Full Parroquial 2 de novembre de 2025
PARAULA DE DÉU
LECTURES DEL DIUMENGE XXXI DE DURANT L’ANY
Primera Lectura
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma, 14, 7-9.10b-12
Germans, cap de nosaltres no viu ni mor per a ell mateix: mentre vivim, vivim per al Senyor, i quan morim, morim per al Senyor. Per això, tant si vivim com si morim, som del Senyor, ja que, si Crist va morir i va tornar a la vida, va ser justament perquè havia de ser sobirà de morts i de vius.
Tots hem de comparèixer davant el tribunal de Déu, tal com diu l’Escriptura: «Ho juro per la meva vida, diu el Senyor: Davant meu s’agenollarà tothom, i tota llengua confessarà a Déu les seves culpes».
Per tant, cadascú haurà de donar compte a Déu de la seva pròpia vida.
SALM 102
R. El Senyor és compassiu i benigne.
El Senyor és compassiu i benigne,
Lent per al càstig, ric en l’amor.
No ens castiga els pecats com
mereixíem,
no ens paga com deuria les nostres
culpes. R.
Com un pare s’apiada dels fills,
el Senyor s’apiada dels fidels,
perquè sap de quin fang ens va
formar,
i es recorda que som pols. R.
La vida de l’home dura com l’herba,
la seva florida és com la dels camps,
desapareix quan hi passa la
ventada,
i no es coneix el lloc on era. R.
Però l’amor del Senyor pels seus
fidels
és de sempre i dura sempre;
la seva bondat s’estén als fills dels
fills,
si guarden la seva aliança,
si es recorden dels preceptes i els
compleixen. R.
L’EVANGELI
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu, 25, 31-46
En aquell temps Jesús digué als seus deixebles: «Quan el Fill de l’home vindrà amb el seu poder, acompanyat de tots els àngels, s’asseurà al seu tron gloriós i es reuniran davant d’ell tots els pobles. Llavors els separarà entre ells com un pastor separa les ovelles i les cabres, i posarà les ovelles a la dreta, i les cabres a l’esquerra.
Després el Rei dirà als de la seva dreta: “Veniu, beneïts del meu Pare: preneu possessió del Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Vosaltres, quan jo tenia fam, em donàreu menjar; quan tenia set, em donàreu beure; quan era foraster, em vau acollir; quan em veiéreu despullat, em vau vestir; quan estava malalt, em vau visitar; quan era a la presó, vinguéreu a veure’m”.
Els justos li respondran: “Senyor, quan us vam veure afamat i us vam donar menjar, o que passàveu set, i us vam donar beure? Quan us vam veure foraster i us vam acollir, o despullat, i us vam vestir? Quan us vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure-us?” El Rei els respondrà: “Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi”.
Després dirà als de la seva esquerra: “Lluny de mi, maleïts: aneu-vos-en al foc etern preparat per el diable i els seus àngels. Vosaltres, quan jo tenia fam, no em donàreu menjar; quan tenia set, no em donàreu beure; quan era foraster, no em vau acollir; quan em veiéreu despullat, no em vau vestir; quan estava malalt o a la presó, no em vau visitar”.
Ells li respondran: “Senyor, quan us vam veure afamat o que passàveu set, foraster, despullat, malalt o a la presó, i no vam fer res per vós?” Ell els contestarà: “Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que deixàveu de fer a cadascun d’aquests, per petit que fos, m’ho negàveu a mi”. I aniran als suplicis eterns, mentre que els justos entraran a la vida eterna».