Full Parroquial Juny 20
PARAULA DE DÉU
LECTURES DEL DIUMENGE DOTZÈ DE DURANT L’ANY
Primera Lectura
Lectura del llibre de Job, 38, 1.8-11
El Senyor, des de la tempesta, digué a Job: «Qui posa les portes que limiten la mar quan naixia plena d’insolència, i jo la vestia amb les boires i li donava, per olquers, la nuvolada? Jo vaig retallar les seves vores i la vaig tancar amb portes i barrots dient-li: fins aquí et permeto de venir, no més enllà. Atura la insolència de les teves ones».
SALM 106
R. Enaltiu el Senyor, perdura eternament el seu amor.
Uns comerciants que s’embarcaren es feren mar endins
i foren testimonis de les obres del Senyor,
del seus prodigis en alta mar.
A una ordre seva es girà un huracà que aixecava grans onades:
es veien al cel, es veien al fons, i, extenuats de mareig,
no es tenien drets, no hi valia res la seva perícia.
En les seves penes cridaren el Senyor,
i els salvà d’aquell perill: apaivagà el temporal i vingué la bonança,
es calmaren les onades del mar.
I els va dur fins al port, plens de goig per la calma retrobada.
Que reconeguin els favors del Senyor,
els prodigis que ha fet en bé dels homes.
Segona Lectura
Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint, 5, 14-17
Germans, l’amor que el Crist ens té ens obliga: hem de reconèixer que un ha mort per tots. I és que tots han mort, però ell ha mort per tots, perquè els qui viuen no visquin ja per a ells mateixos, sinó per a aquell que ha mort per tots i ha ressuscitat. Per això nosaltres, des d’ara, ja no valorem ningú per la seva condició mortal, i si en altre temps havíem valorat així el Crist, ara ja no ho fem. Aquells qui viuen en Crist són una creació nova; tot el que era antic ha passat, ha començat un món nou.
L’EVANGELI
Lectura de l’evangeli segons sant Marc, 4, 35-41
Un dia, cap al tard, Jesús diu als deixebles: «Passem a l’altra riba». Deixaren, doncs, la gent i se l’endugueren en la mateixa barca on es trobava. Vora d’ells seguien també altres barques. Mentrestant s’aixecà un temporal de vent tan fort que les onades queien sobre la barca i s’anava omplint. Jesús era a popa, dormint amb el cap reclinat en un coixí. Ells el criden i li diuen: «Mestre, no veieu que ens enfonsem?». Jesús es desvetllà, renyà el vent i digué a l’aigua: «Calla i estigues quieta». El vent amainà i seguí una gran bonança. Després els digué: «Per què sou tan porucs? Encara no teniu fe?». Ells, plens de gran respecte, es preguntaven l’un a l’altre: «Qui deu ser aquest, que fins el vent i l’aigua l’obeeixen?».