Full Parroquial Setembre 5
PARAULA DE DÉU
LECTURES DEL DIUMENGE XXIII DE DURANT L’ANY
Primera Lectura
Lectura del llibre d’Isaïes, 35, 4-7a
Digueu als cors alarmats: sigueu valents, no tingueu por. Aquí teniu el vostre Déu, que ve a fer justícia; la paga de Déu és aquí, és ell mateix qui us ve a salvar. Llavors es desclouran els ulls dels cecs i les orelles dels sords s’obriran; llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig perquè l’aigua ha brollat a l’estepa, han nascut torrents en el desert, les terres xardoroses ara són estanys, i el país de la set és ple de fonts d’aigua.
SALM 145
R. Lloa el Senyor, ànima meva.
El Senyor es manté fidel per sempre,
fa justícia als oprimits,
dona pa als que tenen fam.
El Senyor deslliura els presos.
El Senyor dona la vista als cecs,
el Senyor redreça els vençuts,
el Senyor estima els justos,
el Senyor guarda els forasters.
Manté les vídues i els orfes,
i capgira els camins dels injustos.
El Senyor regna per sempre;
és el teu Déu, Sió, per tots els segles.
Segona Lectura
Lectura de la carta de sant Jaume, 2, 1-5
Germans meus, vosaltres que creieu en Jesucrist, el nostre Senyor gloriós, no heu de comprometre la vostra fe amb diferències entre les persones. Suposem que, mentre esteu reunits, entra un home ben vestit i amb un anell d’or, i entra també un pobre mal vestit.
Si us fixàveu primer en el que va ben vestit i li dèieu: «Segueu aquí, que estareu millor», però al pobre li dèieu: «Tu queda’t dret o seu aquí, als meus peus», no faríeu diferències entre vosaltres? No seríeu homes que jutgen amb criteris dolents? Escolteu, germans meus estimats: no sabeu que Déu ha escollit els pobres d’aquest món per fer-los rics en la fe i hereus del Regne que ell ha promès
als qui l’estimen?
L’Evangeli
Lectura de l’evangeli segons sant Marc, 7, 31-37
En aquell temps, Jesús tornà al territori de Tir pel camí de Sidó, i se n’anà cap al llac de Galilea, passant pel territori de la Decàpolis. Li portaren un sord, que amb prou feines sabia parlar, i li demanaren que li imposés les mans. Jesús se l’endugué tot sol, lluny de la gent, li posà els dits a les orelles, escopí i li tocà la llengua, aixecà els ull al cel, sospirà i digué: «Efatà», que vol dir «obre’t». A l’instant se li obriren les orelles, la llengua se li deslligà i parlava perfectament. Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú, però com més els ho prohibia més ho explicaven a tothom, i no se’n sabien avenir. Deien: «Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin».