Suplement full 11 de maig de 2025

Avui, DIUMENGE IV DE PASQUA, dissabte vinent a les 8 del vespre, missa dominical.

PREGUEM . . .

• EN LES MISSES D’AQUEST MES PREGAREM:

• Dissabte 3 de maig: Jaume Torrentà
  Diumenge 10 de maig: Antònia Morell i Joan Gómez
  Dissabte 17 de maig: Josep Planas i Mn. Frederic
• Dissabte 24 de maig: Dolors Bosch
  Dissabte 31 de maig: Família Vita-Vilaplana.

•COMPTES PARRÒQUIA

INGRESSOS		DESPESES
En efectiu.	970,72	Alarmes.	47,84
Amb targeta.	75,00	Revisio elevador.	78,62
Aportacions Periodiques.	625,51	Solidaritat parroquial.	305,00
TOTAL INGRESSOS	1.671,23	Partícules.	5,40
		Telefon i wifi.	32,80
		Col lecta llocs sants.	163,40
		Jardineria (poda arbrat)	394,32
		Despeses banc.	0,35
		TOTAL DESPESES.	1.027,73

Tanquem el mes amb 643,50 € de superàvit que permeten continuar amb el funcionament normal de la parròquia, recordar a tothom marquin a la declaració d’IRPF les caselles de església catòlica i finalitats socials, recalcant que això no suposa de cap manera un increment de l’impost si no una indicació del destí dels nostres impostos.

Agraïm com sempre la vostra generositat.

• MISSA D’ACCIÓ DE GRÀCIES

• CAMINS D’ESPERANÇ

• FA EL TEMPS QUE VULL

Un bon home anava passejant pel camp i es va trobar un pastor. Per començar una conversa amb ell, el va saludar i li va preguntar: “Quin temps creieu que tindrem avui, bon home?”. I el pastor li va contestar: “El temps que jo vull”. L’altre, lògicament, es va quedar estranyat de la resposta i li va dir: “I com esteu tan segur que farà el temps que vós voleu?”. I aquí el pastor li va explicar la seva teoria: “Mireu; quan em vaig adonar que no sempre puc tenir el que vull, vaig aprendre una cosa que sempre m’ha estat molt útil: voler sempre el que tinc. Per això estic tan segur que farà el temps que jo vulgui”.

Sembla un simple joc de paraules, però conté una gran veritat. Les coses que no estan bé i que poden ser canviades, hem de lluitar per canviar-les. Però no val la pena enfadar-se ni desesperar-se ni gastar energies en canviar alguna cosa que realment no està en les nostres mans el canviar-la. És millor acceptar la situació i viure el millor possible enmig d’ella. Si, per exemple, vols anar d’excursió i es posa a ploure, segurament t’empiparàs i et frustraràs. És una reacció normal, però inútil, perquè continuarà plovent: és millor que surtis, sabent que et mullaràs, o que aprofitis per fer una altra cosa i busquis un altre dia per anar d’excursió.

• PROVA DE FE

Un alpinista, desesperat per conquerir el cim d’una altíssima muntanya, va iniciar la travessa després d’anys de preparació. Com no volia compartir la glòria d’aquesta gesta amb ningú, s’hi va posar sol, sense cap company.

Va començar a pujar un dia a trenc d’alba i va continuar pujant i pujant. Es va començar a fer tard però no va parar per acampar, sinó que va continuar pujant. I es va fer fosc.

La nit es va possessionar de la muntanya i no es podia veure absolutament res. Tot era negre. No hi havia cap referència, doncs els núvols tapaven la lluna i les estrelles.

L’alpinista va continuar pujant a les palpentes per la paret d’un penya-segat. Just a pocs metres del cim, va relliscar i va caure al buit.

Xuclat per la gravetat, l’alpinista baixava a una velocitat vertiginosa. En els angoixants moments de la caiguda van passar pel seu cap tots els bons moments de la seva vida … i també els no tan bons.

