Avui, Festa de Tots Sants
PREGUEM . . .
-
EN LES MISSES D’AQUEST MES PREGAREM:
Dissabte 7 de novembre: Consol Sánchez
Dissabte 14 de novembre: Antonia Morell i Joan Gómez
Dissabte 21 de novembre: Jordi Bosch Lloret
Dissabte 28 de novembre: Família Planas-Pascual i Mn.Frederic.
-
MISSA DE LES 7 DEL MATÍ
La missa de les 7 del matí se celebra des del dia 5 d’octubre, i fins al 18 de juny de 2027. Durant el temps d’estiu no se celebra.
-
8 DE NOVEMBRE DIA DE L’ESGLESIA DIOCESANA
Com cada any a inicis del mes de novembre, l’Església celebra la Jornada diocesana, la diada de germanor, pel sosteniment econòmic de les nostres parròquies i diòcesi. Les activitats pastorals, el manteniment dels serveis i dels edificis demanen també poder disposar d’uns recursos econòmics que permetin realitzar dignament les activitats que actualment tots volem. Per això és molt important la nostra col·laboració econòmica. Cal donar les gràcies a tothom que generosament hi contribueix, i cal continuar aquesta disponibilitat en sentit de comunió i de sinodalitat eclesial, per poder portar endavant la tasca de l’Església per a tots. Les col·lectes de la setmana vinent a totes les misses seran per aquesta finalitat. Moltes gràcies!!!
-
INFORMACIONS DE LA UNITAT PASTORAL
-
VIURE ÉS TROBAR SENTIT AMB ELS ALTRES
Una vida que només vol anar fent i resoldre problemes no és viure: és sobreviure. Sovint, els dies ens passen entre obligacions, presses i preocupacions. Resolem una qüestió i de seguida en tenim una altra al davant. Arribem al vespre cansats, amb la sensació d’haver fet moltes coses, però potser sense haver-nos preguntat què dona sentit a tot plegat. El cor humà necessita més que tenir les necessitats cobertes: necessita una raó per caminar, algú amb qui compartir el camí i una esperança que l’orienti.
No sempre tenim una resposta clara a les grans preguntes de la vida. Hi ha moments de dubte, de cansament i de desconcert. Tanmateix, el sentit es va descobrint en allò que vivim cada dia: en una conversa sincera, en la cura d’una persona malalta, en el temps dedicat a escoltar, en un perdó que refà una relació. Són experiències que ens fan comprendre que la nostra presència pot ser un bé per als altres i que els altres també són un bé per a nosaltres.
La vida té una dimensió profundament comunitària. Ningú no es dona la vida a si mateix, i ningú no pot sostenir-la tot sol. Hem crescut gràcies a persones que ens han acollit, ens han acompanyat i han tingut paciència amb nosaltres.
Reconèixer-ho ens ajuda a deixar enrere l’egoisme i l’individualisme. Ens convida a passar del «jo» al «nosaltres», a preguntar-nos què podem aportar i a deixar-nos ajudar quan ho necessitem.
Construir comunitat vol dir crear vincles que sostinguin la vida. Vol dir que cadascú tingui un lloc, que la fragilitat pugui ser compartida i que ningú no quedi reduït al que produeix o al que pot oferir.
La cohesió neix de gestos concrets: saludar qui passa desapercebut, visitar qui està sol, compartir una preocupació, fer lloc a qui arriba, assumir una responsabilitat pel bé de tots. També la parròquia està cridada a ser aquest espai de trobada, on la fe es fa acollida i l’amor pren forma en la vida quotidiana.
Hi ha moltes formes de mort abans de la mort física. Hi ha la indiferència que ens endureix, els vincles que deixem morir, la confiança que es trenca, l’esperança que s’afebleix. Quan la vida sembla perdre tot sentit, alguna cosa dins nostre s’apaga. Aquesta experiència demana respecte i tendresa. Qui travessa una etapa de foscor necessita trobar una presència fidel, algú que l’escolti sense jutjar-lo i li recordi, amb fets, que la seva vida continua essent valuosa.
En Crist trobem el bé que ens obre a l’esperança i dona sentit al que fem i al que som. Jesús viu atent a les persones: s’atura, escolta, guareix, comparteix taula i restitueix la dignitat dels qui han estat apartats. La seva manera de viure ens revela que l’amor és capaç d’obrir camins allí on semblava que tot estava tancat. Seguir-lo ens porta a fer-nos responsables els uns dels altres.
Amb la seva mort i resurrecció, Crist ens anuncia que el mal i la mort no tenen l’última paraula. Aquesta esperança ens sosté enmig de les dificultats i ens anima a continuar estimant, fins i tot quan no veiem els fruits del nostre esforç. A la llum de la Pasqua, podem confiar que cap gest d’amor és inútil i que la nostra fragilitat també pot ser lloc de trobada amb Déu i amb els germans.
Potser ens cal aturar-nos i preguntar-nos: què dona sentit als meus dies? Quins vincles cuido? Qui pot comptar amb mi? A qui permeto que m’acompanyi? Aquestes preguntes ens poden ajudar a viure amb més profunditat i a descobrir que la vida creix quan la compartim.
Cada vegada que escoltem, acollim, perdonem o servim, contribuïm a fer més habitable el món. I, en aquests gestos senzills, la nostra vida troba sentit: ens sabem estimats per Déu i cridats a estimar, formant una comunitat que sosté, que acompanya i que obre esperança.
Mn. Jordi Reixach i Masachs
Girona, 1 de novembre de 2026
Full Parroquial 1 de novembre de 2026
Suplement full 1 de novembre de 2026
Imprès. SHALOM/ Girona, 28 d’octubre de 2026