CATEQUESI, 29 DE NOVEMBRE DEL 2025

PRIMER DIUMENGE D’ADVENT:

“VIGILEU PREGANT EN TOT MOMENT”

Aquest evangeli és el darrer dia del temps ordinari, Jesús ens adverteix amb tota claredat sobre la sort del nostre pas per aquesta vida. Si ens entossudim, obstinadament, en viure absorbits per la immediatesa dels afanys de la vida, arribarà el darrer dia de la nostra existència terrenal tan sobtadament que la mateixa ceguesa de la nostra golafreria ens impedirà de reconèixer el mateix Déu, que vindrà (perquè aquí estem de passada,) per tal d’emportar-nos envers la intimitat del seu Amor infinit. Serà quelcom així com el que li passa a un nen malcriat: tan entretingut es troba amb les “seves” joguines, que a la fi oblida la tendresa dels seus pares i la companyonia dels seus amics. Quan se n’adona, plora desconsolat per la seva inesperada solitud.

Jesús ens convida a viure amb el cor despert. Adverteix que les distraccions, els excessos i les preocupacions poden fer-nos perdre la capacitat de veure Déu en la nostra vida. “Aquell Dia” pot arribar de sobte, no per espantar-nos, sinó per recordar-nos que cada moment és una oportunitat per acollir el Senyor. Per això ens diu: “Vigileu i pregueu sempre”. La vigilància és viure amb atenció, amb profunditat, sense deixar que la rutina ens adormi. La pregària és el que manté el cor lleuger i obert a l’amor de Déu.

En aquest temps d’Advent, l’Evangeli ens crida a preparar-nos no amb pressa ni angoixa, sinó amb un cor atent i disponible, capaç de reconèixer Jesús quan ve a trobar-nos en el dia a dia.

La Corona d’Advent: significat i simbologia

La Corona d’Advent és un signe que ens acompanya durant les quatre setmanes que preparen el Nadal. La seva forma i els seus elements ens ajuden a viure l’espera de Jesús amb esperança i alegria.

1. La forma rodona

El cercle simbolitza l’eternitat de Déu: no té principi ni fi. Ens recorda que l’amor de Déu és constant i fidel.

2. El verd del pi o l’avet

Les branques verdes, que no es marceixen, són signe de vida i esperança. Ens indiquen que, fins i tot en temps de foscor, la llum de Crist no s’apaga.

3. Les quatre espelmes

Cada espelma representa una setmana d’Advent. En encendre-les, veiem com la llum creix a mesura que s’acosta el Nadal. I que cada setmana ens convida a preparar-nos una mica més. Les espelmes simbolitzen:

La primera: Esperança, com la del profeta Isaïes, que confiava en la bondat absoluta de Déu que porta la Pau. Aquesta és la que neix de saber que Déu ve a trobar-nos, que no ens deixa sols i que entra en la nostra història per renovar-la des de dins.

L’Evangeli d’aquest diumenge ens convida a vetllar: a mantenir el cor despert, a no deixar-nos endur per la rutina o la indiferència, i a reconèixer els petits signes de la presència de Déu en la vida quotidiana.

En aquesta setmana, l’Església ens anima a: despertar la interioritat, fer lloc al silenci, mirar el futur amb confiança, i obrir camins perquè Déu pugui néixer en el nostre cor i en el món.
La llum de la primera espelma ens recorda que, fins i tot quan tot sembla incert, Crist és la nostra esperança i camina amb nosaltres.

La segona: Es el símbol de la pau. L’Evangeli ens presenta sovint la figura de Joan Baptista, que prepara el camí del Senyor i crida a convertir-nos de veritat. La seva veu al desert ens recorda que la pau no és només absència de conflictes, sinó un cor reconciliat amb Déu, amb els altres i amb nosaltres mateixos. L’Església ens convida a: netejar el camí interior, traient de la vida allò que ens allunya de Déu; acollir la Paraula, que guia i il·lumina; fer gestos de reconciliació que obrin espais de pau a casa, a la feina i a la comunitat.
La llum de la segona espelma ens recorda que la pau és un do que ve de Déu, però també una tasca que nosaltres estem cridats a construir amb humilitat i constància.
La tercera (sovint rosa): Diumenge de Gaudete

La tercera setmana d’Advent és marcada pel Diumenge de Gaudete, que significa “Alegreu-vos”. Enmig del temps d’espera i de preparació, l’Església ens convida a respirar una alegria anticipada: el Senyor és a prop.

Per això, en aquest diumenge: el color litúrgic pot ser el rosa, que expressa joia i esperança; encenem la tercera espelma de la Corona, també de color rosa, símbol de l’alegria cristiana.
L’Evangeli, sovint centrat en Joan Baptista, ens recorda que la verdadera alegria neix: de deixar entrar Déu en la nostra vida, de reconèixer les seves obres i de viure oberts al que Ell ens demana.
No és una alegria superficial, sinó la joia profunda de saber que Déu camina amb nosaltres, fins i tot enmig de dificultats.

