Avui, Diumenge XXIV de durant l’any
PREGUEM . . .
-
EN LES MISSES D’AQUEST MES PREGAREM:
Dissabte 5 de setembre : Joan Bosch i Mercè Lloret
Dissabte 12 de setembre: Antonia Morell i Joan Gómez
Dissabte 19 de setembre: Joan Vilosa i Dolors Bosch
Dissabte 26 de setembre: Sebastià Carreras i Mn.Frederic Pujol.
-
INICI DE CURS 2026-2027
-
ESCOLTANT-NOS, SOM COMUNITAT
-
VIURE ÉS COMENÇAR SEMPRE
«L’única alegria del món és començar. Viure és bonic perquè viure és començar, sempre, a cada moment. Quan manca aquesta possibilitat —presó, malaltia, costum, estupidesa— ens voldríem morir.»
Aquestes paraules de Cesare Pavese, extretes del llibre l’Ofici de viure, ens conviden a mirar la vida com un començament permanent. Viure no és limitar-se a repetir allò que ja coneixem, sinó mantenir-nos oberts a la novetat, tornar a aixecar-nos i descobrir que cada dia ens ofereix una nova oportunitat. Començar significa confiar que el futur encara no està escrit del tot i que sempre podem donar un nou pas.
Tanmateix, començar no garanteix l’èxit. La vida també conté fracassos, equivocacions, pèrdues i projectes que no arriben a bon port. No tot allò que emprenem produeix els fruits que esperàvem. De vegades ens esforcem i no obtenim el resultat desitjat; altres vegades som nosaltres mateixos els qui fallem o fem mal als altres. Reconèixer aquesta realitat no significa caure en el pessimisme, sinó acceptar amb humilitat la nostra fragilitat humana.
Des de la fe cristiana, el fracàs no té l’última paraula. Jesús mateix va conèixer el rebuig, la incomprensió, l’abandonament i la creu. Als ulls del món, la seva mort podia semblar el fracàs definitiu. Però Déu va transformar aquell final en un nou començament.
La resurrecció ens recorda que, fins i tot enmig de la foscor, pot obrir-se un camí de vida. Per això, l’esperança cristiana no és un optimisme ingenu ni la convicció que tot sortirà sempre bé.
És la confiança que Déu continua actuant, també quan els nostres plans fallen, i que pot fer néixer vida nova de les nostres ferides.
En començar aquest nou curs, som convidats a renovar el nostre sentit de viure. No es tracta únicament de reprendre activitats, complir calendaris o assolir objectius. Es tracta de preguntar-nos cap on volem caminar, què dona sentit al nostre esforç i de quina manera podem créixer com a persones i com a comunitat. Anar a més no significa necessàriament tenir més èxit, més prestigi o més resultats. En sentit cristià, anar a més vol dir estimar més, servir millor, escoltar amb més atenció, ser més lliures interiorment i comprometre’ns amb més responsabilitat.
Aquest camí demana discerniment. Cal ajudar les persones, especialment els més joves, a escoltar el que passa dins seu, a reconèixer les seves capacitats i els seus límits, i a descobrir què els demana Déu en cada moment. Discernir no és donar receptes ni decidir pels altres. És acompanyar-los perquè puguin prendre les seves pròpies decisions amb llibertat, responsabilitat i compromís. La llibertat autèntica no consisteix a fer simplement allò que ens ve de gust, sinó a escollir conscientment allò que ens ajuda a créixer i contribueix al bé dels altres.
La comunitat cristiana està cridada a ser aquest lloc d’acollida: un espai on les preguntes puguin ser formulades sense por, on els fracassos no siguin condemnats, on cada persona pugui sentir-se escoltada i on tots puguem cercar junts el sentit de la vida. Un lloc on ningú no quedi empresonat pel passat, per la rutina, per la por o pel desànim.
Que aquest nou curs sigui, doncs, un veritable començament. Que sapiguem assumir els nostres errors sense quedar-hi atrapats; avançar sense exigir-nos una perfecció impossible; decidir amb llibertat i responsabilitat; i trobar-nos amb els altres des del respecte i l’escolta.
Mn. Jordi Reixach i Masachs
Girona, 13 de setembre de 2026
Full Parroquial 13 de setembre de 2026
Suplement full 13 de setembre de 2026
Imprès. SHALOM/ Girona, 11 de setembre de 2026