Full Parroquial 4 d’octubre
PARAULA DE DÉU
LECTURES DEL DIUMENGE XXVII DE DURANT L’ANY
Primera Lectura
Lectura del llibre d’Isaïes, 5, 1-7
Dedico aquest cant al meu estimat, cant de l’enamorat a la seva vinya. El meu estimat tenia una vinya al turó de Ben-Samen. La cavà, la netejà de pedres, hi plantà els millors ceps, construí al mig una torre de guàrdia i va fer un cup tallat a la roca. Esperava que li donaria bon raïm, però li donava
raïms agres. I ara, si us plau, habitants de Jerusalem i homes de Judà, feu de jutges entre jo i la meva vinya. Què podia fer per ella que no hagi fet?
Per què em dona raïms agres quan jo n’esperava bon raïm? Doncs ara us diré que penso fer a la meva vinya: li trauré la tanca i que els ramats la brostegin, enderrocaré el seu clos, i que el bestiar la trepitgi. La deixaré abandonada. No la podaran ni la cavaran, hi creixeran argelagues i cards, i manaré als núvols que no hi deixin caure la pluja. La vinya del Senyor de
l’univers és el poble d’Israel, i els homes de Judà són els ceps que ell havia preferit. N’esperava justícia, però no hi veu sinó injustícies; n’esperava bondat, però hi sent els clams dels oprimits.
Segona Lectura
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips, 4, 6-9
Germans, no us inquieteu per res. A cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica, i presenteu a Déu les vostres peticions, amb acció de gràcies.
Així la pau de Déu, que sobrepassa el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist. Finalment, germans, interesseu-vos per tot allò que és veritat, respectable, just, net, amable, de bona reputació, virtuós i digne d’elogi. Practiqueu allò que jo us he transmès i vosaltres heu rebut, que heu sentit o heu vist en mi, i el Déu de la pau serà amb vosaltres.
SALM 79
R. La vinya del Senyor és el poble d’Israel.
Un cep vau portar d’Egipte, per plantar-lo,
traguéreu els nadius.
Els seus brots van créixer fins al mar,
els seus plançons, fins el Gran Riu.
Com és que heu enderrocat la seva tanca,
perquè l’esfulli qualsevol vianant?
Hi entren els senglars a devastar-la i els
salvatges hi pasturen.
Déu de l’univers, gireu des del cel els
vostres ulls,
veniu i visiteu aquesta vinya,
que la vostra mà havia plantat
i havia fet robusta i forta.
No ens apartarem mai de vós;
guardeu-nos vós la vida perquè invoquem
el vostre nom.
Senyor, Déu de l’univers, renoveu-nos,
feu-nos veure la claror de la vostra mirada
i serem salvats.
L’EVANGELI
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu, 21, 33-43
En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble:
«Escolteu una altra paràbola: un propietari plantà una vinya, la voltà d’una tanca, hi cavà un cup, hi construí una torre de guàrdia, hi deixà uns vinyaters que la cultivessin, i se n’anà del país. Quan s’acostava el temps de la verema, envià els seus homes per recollir-ne els fruits, però aquells vinyaters els van agafar, i a un, li van pegar; a un altre, el van matar; a un
altre el van treure a cops de pedra.
Ell hi envià més homes que la primera vegada, però els tractaren igual. Finalment els envià el seu fill, pensant que, almenys al fill, el respectarien. Però ells, en veure’l, es digueren: “Aquest és l’hereu: matem-lo i ens quedarem l’heretat”. I l’agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar.
Quan torni l’amo de la vinya, què farà amb els vinyaters?». Li responen: «Farà matar aquells mals homes i passarà la vinya a uns altres que li donin els fruits al temps de la verema». Jesús els diu: «No heu llegit mai allò que diu l’Escriptura: “La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici. És el Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se’n meravellen?”. Per això us dic que el regne de Déu us serà pres i
serà donat a un poble que el farà fructificar».