El Diumenge de Gaudete és una invitació a: aturar-nos, mirar els signes de Déu al nostre voltant i deixar-nos renovar per la seva llum.
A mesura que s’acosta el Nadal, aquesta setmana ens recorda que l’alegria del creient és fruit de la proximitat del Salvador.

La quarta: Convida a l’amor i la preparació del cor per rebre Jesús. La quarta setmana d’Advent culmina el camí de preparació cap a Nadal. En encendre la quarta espelma de la Corona, recordem l’amor amb què Déu s’acosta a la humanitat: un amor humil, discret i sorprenent que es fa present en el nen de Betlem.

Els evangelis d’aquests dies ens presenten, sovint, les figures de Maria i Josep, que acullen el misteri de Déu amb confiança i disponibilitat. Maria, amb el seu “sí”, obre de bat a bat les portes perquè Déu pugui entrar en el món. Josep, amb el seu silenci fidel, ens ensenya a deixar-nos guiar per Déu fins i tot quan no entenem del tot el camí.

Aquesta setmana som convidats a: preparar el cor amb senzillesa, a viure la caritat amb gestos concrets i acollir Jesús que és a punt d’arribar.
La llum de la quarta espelma ens anuncia que l’Amor de Déu és a tocar i que el Nadal és la seva manera de dir-nos: “Soc amb vosaltres”.

A vegades també s’hi afegeix una cinquena espelma blanca, al centre, que es crema la nit de Nadal: és la llum de Crist, símbol de la pau i la plenitud.

ADVENT A LA CATEQUESI:

Decoració d’Advent a la nostra parròquia

Per aquest Advent, hem preparat una corona d’Advent amb branques d’avet i grèvol que decora l’espai amb els colors i textures típics d’aquesta època. Aquest any, en comptes del pessebre tradicional al lateral de l’església, l’hem confeccionat davant de l’altar. El pessebre està fet amb roba, branques d’avet, magnòlia i pinyes, creant un ambient natural i acollidor. A més, els nens i nenes de la catequesi han pintat amb colors vius els personatges del pessebre, aportant-hi la seva creativitat i alegria.

L’Advent amb els nens i nenes:

Aquest any, durant la primera sessió d’Advent, ens vam reunir tots junts per explicar als nens i nenes el significat d’aquest temps tan especial. Els vam presentar el calendari d’Advent, que es van emportar a casa per poder anar practicant i vivint l’Advent amb les seves famílies. Com a novetat d’aquest any, hem confeccionat l’Arbre dels Bons Propòsits. Durant aquesta primera setmana, hem decorat una campana que simbolitza el so del dringar, com una crida que ens diu “Desperteu-vos, que alguna cosa gran s’està acostant”. Al darrere de la campana, cada nen i nena ha escrit el seu propòsit personal, un compromís que es proposen dur a terme durant la setmana. Durant la Missa d’aquesta setmana hem encès la primera espelma de l’Advent. En Toni i en Víctor ens han llegit un petit text que ens convida a estar alerta, com Josep i Maria, en l’esperit de preparació i esperança. Al mateix temps, hem enganxat al mural de l’església la paraula PREPARACIÓ, que forma part de la nostra corona d’Advent. 

Aquest any també hem creat un pessebre especial amb fulles d’avet, magnòlia i pinyes. Hem començat a posar-hi les primeres figures, que han estat pintades pels nens i nenes: els Reis Mags d’Orient, un dels últims personatges a arribar al pessebre. Tots els nens i nenes col·laboraran afegint més personatges i elements durant les properes setmanes, fent que el pessebre vagi prenent vida de mica en mica. Amb aquests petits gestos i activitats, preparem el nostre cor per rebre amb alegria i esperança l’arribada del Nadal. Durant la Missa Mn Jordi en l’homilia ens ha fet una petita reflexió sobre aquest temps litúrgic que hem començat: “ alguna cosa ha de canviar, alguna cosa ha de succeir en la nostra vida per poder acollir a Jesús. Hem d’estar alerta. Hem d’estar vigilants. No podem viure distrets, hem de poder oferir signes concrets d’esperança a tots aquells que trobem en el camí de la vida: una paraula amable, un somriure, un acompanyar, una mirada de tendresa. Les petites accions són importants i transformadores, més del que ens pensem!! I ha acabat dient-nos parlem molt però escoltem ben poc. Exigim sempre dels altres, però ens costa donar gràcies. Aquest temps d’Advent ens apropa sempre a l’espera de Déu en la nostra vida.”