A L’ERMITA DE SANT CRISTÒFOL
A L’ERMITA DE SANT CRISTÒFOL
Ermita de “Sant Cristòfol del Bosc” Llambilles (Girona)
Consta que l’any 882 la capella de Sant Cristòfol pagava “delmes i primícies” a la Catedral i a Sant Feliu de Girona. L’any 1082 figura amb el nom de “Sancti Christophori de Llambillis”. La capella romànica havia estat sufragània de la parròquia de Cassà de la Selva. Amb posterioritat passà a dependre de la de Llambilles. L’any 1362 el “Llibre Verd” del Capítol de Girona fa referència a la capella com una de les riques i més conservades esglésies del bisbat. L’any 1470 però es trobava en estat deplorable, ja que el bisbe Margarit manà reconstruir-la sota l’amenaça de tancar-la al culte. Les obres d’arranjament s’acabaren el 1548.
L’ermità que en tenia cura, recorria les cases i els masos de la contrada amb la capelleta del Sant, a la recerca d’almoines. També venia objectes pietosos a canvi d’oli per a l’església. Vivia en una construcció adossada a l’ermita que comunicava amb la capella per una porta interior. Va haver de refugiar-se a Santa Pellaia durant la invasió napoleònica. L’any 1836 caigué pres de bandolers que irromperen en l’habitatge buscant diners, i fou cremat viu.
De llavors ençà començà la decadència de l’ermita, tot i que hi va haver algun altre ermità i es varen seguir celebrant aplecs.
A principis del segle XX ja no hi havia ermità i la casa s’anava esfondrant. Tenia cura de l’ermita un noi del mas proper. Un dia de l’any 1919 la caiguda d’un llamp deixà molt malparada l’ermita. Començaren a projectar-s’hi treballs de consolidació, però no arribaren a terme per la mort del rector. La primavera del 1936 la tramuntana envestí la capella, ja prou anorreada, i ensorrà la teulada, que aixafà tot l’interior.
L’any 1975 la iniciativa de mossèn Pere Casellas, regent de la parròquia de Llambilles, fou, de nou, decisiva per a la seva restauració completa. L’empresari gironí Manel Nadal es comprometé a aportar-hi tota la fusta que calgués. La societat de Caçadors de Cassà de la Selva s’oferí a fer-se càrrec de l’arranjament de camins fins a l’ermita. No hi mancà l’ajut de la Diputació de Girona ni de tantes i tantes aportacions locals i d’altres poblacions del voltant. Sota la direcció de l’arquitecte Màrius Soler i el mestre d’obres de Llambilles Llorenç Dalmau s’aconseguí fer ressorgir l’ermita, tal com era primitivament. També es construïren les parets que circumden la placeta i la casa que havia estat de l’ermità. Fora de la capella s’hi col·locà un altar circular per celebrar missa a l’aire lliure. És fet amb dues rodes de moldre suro, regalades per un industrial cassanenc.
El Bisbe Jaume Camprodon celebrà la primera missa de la nova ermita el 12 d juliol de 1981
Ungí i beneí l’altar i les imatges de boix de la Verge de Santa Maria de la Salut i de Sant Cristòfol, obra de l’artista olotí Modest Fluvià.
El 12 d’octubre de 1983, diada de l’aplec de l’ermita es va estrenar la sardana “A l’ermita de Sant Cristòfol” de Mn. Frederic Pujol, interpretada per la cobla “La Principal de Llagostera”. Així es complia l’encàrrec que em va fer l’amic Mn. Pere Casellas ja que sabia de la meva estimació a Llambilles per haver-hi viscut la meva infantesa i part de la joventut.
A L’ERMITA DE SANT CRISTÒFOL
