Full Parroquial 10 d´abril
PARAULA DE DÉU
Lectures del DIUMENGE DE RAMS
Benedicció del Rams
Benedicció dels rams, Lc 19, 28-40
En aquell temps, Jesús anava al davant pujant a Jerusalem. Quan era a prop de Betfagué i de Betània, a la muntanya de les Oliveres, envià dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec: «Aneu al poble d’aquí al davant i, entrant, hi trobareu un pollí fermat, que ningú no ha muntat mai. Deslligueu-lo i porteu-lo.
Si algú us preguntava per què el deslligueu, respondreu que el Senyor l’ha de menester». Els dos que Jesús enviava se n’anaren i ho trobaren tot tal com Jesús els ho havia dit. Mentre deslligaven el pollí, els amos els digueren: «Per què el deslligueu?». Ells respongueren: «El Senyor l’ha de menester». Portaren e l pollí a Jesús, el guarniren tirant-li els mantells a sobre i hi feren pujar Jesús.
A mesura que Jesús avançava estenien els mantells pel camí. Quan s’acostava a la baixada de la muntanya de les Oliveres, tota la multitud dels seus addictes, plena d’alegria, començà a lloar Déu a grans crits per tots els prodigis que havien vist, i deien: «Beneït sigui el rei, el qui ve en nom del Senyor. Pau al cel, i glòria allà dalt». Alguns fariseus que anaven amb la multitud li digueren: «Mestre, renya els teus seguidors». Ell respongué: «Us asseguro que si aquests callessin,
Primera Lectura
Lectura del llibre d’Isaïes, 50, 4-7
El Senyor Déu m’ha donat una llengua de mestre perquè, amb la paraula, sàpiga sostenir els cansats. Un matí i un altre em desvetlla l’orella, perquè escolti com un deixeble. El Senyor Déu m’ha parlat a cau d’orella i jo no m’he resistit ni m’he fet enrere: he parat l’esquena als qui m’assotaven i les galtes als qui m’arrancaven la barba; no he amagat la cara davant d’ofenses i escopinades. El Senyor Déu m’ajuda: per això no em dono per vençut; per això paro com una roca la cara i sé que no quedaré avergonyit.
SALM 137
R. Déu meu, Déu meu, per què m’heu abandonat?
Tots els qui em veuen es riuen de mi,
amb els llavis i amb el cap prenen
aires de mofa:
«S’ha adreçat a Senyor; que l’alliberi,
doncs,
que el salvi, si tant l’estima».
M’envolta una munió de gossos,
em rodeja un estol de malfactors,
m’han lligat les mans i els peus,
puc comptar tots els meus ossos.
Es reparteixen entre ells els meus
vestits,
es juguen als daus la meva roba.
Almenys vós, Senyor, no us allunyeu:
força meva, cuiteu a defensar-me.
Anunciaré als meu germans el vostre
nom,
us lloaré enmig del poble reunit.
Fidels del Senyor, lloeu-lo,
fills de Jacob, glorifiqueu-lo,
reverencieu-lo, fills d’Israel.
Segona Lectura
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips, 2, 6-11
Jesucrist, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no-res, fins a prendre la condició d’esclau. Havent-se fet semblant als homes i començant de captenir-se com un home qualsevol, s’abaixà i es feu obedient fins a acceptar la mort, i una mort de creu. Per això Déu l’ha exalçat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè tothom, al cel, a la terra i sota la terra, doblegui el genoll al nom de Jesús, i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare.