Suplement full 24 de maig 2026
Avui, DIUMENGE DE PENTECOSTA
PREGUEM . . .
-
EN LES MISSES D’AQUEST MES PREGAREM:
Dissabte 2 de maig : Carme Bosch i Quim Culubret.
Dissabte 9 de maig: Gertrudis Corredor.
Dissabte 16 de maig: Antonia Morell i Joan Gómez.
Dissabte 23 de maig: Àngel Goy
Dissabte 30 de maig: Família Vita- Vilaplana i Mn.Frederic
-
MISSA A SANT MATEU DE MONTNEGRE.
El proper diumenge 31 de maig, a les 9 del matí hi haurà missa a sant Mateu. Tot seguit un bon esmorzar! Us esperem!!!
-
CAMINAR
Recordo que un amic em deia un cop
que tot el que és humà s’ha fet en companyia
-les cases, les ciutats, conrear els camps…-
i que conèixer té sentit, només,
si pots parlar-ne, si té forma de conversa,
que és caminar endavant i cap enrere,
que és caminar cap a les coses,
o seguir-les com cal i per on diuen;
i tornar a casa amb les mans plenes i dir mirai que en siguem uns quants, després, mirant el món,
i que tothom n’agafi un tros i el miri lliure.
Conèixer és la memòria de les coses
(una memòria de nosaltres en les coses)
un recordar que és de tothom i de ningú.
i és en aquest tothom i aquest ningú que el món perdura,
i que nosaltres perdurem.
Que hi ha les plantes, i els ocells, i el bosc,
i hi ha els turons, que hi han set sempre
(hi seran sempre)- pro hi ha els noms.
que ens fan el món un altre cop:
i com brillen, com brillen,
així tan plens de coses.
Milers de noms: milers de fulles que perduren sobre el
món.
Jaume Coll Mariné, del poemari com les fulles
-
EL DO DE L’ESPERIT
Avui és una de les grans festes de la nostra fe. Si Nadal ens parla del Déu que es fa home, i Pasqua ens anuncia la victòria de Crist sobre la mort. Pentecosta és el dia en què aquesta vida nova arriba al cor dels creients per mitjà de l’Esperit Sant. I neix l’Església. És el dia en què l’Esperit Sant baixa sobre els deixebles i transforma la por en valentia, el silenci en anunci, i el tancament en missió. I és aquí on arriba l’Esperit: no com una idea, sinó com una força viva que encén el cor. També nosaltres, moltes vegades, vivim amb portes tancades: – per les decepcions, – per les ferides, – per la sensació que la fe és difícil en el món d’avui. Però Pentecosta ens diu una cosa molt senzilla i molt profunda: Déu no t’abandona mai: sigues creient. No perfectes. No forts. No sense dubtes. Només: continua creient.
Creu quan pregues i sembla que ningú escolta. Creu quan estimes i no ets correspost. Creu quan el món sembla haver oblidat l’esperança. Perquè l’Esperit Sant continua actuant en silenci dins del cor humà.
La fe no és tenir totes les respostes. La fe és deixar que Déu camini amb nosaltres encara que no veiem clar el camí. Avui l’Esperit també Baixa sobre nosaltres: – per donar-nos pau, – per renovar la nostra esperança, – per recordar-nos que l’Evangeli encara pot transformar vides.
Vivim en un món que sovint sembla accelerat, sorollós i buit. Un món on és fàcil perdre l’esperança. Moltes persones viuen amb angoixa, amb inseguretat, amb una sensación profunda de solitud. I enmig de tot això, la fe pot semblar feble, com una petita flama exposada al vent.
Però és precisament aquí on arriba l’Esperit Sant. No arriba quan tot està resolt. No arriba perquè ja ho entenen tot. L’Esperit arriba enmig de la fragilitat humana. I això és molt important per a nosaltres. Perquè de vegades pensem que per apropar-nos a Déu hem de ser forts, impecables, sense dubtes. Però l’Evangeli ens mostra el contrari: Déu entra precisament en la nostra pobreza interior per transformar-la.
L’Esperit Sant és el gran do de Jesús ressuscitat. És la presència viva de Déu dins nostre. No és només una força abstracta ni una emoció passatgera. És Déu mateix que habita en el cor dels creients. Per
això Pentecosta no és només un record del passat. No és només una història que va passar fa dos mil anys. Pentecosta és avui. L’Esperit continua actuant en cadascú.
Sant Pau ens recorda que l’Esperit reparteix dons diferents. No tots tenim la mateixa missió, ni les mateixes capacitats. Però tots som necessaris. L’Església no és uniformitat; és comunió. Com un cos
amb molts membres, cadascú aporta alguna cosa única.
Potser avui hi ha persones que passen moments difícils. Potser algú viu una crisi de fe. Potser hi ha qui prega i sent silenci. Potser hi ha cansament, dubtes o fins i tot decepcions amb l’Església o amb la
vida. La fe no significa no tenir preguntes. La fe no significa no patir. La fe no significa entendre-ho tot. La fe és continuar caminant amb Déu encara que el camí sigui fosc. Amb la força de l’Esperit Sant.
Mn. Jordi Reixach i Masachs
Girona, 24 de maig de 2026
Full Parroquial 24 de maig de 2026
Suplement full 24 de maig 2026
Imprès.SHALOM/Girona, 18 de maig de 2026