Convençut que la seva mort era imminent, va sentir, però, de sobte, una forta estrebada que el subjectava per la cintura als ancoratges que ell mateix havia fixat a la roca.
En aquell moment de quietud, penjat a l’aire, va cridar:

-Ajuda’m Déu meu!
-Què vols que faci? -li respongué una veu profunda des del cel.
-Salva’m Déu meu!
-Creus que realment et puc salvar…?
-Ben segur, Senyor!
-Doncs si és així, talla la corda que t’aguanta.
-Hi va haver un moment de silenci… L’home s’aferrà encara més a la corda.
-Diuen que l’endemà, l’equip de rescat va trobar aquell alpinista mort, congelat i amb les mans fortament aferrades a la corda… A TAN SOLS DOS METRES DEL TERRA!

I nosaltres … estem molt aferrats a la nostra corda?
Ens deixaríem anar, arribat el cas?

• PER A TOTHOM…

Com a cristians la nostra fe no cau del cel per la llei de la gravetat, sinó per la força de llum, de la paraula i de l’amor de Déu en la vida de les persones. La fe és un do de Déu que se’ns dona, i que es per a tothom. Per tant és sempre una camí de trobada, amb llibertat, amb discerniment, amb proposta i estil de vida. No naixem cristians, ens fem cristians! En un temps, i en una cultura on la societat ja no es cristiana, ens cal crear les condicions perquè tots aquells que ho vulguin puguin arribar a ser cristians. No fent club exclusius ni sectaris. Es trobar les maneres més adequades de portar a Jesús i al seu Evangeli als homes i dones d’aquest temps. No es tasca fàcil! I hi ha moltes reticències i enyorances de temps pretèrits!

En aquest temps de pasqua, que fem present els inicis de la vida cristiana, es bo recordar d’on venim. La història no es mai senzilla ni lineal. La història es sempre molt més gran que la capacitat que tenim d’interpretar-la. Déu actua i es present en aquesta història. Déu ens sorprèn sempre. El temps sempre es de Déu. Déu no fa distincions ni de persones ni de llocs. Déu acull a tothom. Déu es fa present en la vida de cada persones, a voltes de manera ben diverses per donar-li vida! Déu té interès per a tots. Déu es fa trobadís en la vida de cada persona amb un gest de tendresa, d’acollida; i alhora per transmetre un manera de viure que ens ompli de vida autèntica.

“la fe és el ciment de l’Església. La fe, la confiança, la valentia. Jo soc vell, estic malalt i depenc de l’ajuda dels altres. Les persones bones que m’envolten en fan sentir estimat. El seu amor es més fort que el sentiment de desconfiança que tant sovint veig en l’Església avui a Europa. Només l’amor venç el cansament. Déu és Amor.” Cardenal Carlo Maria Martini (1927-2012) en la seva darrera entrevista (setembre de 2012).

Aquesta paraules de Martini són tota una declaració, per deixar-nos tocar i transformar per Déu. Pel Déu Amor que ens mostra Jesús. Déu es fa present en la vida de les persones que trobem en el nostre camí. En mil i un moment. En múltiples situacions. Necessitem de la mediació dels altres per copsar el misteri de la grandesa de Déu. Jesús és el bon pastor. Jesús es aquell que ens coneix a cadascú, que ens cuida, que ens estima, que ens porta cap a Déu. Jesús està al mig. Fa de pont. Fa de guia. Fa de company de camí. Aquesta és la tasca de l’Església avui!

En aquesta temps que hem canviat la veritat per la novetat del moment, on la salvació és només emoció i sentiment, on la vida és plaer d’experiències constants. Hem de procurar de ser una Església de trobada. De punt de trobada. Un lloc per construir ponts d’encontres i no murs d’aïllament. On ens sentim estimats, respectat i valorats en la vida de cada persones per a trobar-nos a Jesús.

Mn. Jordi Reixach i Masachs
Girona, 11 de maig de 2025

Full Parroquial 11 de maig de 2025

BISBAT DE GIRONA

Suplement full 11 de maig de 2025

^{Imprès.SHALOM/Girona, 8 de maig de 2025}