Full Parroquial Abril 11
PARAULA DE DÉU
LECTURES DEL DIUMENGE SEGON DE PASQUA
Primera Lectura
Lectura dels Fets dels Apòstols, 4, 32-35
La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima, i ningú d’ells no parlava de les coses que posseïa com si fossin pròpies, sinó que tenien tots els béns en comú. El testimoni que els Apòstols donaven de la resurrecció de Jesucrist el confirmaven amb el poder que tenien d’obrar grans miracles.
Tots els creients eren molt ben vistos de la gent. Entre ells no hi havia ningú que visqués en la indigència, perquè tots els qui eren propietaris de terres o immobles els venien, dipositaven als peus dels Apòstols el producte de la venda i era distribuït segons les necessitats de cadascú.
SALM 117
R. Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo,
perdura eternament el seu amor.
O bé: Al·leluia
Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo,
perdura eternament el seu amor.
Que respongui la casa d’Israel:
perdura eternament el seu amor.
Que respongui la casa d’Aaron:
perdura eternament el seu amor.
Que responguin els qui veneren el Senyor:
perdura eternament el seu amor.
La dreta del Senyor fa proeses,
la dreta del senyor em glorifica.
No moriré,
viuré encara per contar les proeses del
Senyor.
Els càstigs del Senyor han estat severs,
però no m’ha abandonat a la mort.
La pedra que rebutjaven els
constructors ara corona l’edifici.
És el Senyor qui ho ha fet,
i els nostres ulls se’n meravellen.
Avui és el dia en què ha obrat el Senyor.
Alegrem-nos i celebrem-lo.
Segona Lectura
Lectura de la primera carta de sant Joan, 5, 1-6
Tothom qui creu que Jesús és el Messies ha nascut de Déu, i qui estima Déu que l’ha engendrat també estima els altres que Déu ha engendrat.
Quan estimem Déu i complim els seus manaments, llavors coneixem que estimem els fills de Déu, ja que estimar Déu vol dir guardar els seus manaments.
I els seus manaments no són feixucs, perquè els qui han nascut de Déu vencen el món. La victòria que ha vençut el món és la nostra fe. Però, qui venç el món sinó el qui creu que Jesús és el Fill de Déu? Ell, Jesucrist, ha vingut valent-se de l’aigua i de la sang. No de l’aigua solament, sinó de l’aigua i de la sang. I l’Esperit en dona testimoni, ja que l’Esperit és la veritat.
L’Evangeli
Lectura de l’evangeli segons sant Joan, 20, 19-31
El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres». Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els seran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó».
Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres.
Ells li digueren: «Hem vist el Senyor». Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas».Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres».
Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis tan incrèdul. Sigues creient». Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!».
Jesús li diu: «Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist». Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu.