Full Parroquial 10 d´octubre
PARAULA DE DÉU
LECTURES DEL DIUMENGE XXVIII DE DURANT L’ANY
Primera Lectura
Lectura del llibre de la Saviesa, 7, 7-11
Vaig pregar Déu que em donés enteniment, i m’ho concedí; vaig cridar l’Esperit de saviesa, i em vingué. La prefereixo a ceptres i trons, i, comparada amb ella, tinc la riquesa per no-res. Ni tan sols la comparo amb les pedres més precioses, perquè tot l’or del món, al seu costat, no val ni un gra de sorra, i la plata no val més que el fang. L’aprecio més que la salut i que la boniquesa, i vull que em faci de llum, perquè la seva claror no s’apaga mai. Juntament amb la saviesa m’han vingut tots els béns, duia les mans plenes de riqueses incomptables.
SALM 89
R. Que el vostre amor, Senyor,
no trigui més a saciar-nos i ho celebrarem amb goig tota la vida.
Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies
per adquirir la saviesa del cor.
Calmeu-vos, Senyor, què espereu?
Sigueu pacient amb els vostres servents.
Que el vostre amor no trigui més a saciar-nos
i ho celebrarem amb goig tota la vida.
Doneu-nos tants dies d’alegria com ens heu donat d’aflicció,
tants anys de joia com n’hem vist de penes.
Que puguem veure la vostra obra,
que els nostres fills vegin la vostra glòria.
Que l’amabilitat del Senyor, el nostre Déu,
reposi damunt dels seus servents.
Doneu encert a l’obra de les vostres mans.
Segona Lectura
Lectura de la carta als cristians hebreus, 4, 12-13
La paraula de Déu és viva i eficaç. És més penetrant que una espasa de dos talls: arriba a destriar l’ànima i l’esperit, les articulacions i el moll dels ossos, i aclareix les intencions i els pensaments del cor. A tot el món creat no hi ha res que Déu no vegi clarament. Tot és nu i descobert davant els ulls d’aquell a qui haurem de donar comptes.
L’EVANGELI
Lectura de l’evangeli segons sant Marc, 10, 17-27
Un dia que Jesús sortia de camí un home corregué, s’agenollà als seus peus i li preguntava: «Bon mestre, què haig de fer per posseir la vida eterna?». Jesús li digué: «Per què em tractes de bo? De bo només ho és Déu. Ja saps què diuen els manaments: “No matis, no cometis adulteri. No robis, no declaris en fals contra un altre, no facis cap frau, honra el pare i la mare”». Ell li respongué: «Mestre, tot això ja ho he complert des de jove». Jesús se’l mirà amb afecte i li digué: «Encara et falta una cosa: ves a vendre tot el que tens i dona-ho als pobres, i tindràs un tresor guardat en el cel. Després torna i vine amb mi». Aquesta resposta de Jesús el contrarià i se n’anà tot trist, perquè era molt ric. Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als deixebles: «Per als qui són rics, que n’és de difícil d’entrar al regne de Déu!». Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren sorpresos. Però Jesús els tornà a dir: «Fills meus, que n’és de difícil entrar al regne de Déu! És més fàcil que un camell passi per forat d’una agulla que no pas que un ric entri al regne de Déu». Ells quedaren encara més sorpresos i deien entre ells: «I qui es podrà salvar?». Jesús se’ls mirà i els digué: «Als homes els és impossible, però a Déu no, perquè Déu ho pot tot».