Suplement full 14 de desembre 2025
Avui, DIUMENGE III D’ADVENT, dissabte vinent a les 8 del vespre, missa dominical.
PREGUEM . . .
-
EN LES MISSES D’AQUEST MES PREGAREM:
Dissabte 6 de desembre: Jaume Torrentà
Dissabte 13 de desembre: Antònia Morell i Joan Gómez
Dissabte 20 de desembre: Families Planas-Pascual i Vila-Ribot
Dissabte 27 de desembre: Família Vita-Vilaplana i Mn. Frederic.
•COMPTES PARRÒQUIA
Aquest mes tanquem amb un lleuger superàvit de 218,00€, cal indicar que s’ha pagat la colecta del Domund 291,00 € i s’han avançat 157, 99€ dels llibres de catequesi que es recuperaran al lliurar los als nens, donem les gràcies a tots per la vostre generositat i us desitgem unes bones festes de Nadal.
-
Portant alegria…
Una de les característiques d’aquest temps d’Advent, és viure-ho amb alegria. Alegria serena, amb emoció continguda i un somriure franc. Això és el que es preparar camins per acollir a Déu en la nostra vida. Sempre que preparem algun esdeveniment en la vida, hi ha un cert grau d’alegria, de nervis i d’acció. No podem obviar que la nostra realitat ens porta sempre a un goig des de dins nostre, i que traspua cap enfora. Enmig de les dificultats i de les proves de la vida, hi ha una espurna per l’alegria, per la confiança posada en Déu, que ve a les nostres vides. És l’esperança activa en la seva presència.
El nostre temps es complexa, difícil i amb un cert grau de radicalització, partidista i egoísticament personal. Costa veure que Déu ve en aquesta humanitat; i per tant també ens costa preparar camins per la seva vinguda! Com molt bé diu l’Stefan Zweig en el seu llibre sobre Erasme de Rotterdam: “les consignes que troben més partidaris són aquelles que proclamen un enfrontament en comptes d’un ideal, un antagonisme més comprensible i manejable contra una classe, una raça o una religió, perquè l’odi és el mitjà més fàcil per atiar les flames del fanatisme”. I la novetat de l’Advent és l’ideal de l’alegria de viure la fe, de la confiança, de l’esperança posada només en Déu; malgrat totes les dificultat, els entrebancs i les adversitats. És trencar el fanatisme, per albirar la novetat. Es reforçar la certesa que Déu continua fent la seva obra en aquesta humanitat. Aquesta és l’Espera.
Per viure intensament aquesta alegria ens cal la paciència. I hom no es deixa de preguntar, si en la nostra societat moderna on la tecnologia mana tant, i les coses les volem per ahir, on està la paciència? Però aquesta és al virtut interior, la força que ens fa romandre esperant. Esperant alguna cosa, a algú important. És l’espera que ens transforma pausadament el nostre ésser, les nostres relacions amb els altres; i alhora que ens convida a contemplar el present amb un bellesa diferent, a observar en pau, en silenci el tràfec constant de la vida al nostre voltant.
I demana temps. L’alegria i la paciència més encara. Cosa que ens és molt difícil de tenir avui. Tot està fragmentat. Però aquest és un temps únic per a viure-ho. Per teixir més profundament els nostre vincles que ens uneixen – com un fil invisible- a altres, que ens fan viure portant alegria a tothom. Amb feblesa, fragilitat humana, i amb les incerteses pròpies de cadascú; és des d’ on podem portar aquesta alegria autèntica – que neix del cor- per viure la fe en l’espera de Jesús que s’acosta. És compartir la vida. Aquesta és l’alegria que hom experimenta quan és se sap acompanyat per molta altra gent. La fe sempre una dimensió comunitària, un projecte col·lectiu i una vida amb grup. Aquesta és la proposta de Déu a la humanitat. Deixar de banda allò que ens separa, l’odi i les lluites personal; i anar a l’encontre tot junts de Déu, construint ponts d’entesa, concòrdia i pau.
Mn. Jordi Reixach i Masachs
Girona, 14 de desembre de 2025
Full Parroquial 14 de desembre de 2025
Suplement full 14 de desembre 2025
Imprès.SHALOM/Girona, 11 de desembre de 2025