Full Parroquial 9 de novembre de 2025
PARAULA DE DÉU
LECTURES DEL DIUMENGE XXXII DE DURANT L’ANY
DEDICACIÓ DE LA BASÍLICA DEL LATERÀ
Primera Lectura
Lectura del profeta Ezequiel – 47, 1-2.8-9.12
En aquells dies, l’àngel em va fer tornar a l’entrada del santuari, i vaig veure que sota el llindar del santuari que mira a orient naixia, al costat dret, una font d’aigua, i s’escolava cap a l’orient, passant a l’esquerra de l’altar. Em va fer sortir per la porta del nord, em va conduir per fora fins a l’exterior de la porta que mira a l’orient, i vaig veure que l’aigua rajava del costat dret.
Llavors em digué: «Aquesta aigua corre per les valls orientals, baixa a l’Arabà i desemboca a la mar Morta. Entra dins les aigües salades i les saneja. A tot arreu on penetrarà l’aigua d’aquest riu, hi viurà tota mena d’animals que neden dintre l’aigua, i el peix serà molt abundant, perquè on arribi aquesta aigua, la mar serà sanejada. Allà on arribi l’aigua del riu, tot viurà. A banda i banda del riu creixerà tota mena d’arbres fruiters. No perdran mai la fulla i sempre tindran fruit. Cada mes donaran fruits primerencs, perquè l’aigua que els rega neix del lloc sant. Els seus fruits donaran aliment, i les seves fulles seran un remei».
SALM 45
R. Els braços d’un riu alegren la
ciutat de Déu,
la mansió més sagrada de l’Altíssim.
Déu ens és un castell de refugi,
una defensa ferma en hores de
perill.
No temem res, quan se somou la
terra,
quan les muntanyes s’enfonsen
dins el mar. R.
Els braços d’un riu alegren la ciutat
de Déu,
la mansió més sagrada de
l’Altíssim.
Déu hi és el mig, es manté ferma,
Déu la defensa abans que apunti el
dia. R.
El Senyor de l’univers és amb
nosaltres,
la nostra muralla és el Déu de
Jacob;
Veniu, mireu les gestes del Senyor,
les meravelles que fa sobre la terra.
A tot arreu ha fet cessar els
combats. R.
Segona Lectura
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint – 3, 9b-13.16-17
Germans, vosaltres sou un edifici construït per Déu. Jo, com a bon arquitecte, amb la gràcia que Déu m’ha donat, he posat el fonament, i d’altres continuen construint. Que cadascú miri bé com construeix. De fonament, ningú no en pot posar cap altre que el que està posat: Jesucrist.
No sabeu que sou un temple de Déu i que l’Esperit de Déu habita en vosaltres? Si algú profana el temple de Déu, Déu li’n demanarà compte, perquè el temple de Déu és sagrat, i aquest temple sou vosaltres.
L’EVANGELI
Lectura de l’evangeli segons sant Joan, 2, 13-22
Quan s’acostava la pasqua dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem, i trobà al temple els venedors de vedells, moltons i coloms, i els canvistes asseguts.
Llavors es va fer un fuet de cordes, i els tragué tots, moltons i vedells, a fora del temple, escampà la moneda dels canvistes i els bolcà les taules, i digué als venedors de coloms: «Traieu això d’aquí, no convertiu en mercat la casa del meu Pare». Els deixebles recordaren allò que diu l’Escriptura: «El zel del vostre temple em consumia».
Llavors els jueus el van interrogar: «Quin senyal ens dones que t’autoritzi a fer això?» Jesús els contestà: «Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies». Els jueus respongueren: «Fa quaranta-sis anys que treballen en la seva construcció, i tu el vols reconstruir en tres dies?» Però ell es referia al santuari del seu cos.
Quan Jesús ressuscità d’entre els morts, els deixebles recordaren que ell deia això, i cregueren en l’Escriptura i en aquesta paraula de Jesús.