Full Parroquial 12 de març
PARAULA DE DÉU
LECTURES DEL DIUMENGE TERCER DE QUARESMA
Primera Lectura
Lectura del llibre de l’Èxode, 17, 3-7
En aquells dies, el poble passava tanta set que deia, murmurant contra Moisès: «Per què ens has fet pujar d’Egipte! Vols matar-nos de set amb els nostres fills i el nostre bestiar?». Moisès s’exclamà al Senyor: «Què puc fer per aquest poble? Una mica més i m’apedregaran». El Senyor li respongué: «Passa al davant del poble i emporta’t alguns ancians d’Israel; pren la vara amb que vas tocar el Nil i posa’t en camí. Jo estaré davant teu dalt la roca, a l’Horeb. Tu dona un cop a la roca i en sortirà aigua, i tot el poble podrà beure». Moisès ho va fer així davant dels ancians d’Israel.
I donà a aquell lloc els noms de Massà i de Meribà, perquè els israelites havien discutit i havien posat a prova el Senyor quan deien: «El Senyor, és amb nosaltres o no hi és?».
SALM 94
R. Tant de bo que avui sentíssim la veu del Senyor:
«No enduriu els vostres cors».
Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa,
aclamem la roca que ens salva;
presentem-nos davant seu a lloar-lo,
aclamem-lo amb els nostres cants. R.
Veniu, prosternem-nos i adorem-lo,
agenollem-nos davant del Senyor, que ens ha creat;
ell és el nostre Déu, i nosaltres som el poble que ell pastura,
el ramat que ell mateix guia. R.
Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu:
«No enduriu els vostres cors com a Meribà,
com el dia de Massà en el desert,
quan van posar-me a prova els vostres pares,
i em temptaren, tot i haver vist les meves obres». R.
Segona Lectura
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma, 5, 1-2.5-8
Germans, ara que ja som justos, com a creients que som, estem amb pau amb Déu, gràcies a Jesucrist, el nostre Senyor. És per ell que la fe ens ha donat entrada en aquesta gràcia que posseïm tan en ferm, i és per ell que tenim la satisfacció d’esperar la glòria de Déu. I l’esperança no pot defraudar ningú, després que Déu, donant-nos l’Esperit Sant, ha vessat en els nostres cors el seu amor.
Adoneu-vos bé d’això: quan nosaltres érem encara incapaços de tot. Crist va morir pels qui érem dolents. Qui trobaríem disposat a morir per un home honrat? Potser sí que un home bo trobaríem qui tingués la valentia de donar la vida. Doncs bé, Déu donà prova de l’amor que ens té quan Crist morí per nosaltres, que érem encara pecadors.
L’EVANGELI
Lectura de l’evangeli segons sant Joan, 4, -15.19b-26.39a.40-42
En aquell temps, Jesús arribà a una població samaritana que s’anomena Sicar, prop dels terrenys que Jacob havia donat al seu fill Josep. Allà hi ha el pou de Jacob. Era cap al migdia quan Jesús, cansat de caminar, s’estava assegut bonament a la vora del pou. Els deixebles havien anat al poble a comprar provisions. Arribà una dona samaritana, que venia a treure aigua. Jesús li diu: «Dona’m aigua». Li diu la samaritana: «Com? Vós, un jueu, em demaneu aigua a mi, que soc una dona samaritana?».
Cal saber que els jueus no es fan amb els samaritans. Jesús li respongué: «Si sabessis què vol donar-te Déu i qui és el qui et demana que li donis aigua, ets tu qui li hauries demanat aigua viva. I ell te l’hauria donada». Ella diu: «Senyor, aquest pou és fondo i no teniu res per treure l’aigua. D’on la traieu, l’aigua viva? Jacob, el nostre pare, ens va donar aquest pou i en bevia tant ell com els seus fills, i com el seu bestiar. Sou més gran vós que no pas ell?».
Jesús respongué:
«Els qui beuen aigua d’aquesta tornen a tenir set, però el qui begui de la que jo li donaré, mai més no tindrà set; l’aigua que jo li donaré es convertirà en una font que brollarà sempre dintre d’ell per donar vida eterna». Li diu la dona: «Senyor, doneu-me aigua d’aquesta: que no tingui mai més set no hagi de tornar mai més aquí a treure aigua del pou”.
«Senyor, veig que sou un profeta. Els nostres pares adoraren Déu en aquesta muntanya però vosaltres, els jueus, dieu que el lloc on cal adorar-lo és Jerusalem». Jesús li respongué: «Creu-me, dona, s’acosta l’hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem. Vosaltres no sabeu qui adoreu; nosaltres sí que ho sabem, perquè la salvació ve dels jueus. Però s’acosta l’hora, més ben dit, és ara mateix, que el bons adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat. Aquests són els adoradors que vol el Pare. Déu és esperit. Per això els qui l’adoren han de fer-ho en esperit i en veritat». Li diu la dona: «Sé que ha de venir el Messies, és a dir l’Ungit. Quan ell vingui, ens ho explicarà tot». Ell li respon: «El Messies soc jo, que parlo amb tu».
Molts samaritans d’aquell poble van creure en ell. Per això, quan els samaritans anaren a trobar-lo, li pregaven que es quedés amb ells. I s’hi va quedar dos dies. Després de sentir-lo parlar a ell mateix, encara molts més van creure, i deien a la dona: «Ara ja no creiem només pel que tu deies; nosaltres mateixos l’hem sentit, i sabem que aquest és de debò el Salvador del món».