CATEQUESI 15 DE NOVEMBRE 2025.

SOFRINT AMB CONSTÀNCIA US GUANYAREU LA VIDA.”(Lluc  21, 5-19)

L’Evangeli d’aquest diumenge ens situa davant d’un moment intens: alguns deixebles admiren la bellesa del Temple de Jerusalem, però Jesús els sorprèn anunciant que un dia serà destruït. Aquest contrast és una invitació a preguntar-nos on fonamentem la nostra seguretat.

Jesús recorda que les realitats humanes —per molt impressionants que siguin— són fràgils i passen. Ens adverteix que, al llarg de la història, hi haurà crisis, conflictes, rumors, pors i confusions. També hi haurà qui voldrà aprofitar aquests temps difícils per enganyar o per sembrar inquietud. Enmig d’aquest panorama, Jesús ens demana una cosa molt concreta: no deixeu que us enganyin i no tingueu por.

Però el missatge central del fragment va encara més enllà. Jesús anuncia als seus seguidors que hauran d’afrontar situacions complicades, fins i tot persecucions i incomprensions. Tanmateix, aquestes dificultats no són un signe d’abandonament, sinó una oportunitat per donar testimoni. La vida cristiana no s’escapa dels problemes, però els transforma des de dins.

La promesa de Jesús és: “Jo mateix us donaré paraules i saviesa.” Això vol dir que no estem sols. Enmig de cada dificultat, l’Esperit ens sosté i ens dona serenitat, llum i força. Per acabar, Jesús ens regala una frase que és pura esperança:

“Ni un sol cabell del vostre cap no es perdrà. Amb la vostra constància salvareu la vostra vida.”

Aquesta “constància” és la fidelitat confiada, la capacitat de mantenir-se ferm en la fe malgrat els canvis del món. No es tracta d’aguantar amb resignació, sinó de caminar amb confiança, sabent que Déu guarda la nostra vida i que res no es perd sobre el seu amor.

Que aquest evangeli ens ajudi a viure amb més pau, a no deixar-nos sotmetre per la por, i a ser testimonis humils i constants de l’esperança que ve del Senyor.

CATEQUESI PARROQUIAL:

Aquesta setmana, durant la sessió de catequesi, els nens i nenes han viscut un moment especial de preparació i comunitat. Hem dedicat una bona estona a assajar els cants de la celebració, tot aprenent a pregar amb la música i a sentir-nos units com a parròquia. També hem preparat les pregàries dels fidels, que els mateixos infants van redactar amb senzillesa i profunditat, pensant en les necessitats del món, de les famílies i de tota la comunitat cristiana.

En acabar la preparació, vam participar tots junts a la celebració eucarística. Els infants que es preparen per rebre la Primera Comunió van tenir un rol molt especial. Com que són els grans de la catequesi i viuen amb il·lusió la proximitat del seu sagrament, van pujar al costat del mossèn per ajudar-lo en diversos moments de la Missa: portar les ofrenes, preparar l’altar i acompanyar en els instants més significatius de la litúrgia.

Va ser emocionant veure’ls concentrats, atents i recollits, vivint la celebració amb fe sincera i gestos de respecte. La seva presència al costat de l’altar va ajudar tota l’assemblea a sentir encara més viu el valor de l’Eucaristia i l’alegria de caminar junts en la fe.

Un pas més del seu camí cap a Jesús, viscut amb senzillesa i profunditat.

SENYOR, DONA’NS FE I CORATGE PER SEGUIR-TE SEMPRE“.