PARAULA DE DÉU
LECTURES DEL XV DIUMENGE DE DURANT L’ANY
Primera Lectura
Lectura del llibre d’Isaïes, 55, 10-11
Diu el Senyor: «Així com la pluja i la neu cauen del cel i no hi tornen, sinó que amaren la terra, la fecunden i la fan germinar fins que dona el gra per a la sembra i el pa per a menjar, així serà la paraula que surt dels meus llavis: no tornarà infecunda, sense haver fet el que jo volia i haver complert la missió que jo li havia confiat».
SALM 64
R. La llavor caigué en bona terra i
donà fruit.
Fecundeu la terra
amarant els seus solcs,
aplanant els terrossos,
ablanint-la amb els xàfecs,
i beneïu el que ho germina. R.
Coroneu l’anyada amb l’abundor que
cau del cel,
la fertilitat regalima de la vostra
carrossa.
Aclama joiós l’herbei de l’estepa,
s’engalanen els turons. R.
Les prades es vesteixen de ramats,
les valls, cobertes de blat,
aclamen joioses i canten. R.
Segona Lectura
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma, 8, 18-23
Germans, jo penso que els sofriments del món present no són res comparats amb la felicitat de la glòria que més tard s’ha de revelar en nosaltres. Perquè tot l’univers creat està atent, esperant que es reveli d’una vegada la glorificació dels fills de Déu. L’univers creat s’ha trobat sotmès a una situació absurda no perquè ell ho hagi volgut, sinó que un altre l’hi ha sotmès, donant-li, però, l’esperança que un dia serà alliberat de l’esclavatge d’aquesta situació desgraciada, per obtenir la llibertat, que és la glorificació dels fills de Déu. Sabem prou bé que fins ara tot l’univers creat gemega i sofreix dolors com la mare quan infanta. Però no és ell tot sol.
També nosaltres, els qui ja posseïm l’Esperit com a primers fruits de la collita que vindrà, gemeguem igualment dins nostre, esperant l’hora que serem plenament fills, quan el nostre cos serà redimit.