Full Parroquial Setembre 19
PARAULA DE DÉU
LECTURES DEL DIUMENGE XXV DE DURANT L’ANY
GUSPIRES D’EVANGELI
Primera Lectura
Lectura del llibre de la Saviesa, 2 12.17-20
Els malvats deien: «Posem un parany al just; ens fa nosa i és contrari a tot el que fem; ens retreu que no complim la Llei i que no som fidels a l’educació rebuda. A veure si és veritat això que diu. Provem com serà la seva fi. Si realment el just és fill de Déu, Déu el defensarà i el salvarà dels qui el persegueixen. Posem-lo a prova. Ultratgem-lo, a veure si es manté seré; comprovem si sap suportar el mal; condemnem-lo a una mort vergonyosa. Segons diu ell, Déu ja el protegirà».
SALM 53
R. El Senyor fa costat als meus defensors.
Déu poderós, feu-me justícia,
salveu-me, pel vostre nom.
Escolteu la meva súplica,
escolteu les meves paraules.
Mireu com s’aixequen contra mi,
amb quina violència em volen mort.
No pensen en Déu. R.
Però és Déu qui m’ajuda,
i fa costat als meus defensors.
De tot cor oferiré sacrificis,
us lloaré, Senyor, perquè sou bo.
Segona Lectura
Lectura de la carta de sant Jaume, 3, 16 – 4,3
Estimats, on hi ha gelosies i rivalitats hi ha pertorbació i maldats de tota mena. Però la saviesa que ve de dalt abans que tot és pura; és també pacífica, moderada i dòcil, compassiva i plena de bons fruits, imparcial i sincera. El fruit de la justícia neix de la llavor que els homes pacificadors han sembrat en esperit de pau. D’on venen entre vosaltres les lluites i les baralles? No venen dels desigs de plaer que es conjuren en el vostre cos? Desitgeu coses que no teniu, i per això mateu. Envegeu coses que no podeu aconseguir, i per això lluiteu i us baralleu. Però vosaltres no teniu perquè no demaneu. O bé demaneu i no rebeu perquè demaneu malament, amb la intenció de malgastar-ho tot en els plaers.
L’EVANGELI
Lectura de l’evangeli segons sant Marc, 9, 30-37
En aquell temps, Jesús i els seus deixebles, passaven per Galilea, però Jesús no volia que ho sapigués ningú. Instruïa els seus deixebles dient-los: «El Fill de l’home serà entregat en mans dels homes, el mataran i, un cop mort, ressuscitarà al cap de tres dies». Ells no entenien què volia dir, però no gosaven fer-li preguntes. Arribaren a Cafarnaüm. Un cop a casa, els preguntà: «Què discutíeu pel camí?». Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d’ells seria el més important. Aleshores s’assegué, cridà els dotze i els digué: «Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots». Després féu venir un noi, el posà al mig, el prengué als braços i els digué: «Qui acull un d’aquests nois perquè porta el meu nom, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó el qui m’ha enviat!».
Full Parroquial Setembre 19