Avui, Diumenge XXXIII de durant l’any
PREGUEM . . .
-
EN LES MISSES D’AQUEST MES PREGAREM:
Dissabte 7 de novembre: Consol Sánchez
Dissabte 14 de novembre: Antonia Morell i Joan Gómez
Dissabte 21 de novembre: Jordi Bosch Lloret i Lluís Feliu
Dissabte 28 de novembre: Família Planas-Pascual i Mn.Frederic.
-
MISSA DE LES 7 DEL MATÍ
La missa de les 7 del matí se celebra des del dia 5 d’octubre, i fins al 18 de juny de 2027. Durant el temps d’estiu no se celebra.
-
INFORMACIONS DE LA UNITAT PASTORAL
LES NOSTRES PARRÒQUIES · SANT PAU
Enmig de la zona del Pla de Palau, a inicis dels anys 80 del segle XX, es va construir l’església de Sant Pau, que donà nom a aquest barri. L’edifici és obra de l’arquitecte Narcís Negre, amb estil sobri, de línies senzilles i amb vidrieres de l’artista Domènec Fita. El complex parroquial comprèn l’església, els locals parroquials i la rectoria. A la rectoria actualment hi ha els locals de Càritas de les parròquies de la ciutat de Girona.
-
CONSELL PARROQUIAL
El proper dimecres 18 de novembre, a les 8 del vespre, hi haurà consell parroquial. Es presentaran les activitats i propostes per a l’Advent i Nadal, i la unitat pastoral.
-
DOMUND 2026
En les col·lectes del dia del DOMUND es van recollir 2.188,86 € a Sant Josep; 206,15 € a Sant Pau; 224,51 € a Palau-sacosta, i 189,16 € a Quart. Moltes gràcies per la vostra generosa aportació!
-
LA TARDOR: UNA MIRADA MÉS ENLLÀ DE LA MIRADA
La tardor ens ensenya que no sempre allò que es veu és allò que es revela. Veiem les fulles que cauen, els dies que s’escurcen, els arbres que es despullen. Sembla que la vida es retiri. Però, sota aquesta aparença, hi ha un misteri que continua fent camí. Hi ha un buit, una carència, una poesia discreta que només podem copsar si ens aturem i aprenem a mirar d’una altra manera.
La realitat és també metàfora: allò que tenim davant ens parla d’alguna cosa que va més enllà. Enmig de la comunitat humana, entre persones que a vegades no podem veure o no volem veure, la vida continua revelant-se. Travessa els esdeveniments, es deixa entreveure en una ferida, en un gest de tendresa, en una cadira buida, en algú que espera als marges. Cal una mirada capaç de reconèixer aquesta profunditat.
Jesús mirava així. Mirava el cor de la vida i de les persones. Allà on molts només veien un pecador, un malalt o un estranger, ell reconeixia un rostre, una dignitat, una possibilitat de començar de nou. La seva mirada ens convida a llegir el present a la llum del passat per albirar un futur que encara no veiem, però que ja podem començar a preparar.
Potser, per això, mirar amb fe demana també aprendre a esperar. No tot dona fruit de seguida, ni tot es deixa comprendre en el moment que ho vivim. Hi ha preguntes que ens acompanyen durant anys i dolors que necessiten temps per trobar una paraula. La tardor ens ofereix aquesta saviesa dels ritmes: la terra té els seus temps, i el cor humà també. Respectar-los és una manera de cuidar la vida i de confiar en l’acció discreta de Déu.
L’essencial no es pot comunicar només amb paraules. Hi ha veritats que demanen silenci, presència i escolta. Fins i tot l’absència ens pot parlar: ens fa sentir el valor d’allò que hem estimat, ens recorda que no ho podem posseir tot i ens obre a una esperança que no controlem.
La fe continua viva en aquells que la prenen seriosament i accepten encarnar-la. Museïtzar-la, embalsamar-la o reduir-la a una peça del passat li pren l’alè; voler-la enterrar, humiliar o fer a miques tampoc no esgota la seva força. La fe troba continuïtat en les persones que s’esforcen per viure amb uns valors, unes opcions i una perspectiva que van més enllà del consum i del tenir. Persones que comparteixen, que perdonen, que cuiden i que es deixen interpel·lar pel sofriment dels altres.
També la nostra comunitat parroquial està cridada a viure aquesta mirada. Podem preguntar-nos qui trobem a faltar, quines veus escoltem poc, quines solituds passen desapercebudes entre nosaltres. Una comunitat creix quan fa lloc a les persones i es deixa transformar per la seva presència. De vegades, el signe més profund de la fe és tan senzill com recordar un nom, visitar algú, compartir una estona o mantenir una porta oberta.
Aquest és també el desafiament de la tardor: acceptar que cal deixar morir moltes coses perquè en puguin néixer de noves. Deixar caure l’orgull, les seguretats que ens tanquen, els prejudicis, la necessitat de tenir sempre la raó. Jesús ho expressa amb la imatge del gra de blat: «Si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda ell tot sol, però si mor, dona molt de fruit» (Jn 12,24).
La vida de la fe és sempre una mirada més enllà de la mirada. Una confiança que ens ajuda a descobrir, sota les fulles caigudes i en els marges oblidats, la vida que germina en silenci.
Mn. Jordi Reixach i Masachs
Girona, 15 de novembre de 2026
Full Parroquial 15 de novembre de 2026
Suplement full 15 de novembre de 2026
Imprès. SHALOM/ Girona, 12 de novembre de 2026