Suplement full 10 de juliol de 2022
CELEBRACIONS
Avui, DIUMENGE XV DE DURANT L’ANY, celebrarem l’Eucaristia les 9 del matí.
Dissabte vinent, a les 8 de la tarda, missa dominical.
PREGUEM . . .
• PELS QUI ES PREPAREN A CELEBRAR EL SAGRAMENT DEL MATRIMONI:
(2ª Notificació) Marcos Illa Coll, veí d’aquesta i
Alba Castro Molina, veïna de Sant Josep
* * * * * *
(2ª Notificació) David Tercero Torres, veí de Caldes de Malavella i
Claudia Escobedo Ferreres, veïna d’aquesta
• EN LES MISSES D’AQUESTA SETMANA PREGAREM:
DIUMENGE: Francesc Rojas
DILLUNS: Pujol-Tarrés
DISSABTE: Joan Alsina
Diumenge: Planas-Pascual
INFORMACIÓ
• RESUM DE LA CARTA DEL PAPA “DESIDERIO DESIDERAVI” SOBRE LA LITÚRGIA
Un no entra al Cenacle sinó pel poder d’atracció del seu desig de menjar la Pasqua amb
nosaltres» (20).
Per curar la mundanitat espiritual, cal redescobrir la bellesa de la litúrgia, però aquest redescobriment «no és la recerca d’un esteticisme ritual que es complau només en la cura de la formalitat externa d’un ritu o se satisfà amb una observació escrupolosa de la rúbrica. Evidentment, aquesta afirmació no vol aprovar gens l’actitud contrària que confon la simplicitat amb una banalitat matussera, l’essencialitat amb una superficialitat ignorant, la concreció de e l’acció ritual amb un funcionalisme pràctic exagerat» (22).
El Papa explica que cal tenir cura de tots els aspectes de la celebració (l’espai, el temps, els gestos, les paraules, els objectes, la vestimenta, el cant, la música, …) i observar totes les rúbriques: aquesta atenció seria suficient per no robar a l’assemblea allò que li deu, és a dir, el misteri pasqual celebrat en la forma ritual establerta per l’Església. Però fins i tot si la qualitat i la norma de l’acció celebrativa estiguessin garantides, això no seria suficient perquè la nostra participació fos plena» (23).
De fet, si «manca la sorpresa pel misteri pasqual» present «en la concreció dels signes sacramentals, podríem córrer el risc de ser realment impermeables a l’oceà de gràcia que inunda cada celebració» (24).
Aquesta sorpresa, aclareix el papa Francesc, no té res a veure «amb la fumejant expressió “sentit del misteri”: de vegades entre les suposades acusacions contra la reforma litúrgica també hi ha la d’haver-ho -es diu- eliminat de la celebració». La sorpresa de què parla el Papa no és una mena de desconcert davant una realitat fosca o un ritu enigmàtic, sinó que és, «al contrari, sorpresa davant el fet que el pla salvífic de Déu se’ns hagi revelat a la Pasqua de Jesús» (25).
¿Com podem recuperar, doncs, la capacitat de viure l’acció litúrgica en la seva plenitud? Davant el desconcert de la postmodernitat, l’individualisme, el subjectivisme i l’espiritualisme abstracte, el Papa ens convida a tornar a les grans constitucions conciliars, que no es poden separar les unes de les altres. I escriu que «seria banal llegir les tensions, malauradament presents al voltant de la celebració, com una simple divergència entre diferents sensibilitats cap a una forma ritual. El problema és sobretot eclesiològic» (31).
Darrere de les batalles sobre el ritual, en definitiva, s’hi amaguen diferents concepcions de l’Església. No es pot dir, assenyala el Pontífex, que es reconeix la validesa del Concili i no acceptar la reforma litúrgica nascuda de la Sacrosanctum Concilium. (continua).
impres. SHALOM/Girona-05/07/2022