Full Parroquial 27 de febrer
PARAULA DE DÉU
Lectures del vuitè diumenge de durant l’any
Primera Lectura
Lectura del primer llibre de Jesús, fill de Sira, 27, 4-7
Sacsegeu el garbell, i quedarà el rebuig: així serà l’escòria de l’home quan serà examinat. L’obra del terrisser ha de superar la prova del forn: així serà provat l’home en el moment de donar comptes. El fruit de l’arbre demostra el bon conreu: així, quan l’home doni comptes, es veurà què tenia al cor. No facis l’elogi de ningú abans no hagi estat examinat: és llavors que l’home serà posat a prova.
SALM 91
R. És bo lloar-vos, Senyor
És bo de lloar l’Altíssim,
de cantar el vostre nom, Senyor,
de proclamar al matí el vostre amor
i de nit, la vostra fidelitat.
Els justos creixeran com les
palmeres,
es faran grans com els cedres del
Líban;
plantats a la casa del Senyor,
creixeran als atris del nostre Déu.
Encara donaran fruit a la vellesa,
continuaran plens d’ufana i de vigor,
per proclamar que el Senyor és recte,
que la meva Roca no coneix la
injustícia.
Segona Lectura
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint, 15,54-58
Germans, quan això que es consumeix es revestirà d’allò que ja no es consumeix, quan aquesta existència mortal es revestirà d’aquell que és immortal es complirà allò que diu l’Escriptura: «La victòria ha engolit la mort. Oh mort, on és la teva victòria? On és l’agulló que t’incitava?». L’agulló que incitava la mort és el pecat, i el vigor del pecat ve de la Llei. Però donem gràcies a Déu: ell ens dona la victòria per Jesucrist, el nostre Senyor. Per tant, germans meus estimats, manteniu-vos ferms, incommovibles, sobre aquest fonament, prodigueu-vos cada dia en l’obra del Senyor, segurs que, en el Senyor, el vostre treball no serà en va.
L’Evangeli
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc, 6, 39-45
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles aquest proverbi: «Un cec seria capaç de guiar un altre cec? No caurien tots dos dins un clot? No hi ha cap deixeble més instruït que el mestre; només un cop formats, els deixebles arriben a ser com el seu mestre. Per què, doncs, veus l’estella dintre l’ull del teu germà, i no t’adones de la biga que tens dintre el teu ull? Com pots dir: “Germà, deixa’m, que et trauré aquesta estella de l’ull”, si tu no veus la biga en el teu?
Hipòcrita, treu-te primer la biga del teu ull, i llavors t’hi veuràs per poder treure l’estella de l’ull del teu germà. No hi cap arbre bo que doni fruits dolents, ni cap arbre dolent que doni fruits bons. Cada arbre es coneix pels seus fruits: ningú no cull figues dels cards ni raïms de les bardisses. L’home bo, del tresor de bondat que guarda en el cor, en treu fora la bondat; però l’home dolent, del seu tresor de maldat, en treu el mal. Perquè la seva boca parla d’allò que es desborda del seu cor».