Full Parroquial 11 d’octubre
PARAULA DE DÉU
LECTURES DEL DIUMENGE XXVIII DE DURANT L’ANY
Primera Lectura
Lectura del llibre d’Isaïes, 25, 6-0
En aquesta muntanya, el Senyor de l’univers prepararà per a tots els pobles un convit de plats gustosos i de vins selectes; de plats gustosos i suculents, de vins selectes i clarificats. Farà desaparèixer en aquesta muntanya el vel de dol que cobreix tots els pobles, el sudari que amortalla les nacions; engolirà per sempre la mort. El Senyor eixugarà les llàgrimes de tots els homes i esborrarà l’oprobi del seu poble arreu de la terra. Ha parlat el Senyor. Aquell dia diran: «Aquí teniu el nostre Déu, de qui esperàvem que ens salvaria: alegrem-nos i celebrem que ens hagi salvat», perquè amb tota certesa la mà del Senyor reposarà sobre aquesta muntanya.
Segona Lectura
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips, 4, 12-14.19-20
Germans, sé viure enmig de privacions. I sé viure igualment en l’abundància. Estic avesat a tot: a menjar bé i a passar fam, a tenir de tot i a trobar-me mancat d’allò que necessito. En veig amb cor per a tot, gràcies a aquell que em dona forces. Però feu molt bé d’ajudar-me, ara que vivia a l’estretor. El meu Déu satisfarà les vostres necessitats d’acord amb l’esplendidesa de la seva glòria en Jesucrist. A Déu Pare nostre, sigui donada la glòria pels segles dels segles. Amén.
SALM 22
R. Viuré sempre a la casa del Senyor.
El Senyor és el meu pastor, no em manca res.
Em fa descansar en prats deliciosos;
em mena al repòs vora l’aigua, i allí em retorna.
Em guia pels camins segurs per l’amor del seu nom.
Ni quan passo per barrancs tenebrosos
no tinc por de res, perquè us tinc vora meu;
la vostra vara de pastor m’asserena i em conforta.
Davant meu pareu taula vós mateix,
i els enemics ho veuen;
m’heu ungit el cap amb perfums,
ompliu a vessar la meva copa.
Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amor m’acompanyen tota la vida,
i viuré anys i més anys a la casa del Senyor.
L’EVANGELI
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu, 22, 1-10
En aquell temps, Jesús proposà aquesta altra paràbola als grans sacerdots i als notables del poble: «Passa amb el Regne del cel com amb un rei que celebrava el casament del seu fill: envià els seus homes a avisar els convidats, però no hi volien anar. Llavors n’envià d’altres que diguessin als convidats: “Ja tinc preparat el banquet. He fet matar els vedells i l’aviram. Tot és a punt: veniu a la festa”. Però ells no en feren cas: l’un se n’anà al seu camp, l’altre als seus negocis, i altres agafaren els enviats, els maltractaren i els mataren. El rei, en veure això, s’indignà, i envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat. Mentrestant, digué als seus homes: “El banquet de casament és a punt, però els convidats no se’l mereixen. Per tant, aneu a les sortides dels camins i convideu a la festa tothom qui trobeu». Ells hi anaren, i reuniren tothom qui trobaven, bons i dolents. I la sala del banquet s’omplí de convidats».