II SETMANA DE QUARESMA: 28 de FEBRER 2026
” AQUEST ES EL MEU FILL ESTIMAT…ESCOLTEU-LO”. (Mt4, 1-11).
L’evangeli d’aquesta setmana fa referència a la Transfiguració ens situa en un moment intens de la vida de Jesús i dels seus deixebles. Sis dies després d’anunciar la seva passió, Jesús pren amb ell Pere, Jaume i Joan i els porta a una muntanya alta. Allà, davant d’ells, el seu rostre resplendeix com el sol i els seus vestits es tornen blancs com la llum. La seva identitat profunda es fa visible: el Fill estimat del Pare.
Aquest episodi és molt més que un fet extraordinari. És una revelació, un signe i també un consol.
Una muntanya que revela la presència de Déu
A la Bíblia, les muntanyes són lloc de trobada amb Déu. Allí Déu es manifesta, parla i revela el seu projecte. En la Transfiguració, Jesús es mostra en la seva glòria divina i apareixen al seu costat Moisès i Elies, representants de la Llei i dels Profetes. Tota la història de la salvació convergeix en Ell.
No és un moment aïllat, sinó el compliment d’un llarg camí: Déu ha parlat al seu poble al llarg dels segles, però ara parla definitivament en el seu Fill.
“Aquest és el meu Fill estimat… escolteu-lo”
La veu del Pare és el centre de l’escena. No convida simplement a contemplar, sinó a escoltar. La fe cristiana no és només admiració o emoció espiritual; és acollir la Paraula de Crist i deixar que orienti la vida.
Escoltar Jesús vol dir confiar en el seu camí, fins i tot quan passa per la creu. La Transfiguració té lloc just abans del camí cap a Jerusalem: la llum prepara els deixebles per al moment de la foscor.
La por i la confiança
Els deixebles, davant la manifestació divina, senten por i cauen amb el rostre a terra. Però Jesús s’acosta, els toca i els diu: “Aixequeu-vos, no tingueu por.”
Aquest gest és profundament revelador. El Déu que manifesta la seva glòria és el mateix que s’acosta amb tendresa i aixeca els qui tenen por. La revelació no paralitza, sinó que transforma i dona confiança.
La Transfiguració és també una paraula per a nosaltres. Enmig de les dificultats, del sofriment o de la incertesa, l’Església contempla el rostre lluminós de Crist per recordar que la darrera paraula és la glòria, no la foscor.
La vida cristiana alterna moments de muntanya i moments de camí dur. Però la llum contemplada sosté l’esperança. Allò que els deixebles han vist per un instant és el destí final de tot el que és viscut en Déu.
Aquest evangeli ens convida a tres actituds fonamentals:
- Mirar Crist i deixar-nos il·luminar per la seva presència.
- Escoltar la seva Paraula amb cor obert.
- Caminar sense por, confiant que la seva llum ens acompanya sempre.
La Transfiguració no és només un record del passat, sinó una promesa per al present i per al futur: la llum de Crist continua resplendint en la vida del món i en el cor de cada creient.
II SETMANA DE QUARESMA A LA CATEQUESI:
Aquesta setmana a la catequesi hem comptat amb la presència de Mn Jordi, que ha anat passant per les aules dels diferents grups per compartir una estona amb tots els infants. Al final de la trobada ens hem reunit plegats per preparar la celebració eucarística hem contemplat el relat de la Transfiguració a la muntanya, Jesús es manifesta als deixebles amb la seva llum i la seva glòria. Enmig d’aquesta experiència intensa, se sent la veu del Pare que diu:
“Aquest és el meu Fill estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo.”
Aquesta frase ha estat el centre de la nostra reflexió. Déu Pare ens presenta Jesús com el seu Fill estimat i ens convida a escoltar-lo amb el cor obert.
En la catequesi hem parlat del que significa escoltar de veritat. No és només sentir paraules, sinó parar atenció, confiar i posar en pràctica allò que Jesús ens diu. Escoltar-lo vol dir:
- dedicar un moment a la pregària,
- estar atents a la seva Paraula,
- viure amb actitud d’amor i servei.
La planta d’aquesta setmana:és la menta
Davant l’altar hem col·locat menta, una planta aromàtica senzilla però molt significativa.
La menta desprèn bona olor quan la toquem o la freguem. Això ens recorda que:
- Quan escoltem Jesús, la nostra vida també “desprèn bona olor”.
- Les bones paraules i les bones accions es noten.
- La presència de Déu és discreta, però transforma l’ambient.
Així com la menta perfuma l’espai, la Paraula de Jesús perfuma el nostre cor i la nostra comunitat.
Hem proposat als infants un petit gest concret:
Escoltar millor a casa —els pares, els avis, els germans— i intentar respondre amb respecte i estima.
Perquè escoltar Jesús comença també escoltant els altres.
Que aquesta setmana la nostra parròquia sigui com la menta: plena de fragància, plena de Paraula, plena de la llum del Fill estimat.
Com ja és habitual durant la quaresma a la catequesi fem referència alguna sant dela nostra esglèsia i aquesta setmana l’hem dedicat a la figura de Sant Joan Pau II:
Sant Joan Pau II, nascut com a Karol Wojtyła a Wadowice (Polònia) l’any 1920, va viure de jove l’ocupació nazi i el règim comunista, experiències que van marcar profundament la seva fe i el seu compromís amb la dignitat humana. Va ser ordenat sacerdot el 1946 i, més endavant, bisbe i cardenal de Cracòvia.
El 16 d’octubre de 1978 va ser elegit Papa, esdevenint el primer pontífex no italià en més de quatre segles. El seu llarg pontificat (1978-2005) va estar marcat per nombrosos viatges pastorals arreu del món, la proximitat als joves —impulsor de les Jornades Mundials de la Joventut— i una defensa clara de la vida, la pau i la llibertat.
El 13 de maig de 1981 va patir un atemptat a la plaça de Sant Pere del Vaticà. Va resultar greument ferit, però es va recuperar. Anys després va visitar a la presó l’autor de l’atemptat i el va perdonar personalment, en un gest que va commoure el món i que esdevingué un gran testimoni cristià de perdó i reconciliació.
Va morir el 2 d’abril de 2005 i va ser canonitzat el 2014 pel papa Francesc.
“NO TINGUEU POR: OBRIU DE BAT A BAT LES PORTES A CRIST” (Joan Pau II).
