Full Parroquial 30 de gener
PARAU LA DE DÉU
Lectures del quart diumenge de durant l’any
Primera Lectura
Lectura del llibre de Jeremies, 1, 4-5.17-19
En temps de Josies, el Senyor em va fer sentir la seva paraula i em digué: «Abans que et modelés a les entranyes de la mare ja et vaig conèixer; abans de néixer ja et vaig consagrar i et vaig fer profeta, estinat a les nacions. Ara, doncs, cenyeix-te el vestit i ves a dir-los tot el que et manaré. No tinguis por d’ells, si no, seria jo, qui te’n faria tenir. Avui faig de tu una ciutat inexpugnable, una pilastra de ferro, una muralla de bronze que resistirà contra tot el país: contra els reis de Judà i els seus governants, contra els seus sacerdots i contra el seu poble. T’assaltaran però no et podran abatre, perquè jo et faré costat per alliberar-te. Ho diu l’oracle del Senyor».
SALM 70
R. Els meus llavis diran a tothom com
m’ajudeu.
En vós m’emparo, Senyor, que no en
tingui un desengany.
Deslliureu-me, traieu-me del perill,
vós que sou bo; escolteu-me, salveume.
Sigueu el meu castell de refugi,
la meva roca salvadora.
Déu meu, traieu-me de les mans de
l’injust.
Vós sou la meva esperança, Déu meu,
he confiat en vós, Senyor, des de petit.
Vós em traguéreu de les entranyes de
la mare,
acabat de néixer em vaig emparar en vós.
D’un cap a l’altre del dia
els meus llavis diran a tothom com
m’ajudeu;
m’instruïu, Déu meu, des de petit,
i encara avui us proclamo admirable.
Segona Lectura
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint, 12, 31, 31 – 13, 13
Anheleu, però, els dons més grans. Si jo tingués el do de parlar els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, valdria tant com les campanes que toquen o els platerets que dringuen. Si tingués el do de la profecia i arribés a conèixer tots els secrets de Déu i tota la veritat, si tingués tanta fe que fos capaç de transportar les muntanyes, però no estimés no seria res. Si distribuís tot el que tinc, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau, sense estimar, només per ser ben vist, no em serviria de res.
El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és presumit ni orgullós, no és groller ni egoista, no s’irrita ni es venja, no s’alegra de les farses, sinó de la rectitud; ho suporta tot, i no perd mai la confiança, l’esperança, la paciència.
L’amor no passarà mai. Vindrà un dia que el do de la profecia serà inútil, que el do de parlar llenguatges misteriosos s’acabarà, que el do de conèixer també serà inútil. Els dons de conèixer o de profecia que ara posseïm són incomplets; el dia que ho coneixerem tot, allò que era incomplet ja no tindrà utilitat. Quan jo era nen, parlava com els nens, sentia com els nens, raonava com els nens; però d’ençà que soc un home, ja no m’és útil el que és propi dels nens. De moment coneixem com si hi veiéssim poc clar una imatge reflectida en un mirall; després hi veurem cara a cara. De moment conec només una part; després coneixeré del tot, tal com Déu em coneix. Mentrestant la fe, l’esperança i l’amor subsisteixen tots tres, però, de tots tres, l’amor és el més gran.
L’Evangeli
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc, 4, 21-30
En aquell temps, Jesús, a la sinagoga de Natzaret, començà així la seva explicació:
«Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura». Tothom ho comentava estranyant-se que sortissin dels seus llavis aquelles paraules de gràcia. Deien: «No és el fill de Josep, aquest?». Jesús els digué: «De segur que em retraureu aquesta dita: “Metge, cura’t tu mateix”: hem sentit dir el que has fet a Cafarnaüm; fes-ho també aquí, al poble dels teus pares».
Però ell afegí: «Us ho dic amb tota veritat: no hi ha cap profeta que sigui ben rebut al seu país natal. En temps d’Elies, quan el cel, durant tres anys i sis mesos, no s’obrí per donar pluja, i una gran fam s’apoderà de tot el país, ben segur que hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a cap d’elles, sinó a una viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu també hi havia molts leprosos a Israel, però cap d’ells no va ser purificat del seu mal, sinó Naaman, un leprós de Síria».
En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga, indignats, es posaren a peu dret, el tragueren del poble i el dugueren cap a un cingle de la muntanya on hi havia el poble per estimbar-lo. Però ell se n’anà passant entremig d’ells.