Suplement full 18 de maig de 2025

Avui, DIUMENGE V DE PASQUA, dissabte vinent a les 8 del vespre, missa dominical. 

PREGUEM . . .

• EN LES MISSES D’AQUEST MES PREGAREM:

• Dissabte 3 de maig: Jaume Torrentà
  Diumenge 10 de maig: Antònia Morell i Joan Gómez
  Dissabte 17 de maig: Josep Planas i Mn. Frederic
• Dissabte 24 de maig: Dolors Bosch
  Dissabte 31 de maig: Família Vita-Vilaplana.

El proper diumenge dia 25 de maig, a les 12 del migdia, rebran la comunió per primera vegada 7 nois de la nostra parròquia. Ens alegrem i preguem per ells!!! Que Déu ens acompanyi sempre!

• CAMINS D’ESPERANÇ

• EL SENYOR ÉS LA MEVA FORÇA

Quan estic trist i els ànims tinc per terra, quan no he previst que el cor em tracti així, jo vull sentir la força que tu em dónes i que estem junts fins que arribi la nit.

Em dónes força per superar els obstacles, em dónes força per creuar l’oceà. Sóc tan fort quan dintre meu et sento.

Em dónes força per sempre et vull amb mi.

Em dónes força per superar els obstacles, em dónes força per creuar l’oceà. Vull sentir la força que tu em dónes i que estem junts tota l’eternitat.

• L’AMOR

I Jesús va dir: “Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat.
Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres.” (Jn 13,14).
Per tant hauríem d’estimar a l’altre d’una manera incondicional i, per tant, hauríem d’acceptar a l’altra tant en el seu passat com en el present.
Hauria de ser un amor generós. La persona es preocupa per donar i regala tot el seu cor.
Hauria de ser sa, és a dir, no és un amor asimètric ni dependent.
L’amor no t’ha de fer patir, és a dir, no pot ser un amor tòxic i no pot fer mal. Et sents afortunat d’estimar i ser estimat.
L’amor dura per sempre. Pot passar per mals moments, però per la seva intensitat dura per sempre.
L’amor és respectuós i les persones que s’estimen es tracten de forma tolerant i atenta.
L’amor és valent i els dubtes es superen amb coratge.
El primer és l’altra.
L’amor és intens. El sentiment no és només profund, sinó que la seva intensitat provoca emocions de gran magnitud.
L’amor és construeix amb el temps. L’amor veritable va guanyant terreny amb els anys.
L’amor s’alimenta de la compassió i la misericòrdia, és tendre i altruista.
Quan un s’estima a un mateix, llavors pot estimar els altres i pot estimar a Déu.
L’amor és lliure i sense lligams. Ningú imposa.
L’amor permet la comunicació.
L’amor sap escoltar el que l’altre necessita.
Per donar amor cal rebre’l. L’amor és un continu donar i rebre.
L’amor és compromís, sinceritat i honestedat.
L’amor no té límits, perquè l’amor veritable pot amb tot.
Ja ho deia Sant Agustí: “La mesura de l’amor és estimar sense mesura”.
La distància no importa. Els que s’estimen es troben, i Déu es a tot arreu.
L’amor supera qualsevol daltabaix que pugui sorgir i no hi ha condicions.
L’amor tot ho pot, tot ho venç.

• VA DE VIDA…

Tota la pasqua va de vida. De la vida nova de Jesús. De la seva absència que es nova presència, enmig de la comunitat. Enmig de la vida de les persones. Enmig del que fem i som.

Enmig de les alegries i tristeses que hom viu. Va de vida aquesta nostra història de Pasqua. I la vida és sempre un gest d’estimar. A Déu i a les persones.

No una paraula, sinó el sentit del que vivim i com ho vivim per l’acció d’aquesta paraula; per la força d’aquest amor. Per fer de la nostra existència un lloc una mica millor del que vam trobar. Encara que només sigui per un breu i fugisser instant, l’amor que donem i compartim val sempre la pena.

Segurament serán moltes les decepcions, frustracions i traïcions que rebrem. Però la vida és allò que ens preocupa, o que ens motiva en un determinat moment. És el nostres somnis i anhels personal pel qual lluitem i ens esforcem. És la relació que establim amb les persones que ens omplen, i a voltes ens deixen un regust de buidor important. De les nostres pors, i covardies que ens paralitzen. Del que sabem i del molt que ignorem. De tot això i més va la vida. I en tot això com a cristians hi trobem la petjada de Déu. Amb una presència ferma, però també subtilment moltes vegades.

Crec que molt sovint parlem massa de la vida d’altres persones. No només per una crítica o xafarderia sobre tal o qual comportament o actitud. Però quan mirem tant la vida dels altres ens perdem la nostra pròpia vida. I és que potser no tenim vida pròpia, o resta massa buida per fitxar-nos tant en la vida dels altres?

I sempre agraïts. De les petites coses de la vida. Permeteu-me aquest comentari personal. Aquest dies de primavera, després de les pluges, el gessamí de la tanca del jardí de la parròquia està florit al màxim. El seu suau perfum -especialment a primera hora del matí- és una fragància que omple els sentits. Em reconforta. És per mi un motiu d’agraïment per la bellesa, per contemplar i gaudir d’aquest esclat de vida. Una catifa vertical blanca de flors, que dona alegria i vida. Només floreix unes setmanes a l’any, però ens recorda l’essencial de la vida: valorar el que tenim i agrair-lo. És restar atents per contemplar. Hi ha gent que passa pel seu costat i n’hi s’adona que el gessamí ha florit, que dona perfum i vida! Podem elegir l’enfocament que li volem donar a la nostra vida. Podem passar de llarg – tot mirant el mòbil i les nostres
preocupacions- o admirar, encara que només sigui per un instant la flor i la bellesa del gessamí! D’això va la vida!

La vida és confiar. Si només penséssim en el que ens podría passar, en el que ens puguin fer de mal les altres persones, no sortiríem al carrer! La vida és sempre un risc.

És un exercici de vèncer les incerteses amb la confiança. Com diu l’escriptor Patrik Ness: “Complir anys es envellir, créixer és una altra cosa. Es adonar-se que la vida no és el que esperes. És comprovar que a vegades es guanya i a vegades es perd. I, sobretot, que a voltes es guanya i es perd alhora. Créixer és acceptar la incertesa de la vida.”.

D’això va la vida!

Mn. Jordi Reixach i Masachs

Girona, 18 de maig de 2025

Full Parroquial 18 de maig de 2025

BISBAT DE GIRONA

Suplement full 18 de maig de 2025

^{Imprès.SHALOM/Girona, 16 de maig de 2025}