PALAU-SACOSTA
SARDANA PALAU-SACOSTA
Palau-sacosta fou un municipi de la comarca del Gironès que va ser annexionat al de Girona el dia 30 de juny del 1963, quan l’alcalde de Palau, el senyor Ramon Busó, i l’alcalde de Girona, el senyor Pere Ordis, van signar la diligència corresponent al llibre d’actes de l’Ajuntament de Palau-sacosta,
L’antic terme municipal de Palau-sacosta s’estenia pels dos vessants de la serra que tanca pel sud el pla de Girona, a l’esquerra de l’Onyar, que forma, en part, el límit sud-oriental del terme. Ocupava una part d’aquest pla, i esdevenia una de les zones d’expansió de la ciutat de Girona. El municipi comprenia els nuclis situats a la part baixa: els veïnats de la Rutlla, de la carretera de Barcelona, de l’Avellaneda i el petit nucli disseminat en la part alta, que confluïa en l’element central de l’església parroquial dedicada a Sant Miquel Arcàngel.
Molts dels seus habitants vivien de l’agricultura i la ramaderia en masies escampades per tot el seu àmbit territorial. Per Sant Antoni, cada any els pagesos de Palau obrien les portes de les seves quadres i en portaven algun a la plaça de l’església perquè els animals rebessin la protecció del copatró del poble en forma de benedicció.
Els temps han canviat
I ara Palau forma part del nucli urbà de la ciutat de Girona. No obstant això, una comissió de festes i l’Agrupació Cultural i Recreativa de Palau-sacosta, han mantingut les dues festes tradicionals: la festa major de Sant Miquel, el mes de setembre, i la festa petita de Sant Antoni, el mes de gener.
En aquestes festivitats després de l’ofici solemne de les 11 del matí, es fa una ballada de sardanes a la plaça de l’església. Per això em vaig animar a composar la sardana “Palau-sacosta” que es va estrenar a la plaça de l’Església de Palau l’any 2005.
La lletra és una part del poema que els amics Emiliano Pérez i Joan Corney van dedicar a l’antic municipi:
El teu nom, Palau-sacosta,
és per a tots molt estimat;
dels palauencs ets ben nostre
i els amics has captivat.
Terra ferma i agraïda
que acarona el sol i el vent,
terra viva i beneïda,
un paisatge transparent.
Tu que vens d’altres contrades,
o potser de la ciutat,
a Palau tindràs estada
plena de pau i amistat.
Terra de Palau-sacosta,
oberta a tota la gent:
de la muntanya a la costa,
de llevant fins a ponent.
Et cantarem tots alhora
la nostra millor cançó:
dolça terra que enamora,
amb ta pau encisadora,
et porto, Palau, al cor!
És Palau terra estimada,
lloc formós i acollidor,
que ofereix cada vegada
a tothom el bo i millor
I si puges la pujada
i t’acostes a la creu,
gaudiràs amb ta mirada
la bellesa retrobada
de tenir ben a prop Déu.
PALAU-SACOSTA