Avui, Diumenge XXVIII de durant l’any
PREGUEM . . .
-
EN LES MISSES D’AQUEST MES PREGAREM:
Dissabte 3 d’octubre : Maruja Sanchez
Dissabte 10 d’octubre: Antonia Morell i Joan Gómez
Dissabte 17 d’octubre: Ramon Sánchez i Encarnación Pérez
Dissabte 24 d’octubre: Dolors Armengol
Dissabte 31 d’octubre: Mn.Frederic Pujol.
-
MISSA DE LES 7 DEL MATÍ
La missa de les 7 del matí se celebra des del dia 5 d’octubre, i fins al 18 de juny de 2027. Durant el temps d’estiu no se celebra.
-
100 ANYS DEL DOMUND
El diumenge 18 d’octubre celebrem els cent anys del DOMUND, la Jornada Mundial de les Missions. Amb el lema «Un en Crist, units en la missió», recordem que tota l’Església comparteix la tasca d’anunciar l’Evangeli. Preguem pels missioners i missioneres i donem suport a les comunitats que acompanyen. També som cridats a viure la missió aquí, amb el testimoni, l’acollida i el servei. Les col·lectes de totes les misses seran per al DOMUND. Moltes gràcies!
-
CRIDATS A LA FESTA, COMPROMESOS AMB L’EVANGELI
«Molts són cridats, però pocs són escollits» (Mt 22,14). Aquestes paraules de Jesús, al final de la paràbola del banquet de noces, ens conviden a mirar com vivim la fe. Déu obre les portes de casa seva i fa arribar la invitació a tothom. També a nosaltres. Però acceptar-la és més que dir que som cristians: és deixar que l’Evangeli orienti les nostres decisions i transformi la nostra manera de tractar els altres.
El vestit de festa de què parla la paràbola ens pot ajudar a fer-nos una pregunta sincera: de què es nota, en la nostra vida, que hem respost a la crida de Jesús? La fe que celebrem a l’eucaristia ens ha d’acompanyar quan tornem a casa, a la feina, a l’escola o al barri. Pren cos quan compartim el temps amb qui està sol, quan defensem la dignitat de qui és tractat injustament, quan ajudem sense esperar reconeixement i quan fem el primer pas per reconciliar-nos. El compromís cristià també passa per les decisions petites i constants que ningú no veu.
Seguir Jesús no vol dir tenir sempre les respostes ni encertar-ho tot. Vol dir estar disposats a convertir-nos, a reconèixer quan ens equivoquem i a tornar a començar. De vegades ens costa sortir de les nostres rutines o acceptar que la comunitat ens demani alguna cosa més que assistir a les celebracions. Però la crida de Déu ens posa en moviment. Ens pregunta quin lloc ocupen els altres en els nostres plans i a què estem disposats a dedicar el nostre temps i les nostres forces.
Com a parròquia, aquesta crida és alhora personal i comunitària. Podem organitzar moltes activitats i, tanmateix, deixar persones al marge. Per això el lema «Escoltant-nos, som comunitat» ens marca una tasca concreta. Escoltar qui arriba per primera vegada. Escoltar els joves i la gent gran. Escoltar qui viu una dificultat econòmica, qui cuida un familiar, qui passa un dol o qui s’ha allunyat de l’Església.
Després d’escoltar, preguntar-nos què podem fer plegats. l’escolta cristiana es converteix en acollida, en servei i en responsabilitat compartida.
També necessitem escoltar-nos quan no pensem igual. Una comunitat viva no és aquella en què tothom opina el mateix, sinó aquella que busca sincerament què li demana l’Esperit. Això exigeix paciència, humilitat i confiança. Potser haurem de deixar de banda alguna idea pròpia per acollir una proposta millor; potser haurem de donar espai a algú que encara no s’havia atrevit a participar. Escoltar-nos així ens ajuda a caminar junts i a reconèixer que la missió de la parròquia és responsabilitat de tots.
Jesús no ens crida a formar un grup tancat de persones que es consideren millors que les altres. Ens crida a seguir-lo i a fer lloc, especialment, a qui té més difícil trobar-lo. Això ens demana revisar les nostres comoditats, oferir els dons que tenim i assumir algun compromís real, per modest que sembli. Una visita, una estona de voluntariat, una conversa sense presses o una mà estesa poden ser signes de l’amor de Déu.
Hi ha necessitats que només descobrirem si sortim a trobar les persones més enllà de les portes del temple. El nostre barri i el nostre poble també són llocs on viure l’Evangeli. La parròquia pot ser una presència propera quan coopera amb altres persones i entitats, quan està atenta a les famílies que passen dificultats i quan ofereix companyia a qui se sent oblidat. La invitació al banquet ens arriba com un do, i ens empeny a compartir amb generositat allò que hem rebut.
Que cadascú de nosaltres es pregunti avui: quina resposta concreta donaré a la crida que he rebut? Demanem al Senyor que la nostra comunitat sàpiga escoltar la seva Paraula, escoltar-se mútuament i posar-se en camí. Així, la festa a la qual som convidats començarà a fer-se visible enmig del nostre poble.
Mn. Jordi Reixach i Masachs
Girona, 11 d’octubre de 2026
Full Parroquial 11 d’octubre de 2026
Suplement full 11 d’octubre de 2026
Imprès. SHALOM/ Girona, 8 d’octubre de 2026