Suplement full 13 de juliol de 2025
Avui, DIUMENGE XV DE DURANT L’ANY, dissabte vinent a les 8 del vespre, missa dominical.
PREGUEM . . .
• EN LES MISSES D’AQUEST MES PREGAREM:
- Dissabte 5 de juliol: Jaume Torrentà
Dissabte 12 de juliol: Antònia Morell i Joan Gómez
Dissabte 19 de juliol: Lluís Bosch i Mn. Frederic - Dissabte 26 de juliol: Família Vita-Vilaplana.
•COMPTES PARRÒQUIA
Tenim doncs un petit dèficit de 150,94, degut principalment a l’aportació a Càritas de les col·lectes del dia de corpus i les comunions i a la necessitat de buidar la casa parroquial, agraïm a tots l’esforç que esteu fent per mantenir viva la Parròquia.
-
EL SAMARITÀ
El text de l’Evangeli proposat per a aquesta setmana XV del Temps Ordinari és el de sant Lluc, 10, 25-37 en el qual, mitjançant una paràbola, Jesús ens presenta en què consisteix realment el manament de l’amor al proïsme i al mateix temps ens fa entendre qui és el proïsme. Per a l’amor en exercici no hi ha barreres culturals ni religioses; el que mestressa entén que per sobre de les creences, de les obligacions, de les diferències, està l’amor i la necessitat de qui necessita alguna cosa.
L’amor no passa de llarg davant el dolor, la solitud o abandó de qui és important o estimat.
La pregunta inicial del mestre de la llei és important quan recull la preocupació de molts creients: Què haig de fer per a heretar la vida eterna? I la resposta és senzilla: estimar a Déu amb tot l’ésser i al proïsme com a un mateix. I el proïsme soc jo per als altres i proïsme és l’altre. Tots dos tenim la mateixa dignitat, tots dos som estimats per Déu i tots dos, en algun moment de la vida, necessitem el proïsme que em reconegui el seu proïsme. Tots hem de ser estimats, hem d’estimar-nos els uns als altres.
Res pot condicionar l’amor, al proïsme se li fa el que volem que els altres ens facin.
El proïsme requereix el nostre temps; davant el proïsme hem d’aprendre a detenir-nos per a escoltar-lo, acollir-lo, sanar-lo i ajudar-lo en el que necessiti.
El proïsme, l’altre, la teva família i amics necessiten també sentir que pots escoltar i ajudar; sanar les seves ferides i cuidar-los.
No podem continuar caminant tan ocupats que acabem passant de llarg davant el dolor i la necessitat de l’altre. Tan important és el teu germà que Déu fa habitada en Ell i que amb claredat ens diu que qui fa alguna cosa per l’altre que està nu o amb set, o malalt o en la presó està ell.
Trobar al proïsme és trobar a Jesús i estimar a Jesús és estimar al proïsme. Aprenguem a mirar, a detenir-nos, a escoltar i a dedicar temps als altres, als nostres proïsmes; deixem de mirar només el nostre i les nostres ocupacions, canviem la mirada i visquem l’amor a l’altre.
El Samarità, que ha estat proïsme amb qui havia estat assaltat i estava ferit, ha obrat amb compassió: s’acosta, sana les ferides, ho porta a un hostalatge i cuida el malalt. El Samarità es va oblidar de si mateix, va sortir a l’encontre de l’altre i això devem nosaltres fer també.
Mn. Jaime Palacio.
Full Parroquial 13 de juliol de 2025
Suplement full 13 de juliol de 2025
Imprès.SHALOM/Girona, 10 de juliol de 2025