement full 15 de juny de 2025

Imprès.SHALOM/Girona, 13 de juny de 2025