Capvespre a Riudellots

Capvespre a Riudellots

La sardana CAPVESPRE A RIUDELLOTS va sorgir de l’amistat entre Mn. Josep M. Pont (q.e.p.r.) que aleshores era rector de la Parròquia de Riudellots de la Selva i Mn. Frederic Pujol.

Mn. Pont es posà en contacte amb ell per demanar-li una sardana ja que sabia la gran vàlua com a musicòleg i compositor de Mn. Pujol i ja sabia que havia fet quelcom en el món de la composició sardanista.

El títol CAPVESPRE A RIUDELLOTS evoca les vesprades, quan de petit vivia a Llambilles i veia, tendres i meravelloses, les postes de sol darrere les muntanyes i a la plana de Riudellots.

Evocant aquests records va sortir una sardana alegre i balladora amb una melodia de tenora als curts seguida d’una altra de fiscorn que encisa. Als llargs hi trobem un començament molt fort seguit d’una llarga melodia de tenora i un saltiró que és el tema principal de la sardana.

Va ser estrenada el 2 d’octubre de 1983 durant el concert de Festa Major per la Principal de la Bisbal.

La sardana és una dansa realitzada en grup i en cercle, que es balla a Catalunya.

Els participants s’agafen de les mans per parelles, entenent com a parella un home que agafa amb la mà dreta a una dona, i aquesta al seu torn a un altre home, resultant per tant un patró altern d’home-dona-home-dona. L’èxit de la sardana com a dansa social radica en el seu caràcter de dansa oberta que admet un nombre altament variable de parelles i que, al menys a nivell públic, no requereix especials condicions físiques per a la seva pràctica.

Encara que en el seu origen la música va ser tocada per solistes o mínimes agrupacions instrumentals de composició variable, la sardana és tocada actualment per una cobla -una banda de vent amb contrabaix-, que consta de dotze instruments tocats per onze músics. Quatre d’aquests instruments -tenora, tible, flabiol i tamborí- són instruments típicament catalans o versions diferenciades només usades a Catalunya. Els altres -trompeta, trombó, fiscorn i contrabaix- són més convencionals.

El creador de la sardana moderna va ser José María Ventura Cases (Alcalá la Real, Jaén, 2 de febrer de 1817 – Figueres, 24 de març de 1875), conegut popularment com Pep Ventura.

El Rellotge de Sol Considerava l’extensió melòdica de la sardana massa limitada, sempre de 96 compassos i de tot just 2 minuts de durada. Per això es va implicar en la renovació de la sardana, amb obres d’un nombre il·limitat de compassos (sardana llarga) enfront de la tradicional (la curta). Va afegir a la cobla (agrupació musical tradicional catalana) els instruments de vent i, en els seus inicis com a compositor de sardanes, es va inspirar en sarsueles i òperes d’èxit en l’època. La popularitat i extensió de la sardana van créixer considerablement en les últimes dècades de segle XIX. La composició de la cobla i la coreografia actual de la dansa van ser fixades i unificades al segle XIX, encara que persisteixen variants i usos locals.

Mn. Frederic Pujol i Tarrés ha compost vàries sardanes:

Tres per a corals:

El Canigó (1974), La Font de les Fontiques (1980), Lloança a Les Planes (1985).

I també nou per a cobla:

La Font de les Fontiques (1980), A l’ermita de Sant Cristòfol (1981), L’Aplec del Vilar (1982) Capvespre a Riudellots (1983), El Rellotge de Sol (1986), Lloança a Les Planes (1987), Palau-sacosta (1997), Princesa del Collsacabra, (2009) i Rupit, perla del Collsacabra (2010).

La sardana CAPVESPRE A RIUDELLOTS va sorgir de l’amistat entre Mn. Josep M. Pont (q.e.p.r.) que aleshores era rector de la Parròquia de Riudellots de la Selva i Mn. Frederic Pujol.

Mn. Pont es posà en contacte amb ell per demanar-li una sardana ja que sabia la gran vàlua com a musicòleg i compositor de Mn. Pujol i ja sabia que havia fet quelcom en el món de la composició sardanista.

El títol CAPVESPRE A RIUDELLOTS evoca les vesprades, quan de petit vivia a Llambilles i veia, tendres i meravelloses, les postes de sol darrere les muntanyes i a la plana de Riudellots.

Evocant aquests records va sortir una sardana alegre i balladora amb una melodia de tenora als curts seguida d’una altra de fiscorn que encisa. Als llargs hi trobem un començament molt fort seguit d’una llarga melodia de tenora i un saltiró que és el tema principal de la sardana.
Va ser estrenada el 2 d’octubre de 1983 durant el concert de Festa Major per la Principal de la Bisbal.

Més música

Font: https://youtu.be/bkhweYCrVSQ